La demarcació de Girona disposa de 14.084 habitatges nous sense vendre, segons dades facilitades per l'APCE-Associació de Promotors de Barcelona. Són dades referents al mes de juny de les quals es desprèn, segons la mateixa APCE, que del total d'habitatges nous buits, 6.406 són de segona residència o d'ús turístic. A tot Catalunya, hi havia 80.001 habitatges nous buits, un 18% dels quals estaven situats a l'àrea turística.
A Girona ciutat, l'estoc d'habitatges nous sense vendre era de 982, quantitat que representa que n'hi havia 10,2 per cada miler d'habitants. En el conjunt de la demarcació la ràtio pujava a 18,8.
Les dades coincideixen amb les que ja va fer públiques al juny el Gremi de Promotors de Girona, que van posar de manifest que a les zones de muntanya i a la costa, que és on es concentren les segones residències, encara tenen penjat el cartell “en venda”. Malgrat això, els responsables del gremi observaven que en ciutats com ara Girona, Figueres, Banyoles i els municipis del voltant, és on hi havia més necessitat de construir. La crisi va fer baixar la quantitat d'obres, i durant el darrer any pràcticament no s'ha construït enlloc.
Aquest altre estudi, que van presentar els promotors i els agents de la propietat immobiliària (API) gironins, constatava un cert alentiment en la davallada de preus durant els sis primers mesos d'aquest any. Tot i això, el valor del metre quadrat ha continuat baixant.
Comentaris
Comprar un pis... és com un somni. És el luxe més gran que pot tenir una persona humil; envejo a aquells que tenen torres, segones residències, o que canvien de casa dos, tres vegades a la vida. Un dia, fa un parell d'anys, vaig sentir a un senyor que parlava enfadat del seu fill: "a mi em va costar 8 anys pagar la hipoteca del pis! Al meu fill li costa ara 50 anys! Que s'espavili!". I com podríem els joves comprar un pis quan ni tan sols disposem d'un treball fixe? Són molts els que romanen a una empresa 7 anys amb la promesa que els faran fixes, per finalment, acomiadar-los. Són molts els joves que (sent la força que hauria de tirar el país endavant) s'estrenyen ara el cap per saber com passar el dia sense avorrir-se, mentre esperen que les condicions laborals millorin. Aquest sens dubte ha estat el resultat de la gula de la riquesa: quan hom es fa ric, en un altre lloc, hi ha un altre que s'empobreix.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.