La tan anunciada fusió entre l’aerolínia britànica British Airways i l’espanyola Iberia segella l’adéu definitiu de la companyia de bandera espanyola a l’aeroport de Barcelona i deixa clar que aquesta empresa no el considerarà mai un dels aeroports de l’Estat claus en el trànsit internacional.

De fet, “el Prat no és que es quedi fora, és que mai no ha estat dins” dels plans de negoci d’Iberia com a possible hub internacional, “perquè no té cap sentit tenir-ne dos, per qüestió de lògica, de costos i d’operacions, i Iberia té Barajas”, explicava ahir a l’AVUI Frederic Sabrià, professor de direcció, producció, tecnologia i operacions de l’escola de negocis IESE. Tanmateix, assenyala Sabrià, “com a usuaris ens interessaria que augmentessin els vols des de Barcelona, és a dir, que el Prat tingui una posició de més rellevància internacional”.

Model caduc
La fusió no afecta de ple l’aeroport de Barcelona, abandonat per Iberia des de fa mesos i on opera a través de la seva filial low cost, Vueling, però el nou dibuix pot accelerar uns canvis que es reivindiquen des de fa temps. Per al professor de màrqueting de l’escola de negocis Esade Francesc Valls, “no és econòmicament viable, a llarg termini, concentrar tot el trànsit aeri internacional a Madrid, i per això Aena té els dies comptats”. Per Valls, paral·lelament a les concentracions de línies aèries es desenvolupa un altre moviment de peces que sí que pot afectar favorablement el Prat. Tenint en compte que el model aeroportuari de l’Estat espanyol, radial i amb un únic centre a l’aeroport de Barajas, és “un model caduc de fa temps”, Valls assegura que “d’aquí pocs mesos veurem la descentralització del Prat i la participació de les forces econòmiques privades en la seva gestió”.

Per Valls, l’empresa privada i les autoritats catalanes són peces claus en la descentralització del model aeroportuari espanyol. “Spanair s’ha avançat a la trencadissa del monopoli d’Aena i intenta aconseguir que el Prat tingui presència internacional, i va per bon camí. Spanair va triar un bon moment per avançar-se”. El Prat pot arribar a ser un hub si té prou trànsit de passatgers per ser rendible, “i Barcelona té un flux de passatgers molt important”, recordava Valls.