El diari parisenc Libération ha publicat un reportatge sobre els "anys de bogeria" que han fet de Barcelona una ciutat amb uns lloguers completament inassumibles per a la major part dels joves.
L'enviat especial del diari explica en un article publicat dimecres 5 de març que l'entorn de l'estació de Sants s'ha de convertir aviat "en un petit Manhattan de vidre" però, en paral·lel, Barcelona s'ha guanyat el renom de "ciutat cara" on "el metre quadrat es negocia a 7.000 euros. On cal una despesa mensual de 1.100 euros per llogar un apartament de 70 metres quadrats mentre el salari mitjà és de 900 euros".

Libération recull diversos testimonis de barcelonins joves que han passat tota mena de penalitats per aconseguir un lloc on viure. Descriu les peripècies de "Montse, una consultora de trenta anys", que descriu empentes i curses per llogar apartaments en molt mal estat, però assequibles. "Montse, finalment, ha aterrat en un apartament de 45 metres quadrats de 650 euros que ha de compartir amb una altra persona malgrat els problemes de la instal·lació elèctrica i de la humitat".

El reportatge reflecteix una ciutat plena de joves vivint a casa dels seus pares fins més enllà dels trenta anys, amb l'única alternativa de compartir espais molt petits i en males condicions. Les ajudes anunciades per José Luis Rodríguez Zapatero, segons Libération, "han tingut l'efecte pervers de fer pujar encara més els lloguers perquè els propietaris integren la prima a l'hora de fixar el lloguer".

Finalment, el diari dóna veu al col·lectiu okupa: Jesús Rodríguez creu que totes les mesures que s'han anunciat són simple "maquillatge". "Des de fa de tretze anys –descriu Libération– viu de squat en squat –n'hi ha més de 200 a Barcelona– tot passant, de tant en tant, per la sala d'algun tribunal. Mai no ha estat condemnat".