Divendres tancarà definitivament, si no canvien molt les coses, la penúltima mina de carbó en actiu que quedava a Catalunya. Es tracta de Minera del Baix Segre, situada a Seròs (Segrià), i que va començar les extraccions el 1862.

L'empresa va anunciar ahir a la plantilla, formada actualment per 22 treballadors, que no pot continuar i que Hisenda no s'ha avingut a renegociar els deutes pendents. Una decisió que els empleats ja es veien a venir després que la setmana passada no anessin gens bé les reunions que l'empresa va mantenir a Madrid amb responsables de l'Agència Tributària.

Minera del Baix Segre confiava en un nou ajornament dels deutes per poder desbloquejar el prop d'un milió d'euros que el Ministeri d'Indústria els concedeix pels ajuts al carbó estatal. Tampoc han fructificat altres vies de finançament i, finalment, l'opció ha estat acollir-se als plans del ministeri que dirigeix Miguel Sebastián per tancar. L'empresa ja ho ha comunicat a Indústria per poder rebre fins a 4 milions de subvenció per cessament de l'activitat extractiva no rendible. Aquests diners permetran pagar, segons consta als treballadors, les set nòmines que se'ls deuen, les indemnitzacions per acomiadament, pagar els deutes amb Hisenda i restaurar l'entorn de la mina de Seròs.

Jesús Pi, delegat d'UGT a l'empresa i miner des de fa 29 anys, manifestava que ara “buscarem la millor sortida per a tots” i que en alguns casos pot passar per recol·locacions en mines de Mequinensa o Terol i les prejubilacions.

Minera del Baix Segre feia mesos que no treia carbó. Tenia problemes per pagar el transport, els explosius i el tractament del mineral, a més del personal. Tot i això, encara tenien unes 20.000 tones pendents de dur a la central tèrmica de Terol. Els miners només feien feines de manteniment fins que fa unes setmanes van iniciar una vaga indefinida per reclamar una solució. Alguns, però, van optar per plegar i, almenys, cobrar de l'atur.

Ara a Catalunya només quedarà la mina de carbó d'Almatret (Segrià), situada a pocs quilòmetres de la de Seròs i propietat de Carbonífera de l'Ebre. Aquesta societat, amb seu i altres mines a Mequinensa, manté la seva activitat amb mig centenar de treballadors.