Espanyol.
Vaig voler ser president de la CEOE i em van dir que sent català era impossible.

Espanya és impossible.
Ara les coses han canviat. Ja no hi ha aquella hostilitat.

¿Ja és possible que vostè presideixi la CEOE?
No. Encara és impossible.

Espanya és impossible.
El que és impossible és la tecnoestructura de l’Estat: els alts funcionaris que hi ha un punt per sota dels polítics i que ni entenen ni entendran mai l’Estat de les autonomies.

Com se’ls hi ha d’explicar?
És impossible.

Faci’s independentista.
La independència és un concepte antic en un món global. El que sí que és veritat és que hem d’estar igual de prop i connectats amb Narbona que amb Saragossa, i que això serà un fet d’aquí uns anys. Les fronteres de dins d’Europa acabaran caient totes.

Espanya ens roba.
Els catalans som supersolidaris i m’indigna la catalanofòbia que es fa negant-ho.

La culpa de tot la tenen els empresaris.
L’any 2007 vam pagar 44.000 milions d’euros d’impost de societats. Pagar impostos és crear civilització. Si som culpables d’alguna cosa, és d’això.

Cobrar impostos és robar.
Mira, com més impostos pagues, vol dir que més bé et va. Però han de ser impostos justos. La llibertat econòmica ha d’anar acompanyada de la llibertat política i de l’Estat de benestar.

Que l’Estat torni a intervenir!
Però si ja intervé! És el 40% del PIB mentre que a principis del segle XIX era el 10%. Què més volen?

Comunistes!
No, si als països comunistes és on la cosa està pitjor. La despesa pública respecte del PIB és a Europa del 45%, als Estats Units del 30% i a la Xina del 15%. Xina haurà de pujar i Europa baixar.

I Amèrica?
Amèrica, perfecta.

El capitalisme ha mort.
El 2009 és el primer any després de la Segona Guerra que l’economia mundial decreix. Per un any no mor un sistema. Mira: han passat dretes, esquerres, totalitarismes de tota mena, i l’única ideologia que aguanta i que es continua demostrant vàlida és el liberalisme.

Cada cop més aturats.
Si el mercat de l’automòbil ha caigut un 50% hi ha d’haver acomiadaments perquè com a mínim una part de l’empresa pugui sobreviure i alguns llocs de treball es puguin conservar.

Excuses per pagar menys.
El 2007 es van vendre 65 milions de cotxes al món. El 2008, 32,5 milions; i el 2009 anem un 20% per sota.

Hem de ser solidaris.
Hem de ser flexibles. Alemanya té un 8% de desocupació perquè poden fer expedients de regulació temporal que no sumen a l’atur. Aquí això no val, i és blanc o negre. Per això tenim el 18% d’atur.

Rosell, que le veo.
En lloc de pagar subsidis d’acomiadament és millor pagar subsidis de desocupació temporal.

Vam fer la transició.
Va ser una transició política, però no econòmica.

Econòmicament, ZP és el pitjor president d’Espanya.
Suárez no va fer res, Felipe ho va fer molt bé, Aznar també, tot i que al final es va adormir. ZP no va veure la crisi.

Quan durarà la crisi?
La situació econòmica mundial està compensada. Cada any neixen 70 milions de persones. L’Índia i la Xina tenen un creixement anual del 10% i són el 40% del creixement mundial. Els Estats Units tenen un consum del 70% del PIB i la seva economia representa el 24% del PIB mundial. Els xinesos acumulen reserves i la dependència del combustible és brutal. Per què cada any paguem més d’energia i diem no a l’energia nuclear? Per tant, calma. El món tornarà a créixer, però ho haurem de fer entre tots.

Canvi de sistema productiu.
Hem de començar per canviar el que no funciona. Cada cop hi ha més despesa en educació però el capital humà no és millor. Hem de ser valents. No pot ser que aquesta despesa no serveixi de res.

La sanitat pública.
Som 7,4 milions de catalans i tenim 7,6 milions de targetes sanitàries. Increïble, oi? No podrem fer que la sanitat pública creixi indefinidament. Hem de conservar l’Estat de benestar, però amb responsabilitat. Drets i deures. I deures vol dir sacrificis. No hi ha diners per a tot ni per a tothom.

Independència!
El que sí que és cert és que tot això ho paguem nosaltres i hem de triar una mica millor.

Mas serà president?
Té moltes possibilitats, i és cert que a Catalunya li calen 12 anys d’un mateix govern sòlid que no tingui temors electoralistes i faci les reformes necessàries. Si no, la tirania del present no ens deixa veure les necessitats del futur.