El tomb ecològic de la Granja la Selvatana
producció Va deixar els sistemes convencionals fa cinc anys i es va dedicar a la producció ecològica la llet Actualment la granja produeix 1.500 litres de llet al dia i factura al voltant de 350.000 euros Escoles Un dels objectius de l'empresa és donar-se a conèixer a tots els menjadors escolars amb el iogurt ecològic, anomenat Biogust
En una granja amb un bon nivell de producció i les vendes assegurades van decidir deixar enrere els mètodes convencionals, utilitzar els ecològics i reduir la producció a la meitat. És el que fa cinc anys va passar en la Granja la Selvatana, de Campllong. Anna Serra, que n'és propietària, juntament amb el seu marit, Alfons Mir, recorda que el canvi no va ser gens fàcil. En el sector lleter, hi havia hagut una forta crisi pel que fa a les quotes lleteres. “Les granges van haver de produir molt per ser rendibles o bé desapareixien, i els intermediaris i grans superfícies, sobretot amb les marques blanques, estaven ofegant els productors”, explica Anna Serra. Per salut, i també per economia, van decidir donar un valor afegit al seu producte: la seguretat per al consumidor que la llet i el iogurt que venen no té restes d'herbicides, pesticides ni conservants (en la producció ecològica no se'n poden utilitzar), i poder fer arribar els seus productes als menjadors escolars.
“La nostra idea del que és viure al camp potser també era molt bucòlica”, opina l'Anna, quan recorda els inicis. “O produíem més, en detriment de la qualitat de la llet, o fèiem un canvi de rumb cap a l'ecologia”. De totes maneres, tot i que el detonant va ser la crisi del sector, per a l'Anna, en el fons, fer una producció ecològica va ser una idea que portaven a dins. Van estudiar el mercat, i com que fa cinc anys a Catalunya només hi havia dues granges de producció ecològica i eren molt petites (tenien una quinzena de vaques cadascuna), aquesta era una via poc explotada que podia tenir èxit.
Buscar canals de venda
No va ser un camí gens fàcil. De fet, quan van fer el canvi van començar a perdre 15.000 euros al mes. Quan feien llet convencional, de la distribució i venda se'n feia càrrec la central lletera. A partir de llavors, però, la granja es va haver d'espavilar per processar la llet (filtrar-la i pasteuritzar-la) i buscar-se els canals de venda. A més, l'empresa va haver de fer front a inversions com la instal·lació d'un obrador de 300.000 euros.
La granja, al Facebook
Els canals de publicitat de La Selvatana han estat el boca-orella i la presència en fires, que també ha ajudat a donar a conèixer els seus productes. Des de fa un temps també és present al Facebook. Formar part de la xarxa social va ser una idea dels fills del matrimoni –que val a dir que juguen amb la granja virtual del Facebook, tot que la granja de veritat no els rendeix tant–, i el grup ja té més de 300 amics que poden veure les analítiques que regularment fan a la llet, receptes, fets anecdòtics que passen a la granja i vídeos i fotografies. Ara com ara facturen cap a 350.000 euros.
La granja era propietat de l'avi de Serra, i l'Anna i l'Alfons Mir se'n van fer càrrec el 1987. Actualment té 80 vaques lleteres de raça frisona (la millor en la llet, diu l'Anna) que pasturen en 80 hectàrees. No estan estabulades i en la seva alimentació només hi ha un 40% de cereal, tenint en compte que en granges convencionals aquest consum pot arribar fins al 60%. La normativa ecològica estableix que com a màxim poden menjar un 40% de cereal. El cereal, en condicions naturals, no és una font d'alimentació de les vaques, ja que aquestes mengen farratge (sigui verd o sec). Però amb més volum de cereal en l'alimentació, les vaques fan més llet i, per tant, són més productives. És a dir, que pel que fa al rendiment, les vaques de Granja la Selvatana no treballen al màxim, però viuen més bé, segons assegura Serra. L'Anna és una apassionada de la naturalesa i es nota en el tracte amb els animals. Coneix tots els vedells pel nom, i acaricia les vaques, que se li acosten i es deixen fer moixaines. “És la diferència entre criar-les perquè facin llet o criar-les pel consum de carn. En el primer cas, et pots permetre acariciar-les”, explica.
Contacte amb la naturalesa
“Sempre havia tingut claríssim que viuria amb la naturalesa”, diu l'Anna. Tant ella com Alfons Mir són de Barcelona i, com recorda l'Anna, el primer que van fer quan es van traslladar a Campllong va ser aprendre a munyir vaques. Alfons Mir és mestre formatger i s'ocupa de l'obrador i l'Anna s'encarrega de munyir, inseminar i gestionar camps, fer de comercial i controlar les entrades i sortides d'estoc. Dels números se n'ocupa l'Alfons, que és economista; l'Anna va estudiar ciències de la informació. L'Alfons va canviar un despatx de 50 m² com a director financer del Port Vell de Barcelona per dedicar-se a la granja.
Actualment Granja la Selvatana produeix 1.500 litres de llet cada dia, i la que no transforma directament la ven a altres elaboradors de la zona que treballen amb productes ecològics.
Arribar als menjadors escolars
S'han marcat l'objectiu de fer arribar els seus productes a tots els escolars de les comarques gironines. Per ara, els serveixen a 6 escoles de Girona, però també a algunes de fora i fins i tot a Barcelona i Tarragona. Apliquen marges de benefici molt petits en la venda a escoles, i més grossos a botigues, però encara tenen un sector de mercat petit, format per carnisseries i botigues especialitzades. També venen la llet i el iogurt (amb el nom de Biogust) a productors que després els ofereixen amb la cistella de verdures i fruites amb segell ecològic.