El responsable de la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència Uriel Bertran es va reunir amb l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi per explicar-li de primera mà aquestes iniciatives a Catalunya, arran de l'interès mostrat per l'esquerra abertzale.

La reunió, que ara ha transcendit, es va celebrar el passat 19 de juny a Sant Sebastià a la seu del sindicat LAB, dies després que el ple d'Arenys de Munt aprovés la primera celebració d'una consulta popular sobre la independència de Catalunya, per al 13 de setembre.

Bertran, que també és diputat d'ERC, és una de les principals cares visibles de la coordinadora catalana pro independència, que aglutina les diferents entitats cíviques que estan promovent consultes als municipis,   amb el propòsit que, en un futur, es faci un referèndum vinculant.

A més, Uriel Bertran i al costat de Jordi Miró, membre de la comissió internacional de la coordinadora, van visitar el País Basc la tardor, i la localitat d'Elorrio (Biscaia) van mantenir una reunió amb tres alcaldes d'ANB: a l'esmentada població, a Vergara (Guipúscoa) i a Atxondo (Biscaia).

Va ser la mateixa esquerra abertzale la que es va posar en contacte amb la Coordinadora i, segons les esmentades fonts, l'experiència catalana està "influint" de manera decisiva en l'independentisme basc.

Prova d'això, han indicat, són les paraules de l'històric dirigent Rufi Etxeberria, que, en una entrevista del diari en euskera Berria, va assegurar que l'esquerra abertzale "es planteja el procés democràtic sense activitat armada d'ETA".

Un altre exemple, diuen, és el procés de confluència que va iniciar l'antiga Batasuna amb EA, que dies enrere van apadrinar el naixement del moviment Independentistak al costat del sindicat LAB i altres col·lectius independentistes bascos.

Segons les esmentades fonts, els dos episodis il·lustren els "canvis" que segons la seva opinió es produeixen en l'esquerra abertzale, que "veu la consulta com una via per avançar cap a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació en un escenari sense violència".

Una prova més de l'interès de l'esquerra abertzale basca en les consultes catalanes és que deu alcaldes bascos van acudir com a observadors internacionals el 13 de desembre a les consultes sobiranistes a 167 municipis, on van votar més de 190.000 persones.

En la segona onada de consultes, la del 28 de febrer, no va participar cap edil basc, tot i que està previst que ho facin en les del 25 d'abril. En la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència participen militants d'ERC, CDC, CUP, Reagrupament, EPM -formació d'àmbit local coalitzada a ICV-EUiA- i persones sense militància política, que defensen que Catalunya sigui un Estat independent de la UE i que aquest procés es faci de manera pacífica, sense violència.

Flamencs
Durant els últims mesos, arran de l'experiència d'Arenys de Munt del 13 de setembre i de la primera onada de consultes del 13 de desembre, la Coordinadora va mantenir contactes amb diferents moviments independentistes no només del País Basc, sinó també de Flandes i Escòcia.

De la mateixa manera que a la tardor membres de la Coordinadora van ser al País Basc, també van viatjar a Brussel·les, per reunir-se amb independentistes flamencs i escocesos. La reunió amb els flamencs va tenir lloc en les instal·lacions del Parlament Europeu.

Arnaldo Otegi, al costat d'altres dirigents del moviment abertzale, va ingressar a la presó madrilenya de Navalcarnero el 16 d'octubre per intentar reconstruir la cúpula de Batasuna al voltant de la plataforma Bateragune.

D'altra banda, el Tribunal Suprem va arxivar a començaments d'aquest any la querella contra el lehendakari Patxi López (PSE-EE-PSOE) i el seu predecessor, Juan José Ibarretxe (PNB), per reunir-se amb membres de Batasuna.