Si un aspira a ser el millor, és imprescindible fer dues coses: conèixer les pròpies fortaleses i debilitats, sense caure en l’autocomplaença ni el dramatisme, i analitzar què tenen els que excel·leixen. Això és el que fa un estudi del departament d’Economia al qual ha tingut accés l’AVUI que analitza la política econòmica de sis regions i països punters, propers geogràfica i econòmicament a Catalunya: Baden-Württemberg, País Basc, Roine-Alps, Finlàndia, Irlanda i Massachusetts.

Les conclusions de l’estudi, elaborat per Ramon Palà, becat en el programa d’atracció de talent del departament i inclòs a la colecció Documents de l’Acord Estratègic –el pacte català per millorar la competitivitat– són clares: l’excel·lència educativa a tots els nivells i una elevada col·laboració pública i privada, amb l’impuls d’iniciatives de clusterització són denominadors comuns que expliquen les potències d’aquestes regions.

“Els tres elements clau sobre els quals els governs poden incidir per incrementar la productivitat són: una millor educació, una major dotació de capital per treballador o una millor harmonització en els papers dels diferents actors econòmics, per exemple a través de processos de clusterització”, s’explica a l’informe, que subratlla la importància de la definició de polítiques a llarg termini, aïllades del cicle polític.

L’anàlisi de les sis regions i la seva comparació amb Catalunya assenyalen aspectes que el govern ha d’afrontar per garantir la competitivitat del país. Un exemple: tot i que tenen un percentatge de població universitària similar, Catalunya i Baden-Württemberg difereixen en la població que té estudis secundaris, que al land alemany se situa en el 56,4%, mentre que a Catalunya no arriba al 24%. El fracàs escolar apareix de nou com un gran repte del sistema educatiu, que té més d’un element per emmirallar-se en el finlandès, que malgrat no dedicar més recursos o hores de classe, és excel·lent. La clau: l’alt nivell del professorat.

En una setmana en què s’ha de rubricar el pacte anticrisi català entre govern, partits i agents socials, les lliçons d’aquest informe són imprescindibles per reforçar les polítiques de competitivitat a mitjà i llarg termini.