QÜESTIÓ CULTURAL.

Les causes culturals, però, no ho expliquen tot. També hi té molt a dir el patró de creixement que ha dominat l'economia espanyola en les darreres dècades. Com explica el secretari d'acció sindical de CCOO a Catalunya, Simón Rosado, “el problema és un model productiu basat en la mà d'obra barata i precària, basat en un producte de poc valor afegit”.

Amb la crisi, aquesta base que ja s'arrossega de lluny encara s'està agreujant més, perquè una part dels treballadors expulsats del mercat de treball han acabat en l'economia submergida. El mateix Rosado denuncia que els han arribat molts casos d'empleats acomiadats a qui la mateixa empresa segueix requerint després en negre. “La crisi ha generat, a més, una forta tendència a l'externalització de determinades activitats, per la qual cosa la cadena productiva es fa més llarga i al final d'aquesta cadena és fàcil que es caigui en l'economia submergida”.

A pesar que el problema ve de lluny, les administracions no han tingut mai com a prioritat combatre l'economia submergida, perquè, com explica Molinedo, “durant l'època de bonança ja entraven prous ingressos a les arques de l'Estat, així que no era una preocupació i, de fet, el 2007 es va registrar un superàvit rècord de 30.000 milions d'euros”. En aquest sentit, Molinedo afirma que durant els anys de bonança “va créixer també la sensació d'impunitat davant aquestes pràctiques”. Però el miracle de la caixa plena va desaparèixer amb la mateixa rapidesa amb què es va generar i ara la principal preocupació dels governs —tant de l'espanyol com del català— és fer augmentar els ingressos que hi entren com sigui.

Per assolir aquest objectiu, el primer que ha fet el govern espanyol ha estat augmentar la pressió fiscal a través, per exemple, de la pujada de l'IVA. “I ara es planteja apujar els impostos als rics com la solució, quan el que s'hauria de fer és assegurar-se que tothom paga el que ha de pagar”, diu el professor d'economia de la UPF José García Montalvo. Des de Gestha, també destaquen que aquest no és el camí i recorden que, lluitant contra el frau fiscal, l'Estat podria ingressar uns 38.500 milions d'euros extres, una xifra molt per sobre dels 435 milions que Gestha calcula que s'aconseguiran amb la pujada de l'IRPF a les rendes altes. El problema afegit per als comptes públics, diu Montalvo, és que “l'economia submergida no només no genera ingressos, sinó que, a més, provoca despeses, perquè una part d'aquesta gent està cobrant l'atur”.

ACCIONS DECIDIDES.

Per Montalvo, l'explicació és doble. “Falten recursos per perseguir el frau, però alhora falta voluntat política per fer-ho”, diu. Per això, tot i que el govern espanyol va presentar al mes de març un pla estratègic per corregir el frau fiscal —amb especial menció a l'economia submergida—, la lectura que se'n fa des de Gestha no és gaire optimista respecte dels resultats. “Creiem que és més cosmètica que real”, destaca Molinedo.

PRESSIÓ DES DE FORA.

Sigui com sigui, la solució no serà ni fàcil ni immediata. Per alguns experts com Montalvo, l'únic incentiu efectiu per evitar aquest frau “passa per tenir penes de presó per als infractors, com als EUA”. Això ajudaria a acabar amb la sensació d'impunitat que predomina ara entre la població, però alhora es poden prendre altres mesures. “En alguns països s'ha optat per solucions imaginatives, com fer servir la dada de consum elèctric dels locals per calcular el seu volum de negoci”, apunta Tugores. Per Simón Rosado, més que canviar lleis o generar incentius, el que es necessita per acabar amb aquesta situació és “canviar el model productiu i anar cap a una economia de més valor afegit, però cap de les reformes que hi ha sobre la taula, ni tan sols la laboral, va en aquest sentit”. La possible ampliació del nombre d'anys per calcular les pensions podria ajudar a fer entendre el cost futur que assumeixen les persones que accepten treballar en negre, però el cert és que col·lectius especialment vulnerables —com els joves o els immigrants— sovint no tenen capacitat per triar.“El pitjor de la situació en què ens trobem ara és que empreses que volen fer bé les coses acaben entrant també en l'economia submergida per la competència que exerceixen les irregulars, s'ha generat una mena de tsunami”, afegeix Rosado.

Començar per quantificar oficialment el pes de l'economia submergida també podria ser una bona base, apunten des de Gestha. En països amb un problema similar, com és Itàlia, ja s'han fet estadístiques a través d'organismes oficials. I més enllà de quantificar, diu Santandreu, “cal conèixer el millor possible les seves diferents manifestacions per tal d'establir mesures eficaces”. I al final, és clar, queda la part cultural, que reclama solucions a molt llarg termini.