Diumenge, 27 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Economia
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Ravial es posa flamenca per vendre vestits a la Xina i el Japó per internet

La firma tèxtil catalana ha centrat el negoci en la distribució de teixits de disfressa i de farbalà

Una empleada de Ravial mostra algun dels teixits i disfresses acabades. Foto: ROBERT RAMOS.
La companyia obrirà cinc botigues de disfresses a l'Estat espanyol

Ravial, la firma catalana de teixits vol fer el pas a la internacionalització amb la línia de flamenc. La companyia planeja vendre en línia vestits de flamenca en el mercat xinès i el japonès.

El conseller delegat de Ravial, Arturo Prades, explica que cercaran acords amb confeccionistes o bé contractaran modistes pròpies a la xina que facin vestits per vendre'ls allà via internet. Amb seu a Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental), la firma va detectar que els japonesos són un del col·lectiu que més visita la seva pàgina web de teixit flamenc Flamentex.com. Prades augura que és un àrea que afavorirà el seu creixement.

Aquesta és només una de les accions de redefinició del negoci que ha pres la direcció des que la tercera generació de la família Prades (una de les dues propietàries del negoci juntament amb la família Aisa) prenguessin les regnes del negoci.

Després d'un estudi de mercat es van adonar que els seus clients els consideraven els principals proveïdors dels teixits de carnaval i van decidir apostar per aquesta veta de mercat. “A més vàrem detectar que entre tots els nostres competidors no hi havia especialització que ens donés un avantatge competitiu”, diu Prades. Així que els darrers sis anys han focalitzat els esforços en el mercat del teixit de disfressa i de flamenc deixant pel camí la resta de teixits que havien estat comercialitzant des que es va crear la companyia el 1942.

Aquesta especialització definida en un ambiciós pla estratègic contempla la creació d'un canal de distribució de teixits de disfresses propi, en part animats per l'èxit creixent que les festes de disfresses van tenint arreu de l'Estat. “Cada vegada agrada més a la gent, i festes com Halloween, a Madrid, han agafat una gran volada”, explica Prades que avança que en els propers cinc anys preveuen obrir cinc botigues, la primera a Madrid en el mes de juliol i les altres quatre a Barcelona, Sevilla, València i Saragossa o Bilbao.

Els establiments sota la marca Disfrazalia estaran dedicats exclusivament a aquests tipus de teixits i els empleats, més que dependents seran assessors en temes de disfresses.

Ara com ara, la firma només ven el seu producte a través de 500 botigues alienes repartides arreu de tot l'Estat. D'aquestes, unes 150 formen part del projecte Disfrazalia que va posar en marxa Ravial per apropar-se a un nou perfil de client i canviar el seu model de consum.

Disfrazalia.com es va iniciar fa dos anys i permet que el consumidor es dissenyi en línia la seva disfressa. Ravial prepara el teixit i fa el patronatge i el client final passa a recollir la comanda en alguna de les 150 botigues associades al projecte. A partir de 9 euros i amb un procés de confecció tan simple com posar una cinta adhesiva surten disfresses que difícilment es poden trobar a les botigues de disfresses tradicionals com una de núvols tòxics, de musclo o de llimona.

PIONERA.

En la línia del teixit flamenc ja compten amb botiga pròpia des del setembre del 2010 a Sevilla. Només en aquesta primera temporada Ravial preveu arribar als 500.000 euros de facturació.

Seguint el bon funcionament de la botiga sevillana, Prades avança que a llarg termini una de les línies que volen tantejar és els teixits de vestits folklòrics d'altres territoris. “Es tracta de teixits de més qualitat en què el marge és més gran”, diu. Per tot plegat, Prades preveu arribar a facturar 7 milions en dos anys, 1,5 milions més que el 2010.

Ravial va començar sent una firma de producció de teixit i 20 anys després de la seva creació es va convertir en una proveïdora. Quan la tercera generació familiar va agafar el lideratge, van optar per professionalitzar la gestió, amb un gerent extern al capdavant i només tres familiars en l'equip directiu.

L'empresa, que dóna feina a 35 persones, té a Palau Solità i Plegamans una nau intel·ligent d'on cada dia surten 120.000 metres de teixits. L'any passat la firma va invertir 150.000 euros per automatitzar les instal·lacions i agilitzar les comandes. Quasi el 99% del teixit el compren a Àsia.

Darrera actualització ( Dijous, 3 de març del 2011 07:35 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Navès/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Navès

TEI reforç Educació Infantil

AMPA Escola Lleida

25/05/12 23:46 - LLEIDA

AGENTE COMERCIAL

HELVETIA

25/05/12 12:39 - LLEIDA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: L'Esglésis ha de pagar l'Impost de Béns Immobles com la resta de ciutadans?
L'Esglésis ha de pagar l'Impost de Béns Immobles com la resta de ciutadans?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter