La professora Angela Merkel ha visitat Madrid i, llibreta vermella en mà, ha anat anotant aquells progressos que el seu alumne amb risc de repetir curs -de ser rescatat, vaja- li ha presentat. Així, l'estudiant Zapatero es trobarà amb una nota per als pares de l'estil: “Progressa adequadament, però encara es distreu molt a classe”. Progressa, segons la cancellera, perquè, ja que Alemanya es veu a venir una nova despesa per ampliar el fons de rescat, com a mínim l'Estat espanyol ha anat traient les tisores en temes ara retardar l'edat de jubilació, vincular els salaris a la competitivitat, controlar el dèficit o redissenyar el sistema bancari. Merkel ho té clar. “Espanya ha fet els deures” en forma de reformes. I, el millor de tot, amb el suport de sindicats i patronals, que això no passa cada dia. Zapatero, tot cofoi amb el seu 5 pelat, ha demanat a la professora Merkel que continuï sent “el suport fonamental” de la moneda única. I és que mentre l'alumne espanyol es passava el dia al pati construint castells de sorra -i especulant amb ells amb els altres nens, abans de veure com se li enfonsaven-, la formigueta alemanya va iniciar reformes abans, i abans està sortint de la crisi.

Merkel va aterrar a la capital espanyola per participar en la 23a cimera hispanoalemanya (això té nom de cotxe antic) un dia després de signar-se la reforma del sistema de pensions (que sí, que fins als 67, no cal anar-ho recordant), una de les principals exigències dels teutons (perdó), que fa anys que transfereixen diners als fons europeus, mentre que Espanya n'ha estat rebent mentre presumia d'economia emergent.

La que comença a treure el cap, tímidament, és l'economia catalana, que el darrer trimestre del 2010 va créixer un 0,2%. En tot el 2010, el PIB català presenta una variació del -0,2%, negativa però millor del que deien algunes previsions. I tot gràcies a la millora de l'activitat, tot i que això encara no es trasllada a la creació neta de llocs de treball.

A casa nostra hi ha qui va per feina, com és l'escola de negocis Esade, que ha establert una aliança amb la de Georgetown. Quan l'actual directora general de l'escola, Eugènia Bieto, va prendre possessió del càrrec, va anunciar tres països amb què volia treballar per a l'expansió internacional d'Esade: els Estats Units, el Brasil i l'Índia. I el primer pas és amb Georgetown, una aliança que vol dotar els directius d'eines amb vocació global. Paral·lelament, les nou universitats de Catalunya també han fet un pas important creant una xarxa per fomentar l'emprenedoria, liderada per la UB a través de la Fundació Bosch i Gimpera.

Una de les sorpreses de la setmana ha estat la dimissió de Fernando Casado com a president de Catalunya Caixa, tres mesos després d'assumir el càrrec. La raó que ha transcendit és que demanava cobrar 600.000 euros anuals, el triple del seu salari, basant-se en un pacte amb l'anterior conseller d'Economia, Antoni Castells. Una demanda, però, arriscada en ple procés de transformació de l'entitat en banc i després d'aprovar-se retallades salarials i eliminació de llocs de treball. L'actual director general, Adolf Todó, pot acabar ocupant el càrrec.

En l'àmbit empresarial català, dues companyies històriques de components per a l'automoció viuen mals moments. D'una banda, Estampaciones Sabadell (Essa) ha anunciat que vol retallar gairebé un centenar dels 456 empleats de Palau-solità i Plegamans (a tocar de Yamaha que ja va dir que tancava la paradeta). Els sindicats recorden que Essa ha tingut diversos ERO els darrers anys. I per l'altra, Valeo, que ha presentat un expedient per a 70 dels 430 treballadors a Martorelles, ja que la firma vol deslocalitzar producció a Saragossa, però el comitè tem que sigui el primer pas per tancar.

Gas Natural també ha presentat un pla d'expansió a les Balears, on preveu tenir 10.000 clients d'electricitat en el segment pimes d'aquí a 2014. La gasista ha signat un acord amb Pimeb, que engloba federacions de petites i mitjanes empreses de Mallorca, Menorca i Eivissa.