Un dels tòpics més recurrents del treballador català és la nul·la disposició a canviar de lloc de residència per qüestions de feina. El que crida més l’atenció, però, és que la crisi pràcticament no estigui canviant aquest patró de conducta, ni tan sols en els aturats, els que més disposats haurien d’estar a moure’s per un lloc de treball.

Segons dades del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), només un de cada tres aturats està disposat a sortir de la seva comarca de residència per accedir a una feina. Concretament, un 33,1%, xifra extreta dels resultats de les entrevistes de feina que es fan al SOC quan algú es dóna d’alta com a demandant d’ocupació. El cert és que la crisi ha fet augmentar aquesta xifra en tres punts en un any, ja que el gener del 2009 era del 29,7%, però un terç sembla poc en els temps que corren. Així ho admet Joan Josep Berbel, director del SOC, que creu que la manca de mobilitat “encara està molt arrelada”.

Els catalans sense feina disposats a canviar de demarcació i de comunitat autònoma per feina són encara molts menys, un 21,3% i un 0,3% respectivament. Fa un any, els percentatges eren inferiors, del 18,6% i del 0,2%. A sortir del seu municipi de residència sí que hi estan disposats una gran majoria, el 98,3%. Tot i les reticències, Berbel va destacar que la disponibilitat a moure’s “a poc a poc” està creixent.

Les dades del govern contrasten amb les de l’ETT Randstad, basada en més d’un miler d’entrevistes a tot l’Estat, segons les quals el 62% de persones en edat de treballar, ocupats i aturats, canviarien de ciutat per una feina. Potser els que van a una ETT a buscar feina en tenen més ganes que els que ho fan al SOC.