Aquelles caixes antigues i amb nom gairebé d'ONG -La Caixa va néixer de la fusió d'una que se centrava en pensions per a la vellesa i una altra que ho feia en estalvis i Mont de Pietat- han passat a la història. Si fa poc el mapa de les caixes es va veure obligat a abandonar allò de tenir vàries entitats amb vocació local i rival, ara neix Caixa Bank, una reconversió de La Caixa en entitat bancària, agrupant el conjunt dels negocis financers i asseguradors, a més de cotitzar en borsa en un 19%. El traspàs del negoci va a la filial Criteria, hòlding que passa a considerar-se com a entitat de crèdit.

Criteria traspassarà a La Caixa participacions importants com les de Port Aventura, Gas Natural, Abertis i Agbar, però en mantindrà d'altres com les de Repsol YPF o Telefónica. Per potenciar el capital de Caixa Bank, també es durà a terme una emissió de bons convertibles en accions per un import de fins a 1.500 milions d'euros. Tot plegat, després que la ministra d'Economia, Elena Salgado, apugés el llistó perquè les caixes se situïn entre el 9 i el 10% de core capital (capital i reserves), per sobre del que s'exigirà als bancs, del 8%. El de Caixa Bank serà del 10,9% i s'estalviarà, doncs, la possibilitat que el Banc d'Espanya, directament, vagi adquirint part de les seves accions. Això sí, La Caixa es mantindrà en l'estructura jurídica de caixes d'estalvis i, per tant, controlarà l'obra social amb els dividends del 81,1% de Caixa Bank.

Amb un valor de 20.600 milions d'euros, Caixa Bank entra fins i tot en el top ten de l'eurozona. Gonzalo Cortázar, actual director general de Criteria, s'afegeix al president, Isidre Fainé, i al director general, Joan Maria Nin, com a nucli fort. Que ningú pateixi, que l'obra social es mantindrà i és possible que les aixetes del crèdit tornin a obrir-se.

Els altres grups de caixes importants del país, Catalunya Caixa -Catalunya Caixa Bank per ser, de nou, originals?- i Unnim, també ultimen el procés de conversió en bancs, tot i que amb el risc de transformar-se en fundacions.

Mentrestant, traiem la calculadora per veure si ens jubilarem als 65 o als 67 anys. Mentre que grans empreses que posen telèfons, fan programes de tele o actualitzen llibretes bancàries fan neteja de personal que no arriba ni als 60, la resta veiem com govern i sindicats acorden que es pugui deixar de treballar als 65 només si s'han cotitzat 38,5 anys, punt mitjà entre els 41 que volia l'Estat i els 35 dels líders sindicals, en un imaginatiu esforç de regateig digne del millor soc. Això sí, les menyspreades tasques de becari -a partir d'ara faran fotocòpies i cafès amb alegria- o de cuidadora dels fills -eufemisme estrany per no dir mares?- cotitzaran fins a dos anys.

El nou conseller de Treball i Empresa, Francesc Xavier Mena, s'ha hagut d'enfrontar per primera vegada amb aquella paraula que en els darrers anys ha marcat tendència en economia -aviat en veurem col·leccions a The Brandery- com és (atenció, so ambient de tempesta i violins de pel·lícula de terror): deslocalització! L'honor el té la japonesa Yamaha, que, per sorpresa, ha anunciat que plega veles a Palau-solità i Plegamans, factoria amb dues dècades de vida i 420 empleats. Els moteros que vulguin fer país sempre podran optar per una Rieju, per la ressuscitada OSSA, per una Derbi o, fins i tot, en estil vintage, per Montesa o Bultaco. També van mal dades a la lleidatana Càrnies Vilaró, que ha anunciat el tancament de la planta de Mollerussa, amb 58 treballadors, afectats per un expedient de regulació temporal que acabava aquest abril. Part de la plantilla va iniciar un tancament a l'escorxador.

El món empresarial català, però, també ofereix una cara positiva amb Ficosa. L'empresa, de components de l'automoció, concentrarà quasi tota la producció del grup a l'antiga fàbrica de Sony a Viladecavalls. Tot això comportarà un important moviment, ja que tancarà la factoria de Mollet del Vallès, no tirarà endavant la que tenia prevista a Rubí i traslladarà 700 empleats a les noves instal·lacions, cosa per la qual l'antiga seu de Sony donarà feina a 1.700 persones.