Puerto Rico, Xipre, Polònia, Tailàndia, la República Txeca, Israel i fins a 36 països més són més competitius que l'Estat espanyol, segons el rànquing que anualment elabora el Fòrum Econòmic Mundial (FEM). En aquesta edició, l'Estat espanyol cau, de cop, nou posicions, ja que abandona el lloc 33 que ocupava el 2009 i ara se situa a la 42a posició, just davant de Barbados, Indonèsia i Eslovènia. El Fòrum considera que el mercat financer i sobretot el laboral són un llast per a l'economia espanyola.
L'informe de l'organisme internacional basa la seva puntuació total en subclassificacions que avaluen aspectes com ara la innovació, l'ensenyament i la flexibilitat del mercat laboral i, de fet, en aquest últim llistat l'Estat ocupa la posició 130, quan fa un any era la 139. El FEM destaca que la principal preocupació de l'economia espanyola segueix sent “l'alta inflexibilitat del mercat laboral”, cosa que dificulta la creació de llocs de treball i provoca “una elevada i persistent taxa d'atur”.
Segons el Fòrum Econòmic Mundial, la rigidesa del mercat de treball incrementa “de forma dramàtica” les dificultats per fer front a la crisi. “Els mercats laborals han de tenir la flexibilitat necessària per aconseguir que un treballador canviï d'una activitat econòmica a una altra de forma ràpida i amb un cost baix”, indica l'informe, que afegeix que també ha de permetre “fluctuacions salarials sense grans pertorbacions socials”
Entre els aspectes positius del mercat espanyol, el Fòrum destaca l'esforç inversor que s'ha fet en l'àmbit de les infraestructures. Consideren que ara són “de primera classe” i per això Espanya ocupa el lloc 14 d'aquesta categoria. El FEM també valora la forta adaptació tecnològica de l'Estat i l'elevat nivell del seu ensenyament superior.
Comentaris
Sempre els mateixos arguments. La manca de competitivitat. Tot i que aquest organisme gestiona diferents paràmetres, per què el factor salaris, inflexibilitat laboral, etc. és del que més fa èmfasi. Espanya serà poc competiviva però pels salaris no hauria de ser-ho. Segons dades de l'INE han pujat en 15 anys, un 21% el que representa un 1.40% de mitjana anual. Més que una pujada crec que és una baixada, si ens atenim a l'augment de preus, durant el mateix període. En qualsevol cas, ahir el Congrés va aprovar la nova llei de reforma laboral, que sentència una altra vegada als treballadors. Amb els vents a favor, la patronal ha de moure fitxa creant milers i milions de llocs de treball. El farà???; Sincerament crec que no. No saben o pitjor, no volen. Observem si a partir d'ara s'inverteix la tendència en la desocupació. Res més fàcil que observar les xifres. Seguiran empitjorant. Segur. juli.
Espanya esta alla on l´hi pertoca,amb les republiques bananeras.plitics corrupte i lladres,economia sumergide,alt index de´atur,desigualtat laboral,etc...Es poden donar totes les xifres posibles, pero la foto es aquesta,i el pitxo esta per arrivar:tot i canvian de govern per a naltros sera el mateix no notarem res,de fet si no llegisim la politica dels diaris i no miresim les noticies a tv seria impisible saber el color del govern que mana.Els politics tan els hi donala realitat, ells volen manar in metenir, poder per camviar les cose encara que no fagi falta.enrriquirse desproporsinada ment,i el que de veres es mala fe, crear una propaganda que destruira les relacions entre les persones que de fet mai hem tingut res ha veure amb ells.
Lo trist és estar darrere de Puerto Rico, jajaja.
O ens n'anem ràpid d'Espanya o ens acabarà empobrint a nosaltres també.
Potser ara em poso en un jardí però... la falta de competitivitat està lligada a la cultura de l'esforç. Tots sabem que a Catalunya sempre ha existit aquesta cultura de l'esforç i l'ambició d'anar a més. Si més no, actualment entre nosaltres hi ha un 33% de persones que no l'han tingut mai aquesta cultura (no parlo de casos concrets). Què passarà amb les futures generacions?
Fem pena, i ara només ens manca una vaga general, ens estem fen l'arikiri econòmic.
JOAN MAURICIO FERRÉ (BENISSANET)
Ens proclames que la competitivitat està lligada a la cultura de l'esforç. I el patetisme de la teua xerrameca deixa entreveure que si els ciutadans de la teua comunitat posseeixen aqueixa cultura, els ciutadans dels altres territoris d'Espanya pateixen la cultura de la ganduleria. Enhorabona!... Et recorde que l'informe del FEM no parla d'esforços i de ganduleria. No obstant això el FEM ens diu que * el mercat financer i sobretot el laboral són un llast per a l'economia Espanyola.* Hauries d'analitzar tots els criteris que permeten elaborar el grau de competitivitat de les economies – costos energètics, endeutament de les empreses, impostos empresarials, etcètera, etcètera…-
JOAN MAURICIO FERRÉ (BENISSANET)
El teu trist discurs ens informa de la teva enorme ignorància en aquesta matèria, però ens dónes massa indicacions sobre la teva xenofòbia. Si fossis un Alemany i si els ciutadans dels altres territoris d'Espanya fossin Jueus, podríem dir que ets un nazi.
Recorda que quan les indústries dels països avançats ja produïen amb cadenes de producció gairebé enterament robotitzades, les indústries catalanes encara funcionaven amb “autòmats” humans andalusos i extremenys. La ganduleria dels andalusos i dels extremenys ha elevat l'economia de la teva comunitat a la posició que ocupa avui. 200 milions d'agraïments per a ells!
Salutacions... :-)
Estar en el lloc 42 de tot el mon, a la mateixa altura de Puerto Rico (País, que com tots savém, es punter en tot alló que fa), per mi, es una veronya i mes si venúm d'un temps on ¡¡ESPAÑA VA BIEN!!... (segóns Aznar) o "SOMOS LA OCTAVA POTENCIA MUNDIAL" por delante de Italia...(Segóns ZP)... Ni els uns ni els altres, n'han tingut ni puta idea, del que es el funcionament de la Industria. La Industria espanyola (la catalana, menys, pero també) adoleix d'un problema estructural mol greu, que es el de la baixa formació de la seva gent, de l'alta abstenció laboral, del baixísim rendiment individual, dels alts i desequilibrats costos de gestió, uns impostos ens engrescadors per facilitar la modernització de las industries, uns interesos bancaris que desmotivitzan per la seva manca de agilitat en las concesións, un excés de burocratització i dispersió de tramitació, etc... (n'hi han mes motius... mols mes, encara)
Un altre problema de la industria (i ara parlo de la de Catalunya) es la manca de partenariat per fer-la competitiva. Tots els industrials, consideren que es lo millor per la seva industria, el que aquesta sigui completament d'ells i anar fent-se la competencia amb totes las del seu ram, abaixán preus, fins que van a la fallida, en lloc de ajuntar-se, per poder ser mol mes competitius i poder sortir al exterior a vendre amb garantíes. Encara son mol pocs, els empresaris que s'en han adonat de que el futur de las seves industrias, está en la exportació... i que per fer-ho, el que cal, es tenir un volúm, una capacitat de fabricació i de ventas, suficient... i que per aixó, si ells no poden per si mateixos, s'ha d'ajuntar amb altres industries (partenariat) per tal de redüir els costos de fabricació, i de comercialització, que els permeti competir amb altres països que ja fa temps que ho están fent (cas d'Alemanya, p.e.)
El tamany mitjá de las industries de Catalunya, es de 50-70 treballadors, mentre que las industries competitives que hi han a la mitjana de Europa (Paisos mes desenvolupats) es de 200-300 treballadors. Resultat, la zona del Vallés Occidental, es la zona de tot Europa, amb mes densitat de industrias per Km2 de tot Europa, pero no arriva ni al 60% del PIB de la mitjana europea per Km2... Aquesta dada, dona una idea, del que está pasant. Si ens posésim a analitzar, la inversió feta per cada treballador, veuríam que a Catalunya, resulta mol mes cara, que no pas a Alemanya, i aixó, es nota a l'hora de repercutir las amortitzacións amb els costos directes... i per tan, en els preus finals, que impedeixen poder competir.
La industria "manufacturera"... o sigui, la que només vent ma d'obra, no te cap futur per si mateixa. La confecció p.e. que només es explotaciçó de unas dones, amb una mol baixa inversió de part del empresari, que treballa per empreses que ténen un deparament de I+D+I i a la que només li carreuen el cost de la ma d'obra, s'haurán de conformar a viure de la clandestinitat (cas dels xinesos, en pisos i locals insalubres de las rodalíes de las ciutats p.e.) Mentre las empreses que disposen d'aquels I+D+I, sense tenir mes empleats que els disenyadors i la comercialització, treuen un rendiment tres o cuatre vegades superior al dels que treuen els altres empresaris que només aporten ma d'obra. La ma d'obra, es pot anar a buscar al Marroc, o a la Xina, o a Túnis o a Madagascar, sempre buscán preus barats... cosa que no pasa amb el diseny ni amb la innovació.
Per tan i com a conseqüencia del que estic dient, la Industria Catalana, només será realment competitiva, a partir del día en que els "obrers" deixin de ser-ho per pasar a ser técnics i els nostres empresaris, deixin de ser "patróns", per pasar a ser innovadors i dintre de las empreses, en lloc d'haver-hi els que manan i els que oveeixen, hi hagin els que col-laboran en las diferentes áreas de forma coordinada savén el que están fent i buscáns els objectius comúns que els beneficia a tots.
Ja sabeu quin és el camí, economicament no hi ha dubte possible a favor de la indepdnencia de catalunya. ESpaña ens iguala amb puerto rico!!!!
independència ja!! vull un futur pels meus fills!
Amb la independencia, tindrém els mateixos inconvenients si no es fan las coses ben fetes i es reforma tot el sistema productiu/industrial del Païs. Una cosa, no treu l'altre. El que si es cert, es que sense la rémora espanyola, Catalunya, estaría a un nivell mes elevat, perque evidentment, no es el mateix grau d'industrialitz ació el que te Catalunya, que el que ténen a Conca, Salamanca o Badajoz...per dir quelcom. Tot i axí, calen las reformas que he dit (entre d'altres) i aquestes no cal esperar a tenir la independencia per poder-las posar en marxa... Es necesari un canvi de mentalització de tothóm i aixó, només s'aconsegueix amb formació i educació
Renoi Ferran...t'has deixat anar eh!
Una cosa és saber-se la lliçó i una altre és dur-la a la pràctica del dia a dia. Et dono la raó que si no tenim la vista posada en l'objectiu és impossible arribar-hi i per desgràcia a moltes empreses, el dia a dia no els deixa veure el bosc.
Queda molta feina per fer i molta feina per fer ben feta.
El que si és segur és que amb espanya enganxada a l'esquena és com si tinguessim una pedra de moli al coll i el resultat és al fons del llac.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.