Després d'haver cremat milions i milions d'euros dels contribuents per rescatar el sistema financer, alguns governs i la Comissió Europea reconeixen que ara toca fer un gir social i frenar l'empobriment de la classe mitjana-baixa. Brussel·les vol que el mercat únic i l'harmonització econòmica no beneficiïn només les empreses i els bancs, sinó també els treballadors, i aposta per establir un salari mínim europeu comú, que només variï en funció del cost de la vida de cada estat membre.
20 dels 27 socis de la Unió Europea ja tenen salaris mínims, tot i que molt diferents: el de Luxemburg, per exemple, de 1.642 euros al mes, multiplica per tretze el de Bulgària, de només 123 euros. A les principals economies europees, com França o el Regne Unit, o també Irlanda, Holanda i Bèlgica, es cobra un mínim d'entre 1.010 i 1.462 euros, segons l'últim informe de l'oficina estadística Eurostat, amb dades del 2009. L'Estat espanyol es troba lluny d'aquest primer grup i al mateix nivell que Grècia o Malta, amb un salari mínim que també és inferior als 844 euros mensuals que es paguen als Estats Units. Però els treballadors de l'Est són els menys protegits i només se'ls garanteix entre 153 euros al mes a Romania i 306 a la República Txeca, per exemple.
Aquesta diferència, abismal, no es correspon amb el cost de la vida: el lloguer o els preus dels supermercats a Sofia no són tretze cops més barats que a Luxemburg, ni a Dublín deu vegades més cars que a Bucarest.
La presidència de torn belga d'aquest segon semestre de 2010 i el comissari europeu de Treball, László Andor, proposaran aquesta mateixa tardor als ministres de Treball que es garanteixi que
qualsevol treballador europeu tingui el mateix
salari base assegurat i que només pugui ser diferent segons el cost de la vida
en cada país.
Menys desequilibris
L'eurocomissari i el govern interí de l'encara premier belga, Yves Leterme, toparan amb les reticències d'Alemanya i d'altres socis contraris a regular quant han de pagar els seus empresaris.
En aquests últims mesos no pocs governs han culpat la cancellera Angela Merkel dels desequilibris de la zona euro. “Incrementar la competitivitat contenint els costos laborals no és sostenible” per a la resta de socis de
la moneda única, li va retreure la ministra d'Economia de Sarkozy, Christine Lagarde. Fins i tot la presidència espanyola li va retreure l'egoisme i
la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, li va advertir que seria “desitjable la millora de l'equilibri” de l'eurozona.
Comentaris
Sou de ciutadana es unica manera i millor manera a fer-lo pero que seria mes interessant seria a suportar la gent que fa millor qualitat de la feina, trobo patetic que sense fer res o fent feina de baixa qualitat guanyis lo mateix que fent molta feina i feina de bona qualitat, es que ja no hem vist que passa amb comunisme ? A educar els nens o gossos funciona exactament igual, quan fas quelcom be guanyis quelcom bo encara si tothom tenim drets a vida digna.
És clar, el millor serà apujar el sou mínim de qui no té estudis i feines poc productives, i fer que aquests cobrin quasi el mateix que aquells qui tenen llocs de treball qualificats. Amb aquesta mesura digna del comunisme acabarem de destruiïr la productivitat d'Europa. Uns cobraran més del que mereixen, i altres menys. I la realitat, per dura que pugui ser, és que cadascú hauria de guanyar el que ES MEREIX, ni més ni menys.
sempre que carreguin amb aranzels (i molts) els productes made in china,india,brazil etc... perfecte...sino la competivitat europea seria nefasta.
Seria enormement positiu, com també ho seria establir un salari màxim. Els luxuriosos sous d'alguns banquers i polítics nostrats, a més de ser una llossa pel redreçament de la depauperada economia, son un insult a la dignitat humana.
Pot ser em sortirà més a compte treballar de qualsevol cosa, que no comporti responsabilitat s, maldecaps, i emportar-me feina a casa. Menys sou, però més tranquil·litat. Estan boixos aquests de la Comissió europea!!!
Si ja estem pagant uns sous per sobre del que es pot vendre el producte fabricat! Amb tanta importació els nostres productes no son competitius. Jo mateix he vist a la gent triar un pantaló de 50 € fet a Asia, en lloc d'un de 150 € fet a Europa, però volem més sou. Per la petita empresa l'única sortida és el tancament. No fa por ja que la part física de l'empresa acostuma a ser del banc i les propietats del petit empresari o autònom també son del banc. Tot està hipotecat. Per tant, des de l'empresari a l'últim dels treballadors, tots acabarem amb una mà davant i l'altra darrera.
Com a bestiesa, difícil fer-ne de més grossa. Segons el sou mínim que posin, em poso a fer de passejador de gossos i que es preocupin els altres, com diu en Jordi Castellarnau. Recepta segura perquè la societat se'n vagi al carall ràpidament. La Comissió Europea, formada exclusivament per buròcrates i polítics, ja no saben què és treballar, produïr i que et paguin segons el valor del què fas. La gana que passarien!
Tom Niemi.- Penso el mateix que tu, el salari mínim, ho ha de ser per garantir la subsistencia, pero no pot ser que "tots" tinguin el mateix nivell de salari de subsistencia, ja que aixó l'unica cosa que fará es desincentivar la creació, la responsabilitat i la productivitat i la eficiencia. La obsesió de la esquerra, es voler fer-nos saber, que l'estómag d'un peó, te las mateixes necesitats que l'estomag d'un metje o un engenier... Físicament si, es cert, pero l'un s'ha esforçat menys que els altres i aquest esforç, s'ha de valorar, o tots acavarém sent peóns... i la vida ja fa temps, que ha deixat de tenir com a primer valor, el d'omplir l'estómag
El salari ha de venir determinat per molts factors... alguns d'ells haurien de ser l'esforç, la perillositat, el desgast físic... i sovint aquests factors es tenen poc en comte i això és tremendament inhumà. Ningú fa una feina malpagada per gust, de vegades les circunstàncies de la vida fan que la gent no pugui fer uns bons estudis, i crec que això no hauria de ser un factor que aboqués a la població a feines en semiesclavatge, amb sous de misèria que aboquin a una vida de penosa subsistència. Els qui tan xaleu amb els vostres sous, proveu de viure un sol mes amb mil euros, aviam que tal us va.
Ferran de Miguel no sé d'on treus que un peó s'esforça menys que un metge. Les ganes de treballar no tenen res a veure amb les possibilitats de desenvolupar-se cultural i socialment que en bona part vénen condicionades per factors aliens a la persona. Hi ha metges, empresaris, banquers... que no es mereixen en absolut el sou que cobren. Cobren massa per ser tan maldestres.
tal i com diu en Miquel Altamires, jo també limitaria els sous per la banda alta. És immoral el nivell econòmic de determinades persones. No aporten res a la societat i cobren sous i acumulen riqueses que no s'han guanyat treballant tant com la resta de mortals. No ens enganyem, el capitalisme no és perfecte i els diners tendeixen a acabar en poques mans. Alguns diuen que si que és just, que qui treballa guanya més, bé això és no voler veure la realitat. Les grans fortunes; allà on al final van a parar els diners de treballadors i petits empresaris, és fan amb poc esforç. Simplement tenen els mitjans per a fer-ho.
He de recordar-os que el Comunisme (tret de Corea del Nort, i Cuba) ja fa temps que s'ha acavat?... Be nois, ja em direu, que tal os sentaría a vosaltres viure allá, on tots son iguals i es diuen camarades entre ells... ¡¡així ténen llurs Països de destartalats!!... L'home també las dones) necesiten estúmuls per treballar, ja que no han estat disenyats per l'etjercici físic continuat i el seu estat normal es estar tumbat a la bartola. L'estímul mes evident, desde que es va inventar el diner, es prodüir a canvi de diners... quants mes diners i menys esforç, millor. Per aixó, l'empresari ho aprofita, i dona mes diners a qui menys esforç físic ha de fer per cumplir amb la seva feina, i mes diners a qui amb només "idees" fa rutllar tota la empresa, sense vellugar-se del seu silló al seu despatx. Ja se que aquesta visió del mon, es invisible desde sota, i a lo únic que arriven es a apreciar i emvejar el cotxe del aparcament... ¡¡Una pena!!
Per altre banda, sempre es pot arrivar a repartir la miseria, que desde el simple funcionariat industrial (com a Cuba) es pot donar, per tal que afavorir amb la ma d'obra sense especialitzar de cap manera, (ja que no compensa l'esforç de fer-ho amb la necesitat d'estudiar) als altres Països, que s'han espavilat mol mes i millor, perque per fi, han entés, que no es pot ser tan dogmátic d'esquerres... (ni de dretes) i que el que cal, es fer alló que "convé a tots plegats", sense cap mena de dogmatisme i amb l'unica finalitat de que tots avancém amb la mateixa direccció, malgrat sigui a velocitats diferents... Tot es relatiu...Perque hi hagi rics, hi ha d'haver pobres... el que cal, es que els pobres, siguin a un altre Païs i no al nostre, encara que soni mol cinic, es el que hi ha.
cony Pep Llorenç, jo gasto pantalons de 10 eurillos comprats a can pixa ho mol aprop d' alli...per que? pues per que un pantalon de 50 euros ja es un luxe que no pug permetrem, i saps que? jo soc mestre industrial electriciste hi si senyor allaborens no s' aha aprenia amb catala a l'escola, (per aixo escrig com escrig i soc tambe dislexic..no donare el gust de escriure amb castella als que esperaben que aixi ho faria i volian matar el meu idioma, hare el mato jo mateix ..pero de castella res!) desde fa casi 40 anys se la lley d' Ohm i el reglamet de baixa tensio com si fos l'abecedari, ting expereiencia de treball per parar un tren,peroooo.....amig meu per guanyar mes de mil doscents eurillos al mes has de tindre un bon endoll o ser un Einstein futbolistic!
com ho veus?
estem parlant d'un sou base igual per a tots això no és comunisme, després vénen els plus i demés que això ja deviera ser com diuen més diners per al mes especialitzat per metges etc,, però el que no pot ser que un peó d'obra que amb 40 anys ja té la columna feta pols ja que amb el sou base actual i plus guanyi uns 900 eu i tot per no haver pogut estudiar la majoria, a sobre de no tenir esaa opció d'haver estudiat sembla que tampoc tenim dret a un sou digne jo estic per un sou per a gent sense estudis però treballs de constrruccion agricultura i demés i amb els preus que avui en dia hi ha d'una hipotecaa, llum etc que menys de guanyar en net 1500 eu i els metges que guanyin 3000 si volen però que els obrers també tenim dret a viure
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.