No és precisament un nouvingut al sector financer i per això les alarmes que va encendre ahir el president de les caixes d’estalvis, Juan Ramón Quintás, van adquirir un to encara més greu. Davant la comissió d’economia del Congrés que l’havia d’interrogar per la sequera del crèdit, el president de la CECA va censurar el paquet actual contra la crisi perquè “no està a l’alçada” del repte que afronta l’economia i va reclamar més mesures i “més contundència” a José Luis Rodríguez Zapatero contra una crisi que a Espanya “pot durar més de tres anys” amb “conseqüències dramàtiques”.

Com a eina per conjurar el “drama”, Quintás aconsella al govern central que copiï el pla hipotecari de Barack Obama per refinançar les hipoteques de les famílies ofegades. És a dir, repartir el risc entre entitats i administració a través de l’ICO. Segons Quintás, això permetria contenir la morositat i la solvència allunyant la hipòtesi del rescat públic d’una entitat i, de retruc, incentivar el consum.

Si un banc o caixa entra en problemes, la CECA prefereix un rescat temporal condicionat a uns objectius perquè l’eina prevista, el Fons de Garantia de Dipòsits, és un “cementiri”. “A Espanya falten metges preventius i sobren enterradors, perquè el Fons de Garantia és on se sepulten les entitats dolentes”, sosté.

Amb la dotació actual de 4.500 milions previstos per cobrir dipòsits de clients, manté Quintás, “no n’hi ha ni per començar” si s’ha de rescatar una entitat. “No m’importa què fem amb els cadàvers, sinó assegurar que els vius no es posen malalts i no es moren”, va resumir. I troba “absurdes” les injeccions milionàries de diner públic als bancs nord-americans si l’Estat hi deixa “mals gestors”.

Una altra solució que reclamen les caixes és que l’Estat estengui el seu aval a actius representatius de capital per reforçar la seva solvència de bancs i caixes. Ara l’Estat només avala deute públic d’entitats i els compra actius a través de Fons d’Adquisició d’Actius Financers (FAAF). A través dels dos instruments, va revelar la CECA, l’Estat ha guanyat fins ara 673 milions, 332,5 pels avals i 341 pel FAAF. “Alguna empresa mataria per aquest compte de resultats”, va ironitzar.

Pel seu caràcter híbrid entre empresarial i social, Quintás sosté que “potser” les caixes s’han excedit donant préstecs a clients amb més dificultats. “Si això és una culpa, és una honrosa culpa”, va rebatre.