Un anunci televisiu de melodia addictiva ens presentava fa un temps un model de Nissan, el Qashqai, al qual atacaven bales de pintura de colors i del qual deien que era el cotxe més dur del mercat. Ara, és la mateixa multinacional japonesa la que posa entre l'espasa i la paret la seva plantilla de Barcelona, que ha acceptat –amb el sí de 2.120 empleats, el 70% del total– sacrificis a canvi de rebre l'encàrrec de fabricar el nou model de furgoneta pick-up, que garantiria 60.000 vehicles durant deu anys i una inversió de 80 milions d'euros. Així, set de cada deu treballadors de la Zona Franca i de Montcada i Reixac han acceptat una congelació salarial el 2012 i mínimes pujades els dos anys següents, a més d'un increment d'hores de feina i l'establiment de quinze dissabtes productius per torn. Els sindicats UGT i USOC hi estan d'acord, mentre que CCOO i CGT, no. CCOO, de fet, és majoritari al comitè d'empresa i parla de “xantatge”. Ara, tot queda en mans de Nissan, que ha de decidir a quina fabrica adjudica el nou model.

Mentrestant, però, el gran motor europeu continua estant a Alemanya. I no només per concentrar un envejable grup de marques d'automoció, sinó per haver protagonitzat una recuperació econòmica potent gràcies a les exportacions i la demanda interna. Tot això s'ha traduït en un creixement del PIB del 3,6% el 2010, una dada que també té el seu valor per a Catalunya i per a les empreses exportadores.

Tornant a Catalunya, el director general de Catalunya Caixa, Adolf Todó, ha anunciat als 8.400 treballadors del grup –format per les antigues caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa– que no descarta demanar 1.000 milions d'euros més del producte de rescat de financer del Banc d'Espanya –el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB)–, després d'haver-ne demanat ja 1.250 el 2010. Todó tampoc descarta que la caixa participi en una segona tanda de fusions, una vegada consolidat el projecte actual. L'altra gran caixa catalana, La Caixa, també ha anunciat la venda del 50% del seu negoci assegurador, Adeslas, a Mutua Madrileña –sí, els de “soy, soy, soy”– per 1.075 milions.

Telefónica acaba d'estrenar nova casa a Barcelona, amb un espectacular edifici de 24 plantes dissenyat per l'arquitecte Enric Massip-Bosch. Situat al 22@, i a tocar del Fòrum, serà la primera seu de la companyia oberta al públic. L'edifici, la Torre Telefónica Diagonal Zero, té 34.000 metres quadrats de superfície, 110 metres d'altura, i hi treballaran 1.200 persones. La companyia que també està d'estrena és la mútua d'accidents de treball número 1 de la Seguretat Social, MC Mutual, amb un nou centre assistencial propi a Molins de Rei, per al qual ha invertit 2,2 milions de euros i on treballaran 16 persones.

Abertis també mou fitxa amb l'anunci d'una col·locació accelerada d'accions del grup concessionari italià Atlantia. El grup té previst desprendre's del 6,7% d'accions de l'antiga Autostrade, la totalitat de la seva participació actual, iniciada fa una dècada.

En el terreny patronal, tot continua semblant un serial. Després que Joan Rosell fos escollit nou president de la patronal de patronals, la CEOE, semblava que el camí era planer perquè el seu càrrec a Foment del Treball l'ocupés el president de Cecot, Antoni Abad. I més, tenint en compte que Abad era un dels candidats a les travesses d'Artur Mas per liderar la conselleria d'Economia. Abad, però, ha rebutjat convertir-se en vicepresident de Foment i queda fora de la cursa successòria, ja que el nou responsable hauria de sortir entre els qui ocupin les vicepresidències. Abad també queda fora del comitè executiu, i els candidats ara més ben situats són Eusebi Cima –un altre terrassenc, president de Fepime i antecessor d'Abad a Cecot– i l'empresari restaurador Joaquim Gay de Montellà. De vicepresidents, però, n'hi ha deu, i els estatuts permeten encara el nomenament de dos més. Abad, en les eleccions de Foment de fa cinc mesos, ja volia formar part d'un moviment renovador contra Rosell, però finalment li va donar suport.