Sincerament, pel meu càrrec a l'associació no he de vendre fum, però si em puc inclinar cap a l'optimisme, ho faré. Potser sí que hi ha aspectes que evidencien una certa millora, però és molt incipient. La cosa va menys malament del que anava l'any 2009, perquè va ser una caiguda amb bona escarpada. Hi ha una disminució de la desacceleració, una certa estabilització que no arriba al punt zero, per exemple, en la destrucció de llocs de feina, que està en concordança amb la destrucció del teixit empresarial. Continua sent ara un element desllorigador de l'activitat econòmica el poc accés al crèdit.

Sí. Es parla molt de la reforma laboral, però un element important en la recuperació és la falta de crèdit, que limita la creació d'activitat empresarial. I un altre element important és que les autoritats econòmiques locals i comarcals no han fet gran cosa. Al Garraf, fa un munt de mesos que es va començar a muntar l'Agència de Desenvolupament Econòmic, s'han fet un munt de coses, però encara no s'ha posat en funcionament de veritat. La intenció és bona, però en economia la temporització és essencial: no té sentit fer-li el boca a boca a un mort. I el tercer element, que potser és el més important, és que, a causa de la política econòmica desenvolupada en els darrers anys, s'ha configurat una estructura econòmica dèbil al Garraf, fet que no ha passat a l'Alt Penedès. Al Garraf, als anys setanta treballaven a la indústria el doble de treballadors dels que ho fan avui, tenint en compte que llavors la població era pràcticament la meitat d'ara. La indústria ha anat desapareixent, el tèxtil és inexistent ara, l'economia s'ha debilitat i s'ha suportat en els darrers anys sobre la construcció. Ara, el motor és el comerç, però un comerç franquiciat que implica que la presa de decisions és molt lluny d'aquí i l'ocupació és molt feble. A l'Alt Penedès, malgrat que estan en crisi igualment, tenen una indústria que ha apostat més per la recerca i la innovació; només el 5% de l'activitat és dedica al turisme i el 8% a la construcció, que si ara va a la baixa no representa una xacra com ho ha fet al Garraf.

Hauria d'haver sortir de l'acord de les parts, però cap d'elles ha estat a l'altura ni ha adoptat el grau de solidaritat necessari per fer-ho.I això ha estat marcat també perquè pel descrèdit que oferia el representant de la patronal, Díaz Ferrán, que no ha ajudat gens a poder arribar a una entesa. Una de les tres potes de la taula fallava.

És la conseqüència del desacord dels agents socials. L'entenc i la respecto, perquè és un dret legítim de totes les democràcies, però també hi ha el dret a treballar, que també és legítim i que no sempre es respecta. Espero que la jornada es desenvolupi amb normalitat i que es pugui garantir que aquelles persones que vulguin treballar, ho puguin fer.