Multitudinària i sense incidents remarcables. A excepció de les pintades i l'enganxada de pasquins en parets i fanals, la manifestació convocada pels sindicats CCOO, UGT, USOC i CSC va reunir a Tarragona més de 8.000 persones, una xifra que, segons els sindicats, s'estiraria fins als 10.000 manifestants: “La segona més gran”, comentava el secretari general de la UGT al Camp, Jordi Salvador. De fet, a Tarragona no s'havia vist una concentració d'aquestes dimensions des de la mobilització ciutadana en contra de la guerra del govern d'Aznar.
La manifestació va sortir des de la plaça de la Font i es va dirigir a la plaça Imperial Tarraco, en un llarg recorregut per la rambla Nova. La multitud, però, no va arrencar en cap moment un to festiu. A falta d'eslògans i rebombori, la marxa va transcórrer al so dels xiulets i entre l'expectació de la gernació, de la qual no es veia la fi. Bé, d'eslògan se'n va poder escoltar algun d'aïllat com ara “Luego direis que somos cinco o seis”, i punt. El cotxe que precedia la manifestació i que al matí ja havia encapçalat el piquet unitari feia sonar el “Força vaga!”, al més pur estil futbolístic, que feia pensar en el vespre de la Champions, que posaria el punt final a la llarga jornada de mobilització.
A la capçalera de la manifestació s'hi van situar els secretaris generals dels sindicats convocants i els responsables de les federacions sectorials. S'hi van afegir la directora dels serveis territorials d'Interior, Hortènsia Grau; el senador i el diputat d'ERC, Pere Muñoz i Sergi de los Ríos, i, més endarrerit, el coordinador de la Unió de Pagesos al Camp, Josep Maria Coll.
Aturada del 80%
La mobilització va posar punt final a un dia de vaga general que va provocar una aturada del 80%, segons els sindicats. Jaume Pros, secretari general de CCOO al Camp, deia no voler entrar en una guerra de xifres, però, tot i així, a gran trets, apuntava a un seguiment del 80% “tenint en compte les persones que per situacions de contracte o personals, s'entén que no s'hi han pogut sumar”. Pros afegia que en la indústria, el seguiment de la vaga es podia fer pujar fins al 95%.
Jordi Salvador corroborava les dades i afegia que en les “zones més sindicalitzades s'ha aturat l'activitat” mentre que en altres sectors, com ara el comerç o la indústria turística, “el seguiment ha estat menor, perquè s'hi juguen molt”.
“El nostre piquet real”, continuava Salvador, “són els salaris baixos, i encara hi ha gent que ha sacrificat un dia de sou per afegir-se a la vaga”. Salvador ho comentava amb la certesa de ser coneixedor que “ningú està a favor de la reforma perquè la gent se sent enganyada”.
Si bé els sindicats posaven l'accent en la mobilització en la indústria, la patronal Pimec donava les dades del seguiment de les petites i mitjanes empreses, que al Camp de Tarragona va situar en el 16,2% i a Terres de l'Ebre es van quedar en un 9,1%.
Un cop la gentada va omplir la plaça Imperial Tarraco, la sindicalista Montse Sanahuja va llegir el manifest dels sindicats convocants, de refús a la reforma. Va tornar a ser un bon moment per recordar que el contingut no generarà llocs de treball, que farà encara més precària l'ocupació i que, en resum, no és la reforma que necessita la classe treballadora.
Coordinadora
En la convocatòria, com en les anteriors, hi van participar les entitats de la coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa. Fet i fet, a la plaça Imperial Tarraco van coincidir els parlaments dels sindicats majoritaris i el de la coordinadora, que va posar distància amb la crema d'un taüt que simulava el capitalisme. Convençuts d'una via alternativa, van llegir el seu manifest per deixar clar que “els especuladors professionals –capitalisme, banca i partits polítics, entre d'altres– no representen els treballadors”, que, al cap i a la fi, va afegir-hi: “Som la majoria i som capaços de decidir en quina societat volem viure”.
Entre els col·lectius de treballadors que ahir van sortir al carrer no s'hi trobaven els afectats per la síndrome de la fatiga crònica, fibromiàlgia i sensibilitat química múltiple. Són un col·lectiu de treballadors “invisibles” als quals no “es reconeixen els seus drets com a treballadors i es reclama més investigació”. Ahir també va ser el dia per fer reivindicacions com aquesta, en un entorn mobilitzat i sensible a les dificultats afegides que han de superar les persones amb malalties no reconegudes.
Acabats els parlaments, l'un i l'altre, la manifestació que una hora abans havia passat per davant de vianants incrèduls es va dissoldre amb la certesa que les mobilitzacions tindran continuïtat, que aquí no s'acaba. El govern, com deia Jaume Pros, “haurà de rectificar” les mesures econòmiques i socials, “vist el que s'ha vist”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.