Les caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Manresa preparen la primera fusió de les que s'esperen arran de la crisi que va esclatar l'any passat, que ha portat tots els països del món occidental a replantejar-se i redimensionar el seu sistema financer. Segons publica aquest divendres La Vanguardia, l'operació, impulsada per les entitats de Sabadell, Terrassa i Manlleu, ja està molt avançada i té el suport de la Generalitat i del Banc d'Espanya, davant del qual es presentarà aviat la proposta oficial. En un segon terme hi ha Caixa Manresa, que s'hi podria afegir, però que encara no s'ha acabat de decidir.

Si es completa l'operació, la suma de les quatre caixes donaria pas a una entitat gran, la tercera en volum d'actius a Catalunya, només per darrere de La Caixa i Caixa Catalunya, i la vuitena a l'Estat espanyol. La nova caixa tindria més de 33.400 milions d'actius, si es tenen en compte les dades de finals del 2008.

De les quatre entitats implicades, la de Sabadell és la més gran, amb 12.381 milions d'actius i 363 oficines, tot i que la de Terrassa s'hi acosta molt, amb 11.835 milions d'actius i 272 oficines. Manlleu hi aportaria 2.630 milions, per això s'espera que Manresa, amb uns actius de 6.595 milions, s'afegeixi a la fusió. De tota manera, la intenció dels que estan dissenyant l'operació és que cada entitat pogués mantenir la seva pròpia obra social.

La pista de Montilla
Tot i que fa mesos que es parla de les possibles fusions de caixes a Catalunya, les entitats en tot moment han volgut mantenir en secret les seves intencions, i les poques declaracions que s'han fet públiques han estat ambigües i confuses, i tendents a defensar que la fusions no eren necessàries.

Tanmateix, una breu intervenció del José Montilla el 20 de maig al Parlament va fer posar tothom en alerta: durant la sessió de control habitual de cada ple, el president català va admetre que es preveien fusions entre entitats d'estalvis catalanes. Montilla va afegir que era "conscient" que aquestes entitats havien de guanyar dimensió "per poder competir en el futur". Tot i que va subratllar que aquestes operacions es deixaven en mans de l'autonomia de les entitats, aquestes paraules posaven de manifest la posició de la Generalitat, favorable a promoure o facilitar les fusions en la mesura que li sigui possible.