Aquest 2011 serà el tercer any de crisi plena, profunda, i malgrat que els indicadors econòmics comencen a apuntar que el pitjor podria haver passat, no es descarta una nova reculada, sobretot tenint en compte que ja es pot donar definitivament per tancada l'etapa d'estímuls econòmics. I és que el 2011 serà el primer any en crisi sense ajudes. Amb comptadíssimes excepcions que es reserven als col·lectius més necessitats, ni aturats ni empreses ni sectors clau com el motor i la construcció no tindran enguany un punt de suport que els ajudi a remuntar.
En el món de l'automòbil és on més clarament s'ha vist la relació entre ajudes i vendes. Des del primer mes que es va posar en marxa, el maig del 2009, el pla públic 2000E va aconseguir capgirar els marcadors i deixar enrere caigudes en les matriculacions de fins al 50%. A partir de llavors, les alces es van anar encadenant fins que es van esgotar els 240 milions que van sumar les dues pròrrogues. Això no significa que la indústria no hagi patit. Els ERO han estat el pa de cada dia de fabricants com Seat i Nissan, pel camí han quedat proveïdors com Esteban Ikeda i els concessionaris i tallers de l'Estat han perdut 30.000 llocs de treball en poc més de dos anys, segons la patronal de venedors Ganvam. És per això que el sector es pregunta què passarà aquest 2011, el primer any complet sense ajudes.
El canvi de política del govern central, que ha passat d'idear plans per incentivar l'economia a aplicar una austeritat espartana per intentar controlar el dèficit, ha posat tothom en alerta. Des del gremi de venedors de vehicles a motor s'ho miren amb calma, ja que esperen uns primers mesos dolents que aniran millorant a mida que es vagi notant la tan desitjada reactivació econòmica.
Política equivocada
Especialment atemorit està el sector de la construcció. Els experts han atribuït el lleu repunt de les vendes dels darrers mesos a la fi de la desgravació fiscal per la compra d'un habitatge, que des de l'1 de gener es limita a les rendes més baixes. És per això que es dóna per descartat que el 2011 sigui el de la reactivació del sector. Fa temps que organismes internacionals asseguren que el govern central es va equivocar premiant la compra d'un pis i que precisament va ser aquesta política la que va contribuir a alimentar el boom immobiliari, però la pregunta és si calia retirar la desgravació just quan el sector intenta aixecar cap i superar la pitjor crisi de la seva història.
Les grips de sectors clau com el motor o el totxo afecten una indústria auxiliar molt diversificada. Si els problemes acaben amb acomiadaments, tenim nous problemes, ja que baixa el consum i creix l'atur. A més, les persones que es quedin sense feina i sense prestació també ho tindran més difícil aquest any. Cada vegada més gent necessitarà suports com el dels 426 euros, però s'acaba. El govern espanyol està negociant un nou ajut per al febrer, però encara no està clar com s'articularà.
El vincle que aquest subsidi ha de tenir amb la formació desorienta els sindicats, perquè “no hi ha cursos per a la majoria d'aturats”, alerta Cristina Faciaben, secretària de socioeconomia de CCOO de Catalunya. “Els 426 euros són per a una situació límit. L'estat del benestar no pot deixar la gent al voral d'aquesta manera. I en un moment en què gastaran menys, perquè hi ha gent que va perdent l'atur”, afegeix Camil Ros, secretari de política sindicat de la UGT de Catalunya.
Comentaris
Els bancs, versus financieres, i els amos de endesa, gas natural, telefònica, etc etc, tenen al govern español agafat pels collons, que a més està plè d'inútils, però el pitxor es que ens té sentenciats a tots els ciutadans.
Si no hi ha subvencións, la gent s'ho pensará una mica mes en anar a comprar el cotxe o el pis... I em sembla mol bé... Menys alegrías, suposa mes sacrifici que es també un estúmul important a la vida (encara que no s'ho vulgui creura la gent d'avui) ajuda a valorar el que costen las coses i aixó, es important... L'excés d'alegrías, ens ha portat a tots plegats a aquesta situció absurda en que tothóm es pensáva ser millonari, tenint un salari de 1000 € al mes... el que el tenía.
el que caldria subvencionar és la creació d'una economia productiva, i noves empreses, en comptes de finançar un consum artificial.
D'altra banda, pagar sous als aturats de llarga durada sense que aquests facin "res" a canvi no em sembla bé. A canvi de l'atur: formació obligatòria (però de debò) i tasques socials. Aquests dos elements tan simples farien de "filtre" per als milers de persones que s'aprofiten de l'atur, i faria que sen beneficiés qui realment ho necessita.
Al Japó es demostrà que el 50% de la pujada immobiliària era degut a les subvencions per part del estat, ja que feia una demanda fictícia només per desgravar i especular. Un altre tema és l'atur que molt sovint els consellers o els ministres del ram han dit que no haurien de ser unes vacances pagades i això és molt fàcil d'aconseguir ja que la persona que rebutgi un treball adient se li hauria de treure el subsidi, i no digueu que no hi ha feina doncs la qüestió és : que fan aquí quasi bé cinc milions d'immigrants?
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.