“El caràcter llatí, que valora molt la família en sentit ampli, la seva casa –en propietat, gairebé sempre– i l’entorn, amb el qual hi ha lligams sentimentals, dificulta molt els acords entre treballadors i empresa a l’hora de fer un trasllat”, assegura Mauricio Real, director de producció de la consultora 3G Office.

El cert és que mentre per als anglosaxons, majoritàriament, amb una idea molt més nuclear de família i escàs arrelament a l’entorn, dirigir-se allà on hi ha feina, sigui on sigui, és més habitual, a l’Estat espanyol costa traslladar-se per motius laborals, tot i que quan hi ha motivació, sobretot econòmica, les mudances són menys agressives.

Aquests dies s’està vivint el trasllat de seu de la companyia aèria Spanair de la ciutat de Palma a Barcelona i, més concretament, a l’Hospitalet de Llobregat. La majoria dels treballadors hi estan en contra perquè, segons els sindicats, “es tracta d’un ERO encobert”. La direcció de l’aerolínia ha ofert feina a tots els qui acceptin el trasllat però els treballadors demanen millores econòmiques per als qui es traslladin i per als qui decideixin no fer-ho.

Són moltes les empreses que van decidir en el seu moment traslladar la seu central de Barcelona a Madrid, com el cas d’Axa quan va comprar Winterthur (2006), però cap dels treballadors de Barcelona va haver de marxar a la capital de l’Estat; o de Mollet de Vallès a Madrid, en el cas de la multinacional farmacèutica alemanya Merck (2007), que va representar el canvi de domicili de poc més de deu persones.

Condicions laborals
També hi ha hagut trasllats de Madrid a Barcelona, com la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (2004), en què es van moure una cinquantena de treballadors, que representaven la meitat de la plantilla, amb unes condicions econòmiques i laborals òptimes, o de Palma a Alcobendas (Madrid), quan Quantum (2009) va comprar Aerolínies de Balears, que no va fer traslladar ningú i continuen tenint un centre d’operacions a Palma.

En tots els casos, els treballadors creuen que el pitjor va ser la incertesa i la desinformació, que van generar malestar i aversió al possible trasllat. “Ara recordo els dies previs al consens, a la CMT, i penso amb els treballadors de Spanair”, explica un afectat del trasllat de seu. “Quan hi ha consens, tot es tranquil·litza”, afegeix.