Els consells d'administració que van celebrar ahir les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa per autoritzar l'inici de la fusió de les tres entitats són només el primer pas d'un procés que pot arribar a allargar-se fins a dos anys per quedar tancat de forma definitiva. Després de les negociacions dels últims mesos, que han comportat la sortida de Caixa Girona del projecte d'integració de les caixes públiques, Caixa Catalunya va aconseguir després de molts estira-i-arronses atreure Caixa Tarragona a un projecte al qual també va afegir-se Caixa Manresa gràcies a l'estreta relació que encara manté amb Adolf Todó, que va ser durant dotze anys director general de l'entitat del Bages i ara està al capdavant de Caixa Catalunya.

Així, amb la llum verda del consell, la direcció general de cada grup començarà a treballar en el pla de viabilitat de la futura entitat, que haurà d'aprovar el Banc d'Espanya i el govern. Un pla que se suposa que està avançat i que inclou aspectes com la reducció de plantilla, el tancament d'oficines, les ajudes públiques que el nou grup necessitarà, la composició de l'equip directiu i, en definitiva, el full de ruta per integrar tres caixes en una de sola.

Un cop autoritzat pel Banc d'Espanya i per la Generalitat, el procés de fusió viurà la seva prova de foc. El màxim òrgan de poder de cada caixa, les assemblees generals, hauran d'autoritzar o no l'operació, a més de validar els nous consellers del futur grup, en una reunió que previsiblement tindrà lloc en el primer semestre de l'any que ve. Un cop aprovada la unió, ja no es podrà tornar enrere encara que no serà fàcil obtenir l'autorització de les assembles, sobretot en el cas de Caixa Tarragona.

Aprovar una fusió requereix el vot favorable de dos terços dels membres de l'assemblea general i el rebuig que l'operació arrossega a les comarques tarragonines portarà els directius de l'entitat a multiplicar les seves explicacions, en les properes setmanes, per evitar que el sentiment negatiu cap al projecte vagi en augment.

Passat el tram de les assemblees generals arriba el torn del Tribunal de Defensa de la Competència (TDC). La gestió no comportarà cap maldecap, ja que és evident que en matèria financera no existeixen concentracions, però sí que és un assumpte que requereix el seu temps. Autoritzada l'operació pel TDC, la nova caixa s'inscriu al Registre Mercantil com a entitat única.

Arriben les ajudes del FROB
Comencen llavors les operacions tècniques per integrar les tres entitats, tal com s'ha definit prèviament en el full de ruta. La nova entitat accedeix aquí a les ajudes del Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB) i es procedeix al tancament d'oficines i a la reestructuració de la plantilla de la ja nova entitat.

L'última part de la integració afecta els òrgans de govern de cada caixa. Un cop aprovada l'operació, les assemblees generals i els consells d'administració de cada entitat s'uneixen en un de sol. Aquesta situació pot allargar-se un màxim de dos anys, segons la llei de caixes, fins a l'elecció de nous membres de tots dos òrgans i la seva adequació a la dimensió que dicta la normativa: un màxim de 160 membres a l'assemblea general i de 21 en el cas del consell d'administració.