"Pobles d'Europa, rebel·leu-vos!", semblaven cridar ahir les estàtues de les deesses gregues de l'Acròpoli d'Atenes, després que manifestants comunistes aconseguissin penjar una pancarta amb aquest lema contra el rescat a tocar del Partenó mateix. Funcionaris i pensionistes, els que hauran de pagar la factura més alta per la tragèdia econòmica grega, van sortir al carrer per cridar "que la crisi la paguin els rics" en la vigília de la vaga general que avui paralitzarà el país: és la tercera des que va esclatar la crisi i una prova de foc per al premier Iorgos Papandreu després que aquest diumenge fes públic un pla d'estalvi draconià, amb retallades salarials generalitzades i una pujada d'impostos massiva.

Atenes serà un infern. Oberta encara la ferida dels violents enfrontaments entre universitaris i policia de fa un any i mig, quan un jove va morir pel tret d'un agent, s'espera que almenys la meitat dels grecs responguin a Papandreu i es manifestin a cops de bandera contra la dolorosa estisorada amb què pretén pagar els 110.000 milions d'euros en préstecs tous dels seus socis europeus i de l'FMI. No serà només una protesta contra el govern socialista, sinó contra tota la classe política grega -el seu predecessor, Kostas Karamanlis, fins i tot va falsejar les estadístiques per amagar l'hecatombe-, la corrupció, els evasors d'impostos, els bancs, els especuladors borsaris, els constructors, Brussel·les i Washington, i el capitalisme i els rics en general.

"Això acabarà en una guerra civil, entre els que estem directament afectats i els que surten intactes de la crisi, entre els rics i els pobres", vaticinava ahir un quiosquer. "Arreu d'Europa s'estan adoptant mesures que eliminen les millores socials que ha costat dècades aconseguir, però la còlera popular acabarà amb les organitzacions imperialistes", cridava a la revolta el diputat del KKE comunista Nikos Papaconstantinou, des de l'Acròpoli. De les cendres dels virulents incendis de l'estiu passat, a Nea Makri, Agios Stefanos o Dionisos, que van arribar a les portes d'Atenes mateix i fins i tot van amenaçar alguns temples, han brotat xalets amb piscina com si fossin bolets, bona demostració del còctel de corrupció i totxo que ha intoxicat Grècia.

Avui les escoles no obriran, els hospitals només atendran els casos més urgents, l'espai aeri es mantindrà tancat tot el dia i els aeroports i els ports no funcionaran, tampoc el metro ni els autobusos ni els taxis, i la televisió i la ràdio es quedaran en blanc. Caos i setge policial asfixiant: fins i tot s'han desplegat soldats dels cossos de terra, mar i aire de l'exèrcit -un cas sense precedents- en previsió que els milers de manifestants d'ahir es converteixin en milions. "Em fa por que joves sense esperança surtin al carrer, hi haurà sang", advertia una jubilada.

Molts afectats
Professors, metges, escombriaires i altres funcionaris es quedaran gairebé sense pagues dobles -és a dir, que ingressaran un 16% menys-. Però també a la resta de treballadors, els del sector privat, se'ls rebaixarà la nòmina i serà molt més barat acomiadar-los.

D'ara endavant hauran de treballar més anys, perquè l'edat de jubilació s'endarrerirà. I l'IVA s'apujarà encara més, fins al 23% -al març ja havia augmentat del 19% al 21%-, i els impostos que graven la benzina i l'alcohol s'encariran deu punts de cop. Papandreu va presentar ahir al Parlament aquest pla, dictat pels negociadors de Brussel·les i Washington, mentre la borsa d'Atenes s'estimbava fins a tancar amb una caiguda del 6,68%.

Tot plegat ensorrarà encara més l'economia grega aquest any i el que ve, amb caigudes del PIB del 4% i del 2,6%, respectivament, però hauria de permetre rebaixar en onze punts el dèficit públic, del 13,6% actual al 3%, màxim permès.