Emprenedora. Alícia Romero és veu a si mateixa com una emprenedora de la gestió pública del Tecnocampus, un nou referent de la Mataró del segle XXI. Just ha anunciat que deixa la política municipal, després de 12 anys, per aplicar la seva experiència del sector públic en els àmbits de la gestió, la innovació i l'emprenedoria. Valora el cicle polític a l'Ajuntament “com una etapa apassionant i d'aprenentatge”, i agraeix el suport rebut “dels alcaldes Mas i Baron”.
Com defineix el Tecnocampus?
Com un agent de desenvolupament que ajuda a canviar el model econòmic de la ciutat i potenciar més el coneixement. I permet que tinguem sectors més estructurals i que no siguin tan vulnerables als cicles econòmics que anem patint.
Era una necessitat?
Sí, perquè Mataró, sobretot, s'havia basat en sectors molt tradicionals, amb poca innovació, i calia centrar la nostra economia en sectors més estructurals basats en el coneixement. Ens ajudarà a posar Mataró i el Maresme en el mapa de les grans ciutats que aposten pel canvi de model econòmic basat en la innovació.
Què té d'especial?
Està en el camí per poder fusionar la universitat amb l'empresa d'una manera real. És a dir, de la Fundació Tecnocampus depenen l'estratègia universitària, els graus, els postgraus, els doctorats, la recerca, la transferència, però també la creació d'empreses, l'acceleració, la localització d'empreses... Això és un element clau que ens fa diferents, ja que alinear estratègies és clau.
Quin són els seus punts forts?
Aquí la universitat i el parc no van per camins diferents. La junta de direcció té decisió sobre la política del parc i això genera moltes sinergies, oportunitats, coordinació de polítiques, etc.
Té la sensació que no s'encaixa prou la universitat amb l'empresa?
Sí, encara li falta molt. En aquest país falta una certa cultura per apropar aquests dos mons i el problema està més en la universitat que en l'empresa, perquè està més enquistada, però a poc a poc anirem fent passes en aquesta direcció.
I què li falta al parc?
Potser una certa autoestima, perquè sempre t'acabes emmirallant en els grans. I després, en l'àmbit universitari, arribar a tocar l'excel·lència, perquè en la recerca serà difícil que ho siguem perquè tenim centres universitaris petits.
Empresarialment, tan globals cal ser?
El que segur hem de tenir són empreses que mirin el món com a oportunitat de negoci. Ja no podem pensar a fer un producte per vendre'l només aquí o en les necessitats només dels que ens envolten.
Què suposa competir en temps de crisi?
Vol dir estar molt atent a què està passant al món, ser eficients, tenir bon equip humà, lideratge, estratègia...
Què els transmet als emprenedors?
Il·lusió. I ells a mi: força i energia.
Un parc amb vistes al mar no té preu.
La qualitat de vida d'aquest espai és fantàstica. És un element de valor global. I el talent valora molt la qualitat de vida.
I per què ha volgut deixar la política?
Fa dotze anys intensos que sóc regidora a l'Ajuntament de Mataró i ha estat una època molt interessant i hi he après molt, però tinc ganes de fer altres coses, ja que no crec en la professionalització de la política. El meu pas per la política municipal ha estat apassionant: ha estat un repte que vaig iniciar als 22 anys.
Se'n va jove, als 34 anys. Ara que hi ha regeneració política, caldria elogiar-ho.
Sens dubte. Potser els que fem el pas, podem ajudar a apropar dos sectors, el públic i el privat, que sovint estan molt separats i necessitarien treballar més junts. I al mateix temps, suposa canvis, refrescar la política i obrir finestres.
Ara si emprendrà personalment. Por?
No, por no! Molta il·lusió i ganes de fer coses noves i diferents. Em fa respecte i em genera una mica d'incertesa, però la incertesa, en certa manera, ens ajuda a créixer.
Comentaris
Mirant el mon com a oportunitat per fer negoci els especuladors, banquers i empresaris sense escrupols ens han portat on som, a una crisi de la que no sortirem en anys i que haurem de pagar els de sempre mentre els que l'han creat i s'han omplert les butxaques a costa nostre encara riuen.
A veure si comencem a mirar-nos el mon d'una altra manera.
No ens enganyem, el Tecnocampus va néixer amb molta il·lusió i dedicació de la gent que s'hi posa. Però els clúster de referència al món necessiten de 3 elements clau: 1. Massa crítica; 2. Una universitat que empenyi i generi emprenedors (com Stanford al Syllicon Valley, el MIT a Boston o la U d'Edinburgh a Escòcia); 3. Un context institucional, incloent-hi mercat de treball, que sigui atractiu per la gent de fora. A hores d'ara, o vens aquí per algun tema personal o difícilment es pot competir en un món tant obert com diu la Senyora Romero. Si jo tingués una empresa o treballés a una empresa de rellevància internacional no em quedaria a Barcelona o al Tecnocampus, no sense la millora dels 3 punts abans assenyalats.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.