Josep González ha viscut un final d’any intens. La breu presidència d’Agrupació Mútua i la frustrada fusió entre Pimec i Foment l’han convertit en protagonista de dos dels esdeveniments més rellevants al món econòmic.

Com se sent després del frustrat intent de fusió de Pimec i Foment?
Com a representant dels empresaris em sento decebut, perquè volíem reforçar la representativitat empresarial en un moment de crisi. Portàvem un any i mig treballant i els arguments que es van donar per aturar el procés van ser –és estrany– els mateixos que ens van portar a iniciar-lo.

Parla d’un any i mig. Persones de Foment van parlar de precipitació!
Valori si un any i mig és precipitació.

Va dir que a Rosell li havia faltat autoritat. Ho segueix pensant?
Sí. Entenc que l’estructura de Foment és més complexa que la de Pimec, però si després d’un any i mig de treball, amb un document que inclou tots els punts consensuats per fer aquesta fusió, Foment fa marxa enrere, és clar que Rosell, com a president, no ha aconseguit el que volia.

A Foment negaven l’existència de cap document.
Foment ha entrat en unes contradiccions importants. I seria poc rigorós en aquest moment que Foment continués assegurant que no existia cap document. Ara bé: quan la gent té interessos personals i veu en perill el seu futur, diu coses poc rigoroses.

Qui eren aquestes persones?
Ho intueixo però ara ja no fa al cas.

¿Aquells que a Foment representen la pime podien recelar de la fusió?
No sé qui representa la pime a Foment!

Fepime!
Fepime no existeix. És un nom que s’ha volgut donar a una suma de territorials que davant de la clara representativitat de Pimec volien construir una alternativa. I, a més, Fepime no té representativitat legal.

Quines són les conseqüències del fracàs?
Ha debilitat la representativitat empresarial. L’empresari volia des de fa temps el reforçament de la unitat empresarial i amb aquesta crisi això era més necessari que mai, al contrari del que va dir al final Foment. Precisament per això en el seu moment ja vaig demanar excuses al món empresarial, perquè hem donat molt mala imatge.

Els dos últims mesos han estat agitats: va ser nomenat i destituït com a president d’Agrupació Mútua. ¿Ha entès per què es va intervenir l’entitat?
Puc entendre algunes raons, però probablement se m’escapen alguns detalls, tot i que crec que l’efecte Millet va tenir molta importància en aquella decisió.

Si hi havia aquests recels, per què va ser nomenat president amb l’aquiescència del ministeri i de la Generalitat?
Hi ha detalls que se m’escapen. Però l’afer Millet va anar pujant en intensitat a partir d’aquesta data.

Entenc que la direcció general d’Assegurances (DGS) coneixia bé la mútua i vostè sap que les seves dificultats poc tenen a veure amb Millet.
La mútua no té dificultats especials. Una altra cosa és que una societat, Amci Habitat, en què la mútua té la majoria d’accions (70%), tingui problemes.

¿Els problemes d’Amci Habitat tenien relació amb la gestió de Millet?
Millet era el president, però la major part de les decisions que es van prendre que han portat Amci a una situació delicada es van adoptar amb Jordi Conejos com a conseller delegat, que personalment crec que no va actuar encertadament.

¿Té sentit que una mútua faci resorts a Bulgària i Reggio de Calàbria?
El que no tenia sentit és invertir-hi tants diners. I Amci Habitat va assumir un nivell d’inversió desproporcionat per al que pot fer una mútua.

Per què el consell d’administració va permetre aquestes operacions?
No voldria excusar-me, però una bona part del consell d’administració no era conscient que la DGS, després d’uns problemes de feia anys també al sector immobiliari, havia instat la mútua a reduir aquests negocis i a centrar-se en el negoci mutual.

El consell no ho sabia?
Jo no ho sabia.

Membres del consell ho van signar.
És possible.

Vostè ha pogut analitzar l’auditoria forense que Millet va encarregar sobre Conejos. Hi ha indicis de delicte?
No en puc parlar: ja no formo part del consell.

La DGS va nomenar administradors de la mútua els consultors que havia contractat Millet. Té lògica?
Això demostra que vam encertar en la tria dels assessors per ajudar-nos a fer el pla de negoci de la mútua.

Vostè tenia el suport de la Generalitat. Va ser desautoritzada per Madrid?
La DGS ha volgut deixar clar que aquest assumpte es portava des de Madrid i que era el ministeri qui manava. El govern no sempre va rebre la informació directament de Madrid.

¿El futur d’Agrupació passa per ser absorbida per una altra entitat?
La mútua és del tot viable i no té necessitat de fusionar-se. Ara bé: quan hagi normalitzat la seva situació, l’entitat pot entendre que la millor estratègia és fusionar-se amb altres mútues. No hem de descartar que cap mútua es pugui interessar per Agrupació, ni del país ni de fora, tot i que jo preferiria que fos catalana.