El Parlament Europeu ha enterrat definitivament aquest dimarts la directiva amb què els governs dels 27 pretenien ampliar a 65 hores la setmana laboral. L'Eurocambra ja va tombar el 17 de desembre passat la proposta per posar fi a la setmana de 48 hores i com que eurodiputats i governs no han estat capaços d'arribar a cap acord en el procés de conciliació, finalment la directiva ha decaigut, després de cinc anys de negociacions.

La presidència de torn txeca de la UE acusa els eurodiputats d'haver "avantposat la ideologia a la realitat política i econòmica" i explica la seva "manca de flexibilitat" per la proximitat de les eleccions europees, ha denunciat el ministre txec de Treball i Afers Socials, Petr Necas. I és que la legislació actual tot i fixar que la setmana laboral és, en general, de 48 hores, preveu moltes excepcions -el que a Brussel·les anomenen clàusules 'opt out'- que permeten als empresaris fer treballar fins a 78 hores setmanals els empleats que ho acceptin.

Els ministres de Treball europeus, amb l'excepció de l'espanyol, Celestino Corbacho, van aprovar, el 10 de juny passat a Luxemburg, generalitzar la flexibilització d'aquests 'opt outs' que la Gran Bretanya, entre d'altres socis europeus, ja practica des del 1993. Així, la setmana laboral es podria allargar en 12 hores més o en fins a 17, si s'inclouen les guàrdies.