La Política Agrària Comuna (PAC) estableix que fins a un 14% de les ajudes provinents de la Unió Europea per ajudar directament als productors agrícoles es destinin a Programes de  Desenvolupament Rural (PDR). Els 144 milions d'euros, que durant el 2009, toca repartir en ajudes als PDR de tot l'estat, el govern espanyol vol repartir-los entre els cerealistes de baix rendiment. Aquests pagesos són tots aquells que obtenen menys de dues tones de blat per hectàrea.

Segons el càlcul que s'aplica per fer el repartiment, les ajudes aniran a parar a Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura a conseqüència de la mitjana de dins de les demarcacions que s'aplica. Si no es fes aquesta divisió que té en compte les produccions totals dins de cada província, a Catalunya li tocaria un 5,31 per cent d'aquestes ajudes europees. És a dir, els cerealistes catalans deixaran d'obtenir més de set milions d'euros.

Com era d'esperar, això no ha caigut bé dins el sector a Catalunya. Els pagesos denuncien que aquest sistema de repartiment no és just. Creuen que s'haurien de donar les ajudes en funció dels rendiments que té cada explotació. Les zones més afectades dins del país seran les comarques del Segrià, les Garrigues, l'Urgell i la Noguera. És a dir, els pagesos que practiquen l'agricultura de secà al voltant del canal Segarra-Garrigues.

La zona que desequilibra la mitjana és l'àmbit de cereal amb regadiu que hi ha a les comarques de Lleida. Concretament, aquestes zones de Lleida produeixen 3'1 tones de cereal per cada mil metres quadrats. Això és el que desequilibra la mitjana i fa que els pagesos que s'ocupen de les 88000 hectàrees que mereixen les ajudes no les hagin pogut aconseguir finalment.

A més a més, els pagesos protesten perquè no els sembla correcte l'ús que es fa d'aquests diners integrant-los en projectes de desenvolupament rural. Denuncien que s'acabin destinant  a "fer cases de turisme rural" i es deixin de banda "el relleu generacional, la comercialització dels productes agrícoles i la bona gestió de l'aigua".