Comunista
Sóc socialista democràtic.

Oxímoron.
Són molts anys de lluita per les llibertats.

Condemna el franquisme però no el comunisme.
Espanya no va ser comunista, va ser franquista.

Però vostè va ser comunista, i no franquista.
Tots els totalitarismes, a la pràctica, s'assemblen.

Són la Ventafocs del PSC.
Esperem més de l'esquerra que de la dreta i per tant li exigim més.

Què més voldria jo que Pujol hagués estat de dretes!
Amb el president Pujol som molt amics. Vam veure passar el Tour des del seu despatx al passeig de Gràcia.

Vostès enfronten l'empleat amb l'empresari.
Això és un tòpic.

Benvingut a l'entrevista.
Fem de mitjancers entre els uns i els altres.

Una empresa és un empresari.
Una empresa és mà d'obra, capital i esforç intel·lectual.

Qui fa gran una empresa és l'empresari i la mà d'obra és intercanviable.
Mira, en un diari és més important la mà d'obra intel·lectual que el capital.

Quina part del que guanyo he de pagar i per què.
Més del que es paga ara perquè ningú no neixi sentenciat.

Si la solidaritat no és voluntària, és un atracament.
Solidaritat és Metges Sense Fronteres. L'Estat de benestar és una forma de conviure.

Vostè parla d'igualtat però vol que uns paguin més que els altres.
Amb la progressivitat s'ajuda a la igualtat.

Cada cop som més iguals però els impostos no baixen .
Mira, el sistema de mercat ja fa que si tu ets millor que jo, visquis millor que jo. El que no podem permetre és que els fills dels pares més rucs neixin condemants a la misèria.

O sigui que paguem per patrocinar pares burros.
És una manera d'explicar-ho.

Els alts impostos desanimen l'emprenedor.
Hi ha d'haver un equilibri. Però alts o baixos són adjectius i depèn de qui ho digui.

Imagini's que ho diu un que paga quasi la meitat del que guanya.
Això no ho paga ningú!

43%
Feta la llei feta la trampa. L'actual sistema afavoreix l'evasió fiscal. I si no, et fas una empresa i desgraves.

Sort n'hi ha.
Qui ha de pagar el 43% vol dir que té molts diners i no pateixis que no li passarà res.

Però són els seus diners! Declaro solemnement que crec en la propietat privada.
Per a la gent que té molts diners pagar té els seus avantatges. Com més redistribució menys delinqüència i per tant més seguretat.

Paguem perquè no ens matin. Com la Màfia!
Un que viu a Caracas pot tenir tots els diners que vulgui però no podrà sortir al carrer sense l'amenaça que l'atraquin o el segrestin o el matin.

Patriotisme social.
La independència de Catalunya no és la meva prioritat.

Però també els obrers viurien millor.
Si mantinguéssim el mercat espanyol, sí.

I aleshores per què Palestina és una prioritat i Catalunya no?
Perquè els palestins estan molt pitjor.

Quant més ens han de putejar per merèixer la llibertat?
Home, no es tracta d'això.

Sí als drets socials, però no als drets nacionals.
Els drets són de les persones, no dels pobles.

Perfecte. Queda abolit l'Estat de benestar.
Ho dic en el sentit que els drets no pertanyen a la terra.

Envaïm la Xina i Cuba, doncs.
Mira, si hi hagués una majoria àmplia d'independentistes, la llibertat seria inevitable.

ERC i CiU són majoria absoluta.
Sento decebre't però si no pacten és que no volen la independència. No deu ser la seva prioritat, tampoc.

Què hi ha de més prioritari que la llibertat?
Catalunya té en aquests moments altres necessitats

Però si ja no podem pagar ni les nòmines.
Espanya tampoc.

Els diners són nostres!
Estem pitjor del que sembla. Amb la recaptació íntegra dels nostres impostos tampoc no hi arribaríem.