Barcelona-Lió ‘vs.' Madrid-París

França és el principal soci comercial de Catalunya; representa una mica més del 19% de les vendes de les nostres empreses a l'exterior, el doble que a Alemanya. La proximitat ha fet del país veí un mercat que moltes empreses han triat per fer les primeres passes en l'aventura de la internacionalització, empreses que posteriorment s'han llançat a explorar territoris més llunyans però també amb més oportunitats. Tanmateix, en aquests moments, quan la crisi ha empès una nova onada de pimes cap a la recerca de nous mercats per als seus productes, l'Estat francès emergeix novament com el lloc preferit per estrenar-se, sobretot els departaments més propers: Llenguadoc-Rosselló i Provença-Alps-Costa Blava. Segons l'Icex, el 2010 les exportacions catalanes a França van créixer més del 10% i es van situar en els 9.315 milions d'euros.

Això ho saben molt bé a la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona, que des de fa mesos no paren d'intentar donar resposta a la mateixa pregunta: “Què puc fer per vendre a França?”. Aquest històric organisme -va néixer el 1881- de promoció del teixit empresarial francès a Catalunya ha vist com la procedència dels sol·licitants s'invertia i ara són les pimes d'aquí les que demanen els seus serveis. “L'increment de les consultes ha estat brutal”, afirma Christian Marion, responsable del mercat francès.

L'interès també l'han detectat a Pimec, que aquesta setmana organitzava un seminari sobre les oportunitats a França i es veien desbordats per l'elevada resposta. També en aquest cas, les empreses estaven interessades bàsicament a saber com posar els seus productes en el mercat francès. Un interès lloable però insuficient des del punt de vista de la patronal de la petita i mitjana empresa: “Creiem que val la pena anar amb plantejaments més ambiciosos com ara col·laborar amb firmes franceses o fer aliances, pensant fins i tot a vendre a altres mercats”, proposa Joaquim Llimona, president de la comissió internacional de Pimec. Però el cert és que hi ha una part substancial del teixit empresarial que encara no està en aquesta dinàmica. Llimona creu que la megaregió Barcelona-Lió, que les noves vies de comunicació en construcció reforçaran, constitueix una gran oportunitat estratègica que les pimes i Catalunya en el seu conjunt no haurien de desaprofitar.

LLIGAMS.

Les relacions entre Catalunya i els territoris francesos més propers són innegables. Es calcula que a l'Estat hi ha prop de 1.900 empreses franceses implantades, de les quals el 48% han triat Catalunya per posar-hi la seu principal. També darrerament s'han prodigat els exemples de cooperació entre empreses que parlen que almenys de forma puntual s'estan superant vells esquemes. Només a tall d'exemple, alguns dels trams de l'ampliació de l'autopista AP-7 a les comarques gironines han estat adjudicats a una societat conjunta entre una empresa de Figueres i una de Perpinyà. La cònsol general de França a Barcelona, Anne Grillo, també recorda que l'hospital transfronterer de Puigcerdà és fruit d'un conveni entre la Generalitat i el govern francès per donar servei als usuaris d'un costat i l'altre de la frontera. Igualment afegeix que Ubifrance, l'Icex francès, vinculat normalment a les ambaixades, en el cas espanyol té la seu al consolat de Barcelona.

Però, fins al punt de parlar d'una megaregió? Pere Becque, polític, degà del Col·legi d'Advocats de Perpinyà i una persona molt activa en el foment de les relacions transfrontereres, creu que hi ha un potencial i una voluntat latents i que s'estan posant les bases perquè acabi esclatant. Becque explica que la primera barrera que va caure va ser la burocràtica que suposava travessar les fronteres, que “s'ha clarificat i s'ha simplificat”. “Ara resta la possibilitat real de tenir una comunicació normal, que sigui del nord cap al sud i del sud cap al nord”. Per al degà dels advocats de Perpinyà, la clau d'aquest procés serà la posada en marxa del tren d'alta velocitat -el gener va entrar en funcionament un servei parcial entre Figueres i Perpinyà-, perquè aproparà les ciutats d'un costat i l'altre dels Pirineus. Així, per exemple, Perpinyà i Barcelona estaran a 42 minuts de distància en TGV, cosa que significa el temps normal de desplaçament per entrar en una gran ciutat: “És a dir, que la gent de Perpinyà podrà venir a fer negocis a Barcelona i tornar-se'n al vespre o fins i tot al migdia. Quan el ciutadà s'hi acostumi ens donarà moltes possibilitats de recrear els lligams mercantils a banda i banda dels Pirineus”.

I on uns hi veuen una línia d'alta velocitat per a la mobilitat de les persones altres hi veuen una línia d'ample europeu per a les mercaderies. La combinació d'aquesta infraestructura amb la línia ferroviària convencional que Adif ha adaptat amb un tercer rail, ha permès la posada en funcionament, a finals del 2010, del Barcelyon Express, un servei directe de mercaderies dos cops a la setmana entre la capital catalana i la de la regió del Roine-Alps. L'èxit ha fet plantejar la conveniència d'incrementar la freqüència a tres serveis setmanals. De la mateixa manera, s'acceleren els plans de la nova ruta entre Barcelona i Tolosa i Bordeus. Cal recordar que el Port de Barcelona va adquirir uns terrenys a la plataforma multimodal de l'Eurocentre de Tolosa, que havien de servir per fer-hi un port sec i que finalment s'ha transformat en una zona d'activitats logístiques on ja hi ha diverses empreses instal·lades. El Port també ha entrat amb el 5% en la gestora de la terminal ferroviària de Perpinyà.

La línia ferroviària d'ample europeu per a mercaderies és un primer assaig del que en un futur serà el corredor del Mediterrani, una infraestructura especialitzada que des d'Algesires passarà per Catalunya i que després tindrà continuïtat pel centre d'Europa fins a connectar amb els ports escandinaus. “Aquesta gran columna vertebral que situarà Catalunya i el Llevant peninsular en relació directa amb el centre i nord d'Europa passarà per aquesta regió; treballar per activar la col·laboració entre empreses del territori és alimentar les possibilitats que es generi un corredor econòmic molt potent”, explica Llimona.

Conscients de les potencialitats d'aquest territori, l'aerolínia Vueling va obrir el novembre passat a l'aeroport de Tolosa la primera base operativa a l'exterior. L'objectiu és portar usuaris cap al nus de connexions de Barcelona, sabent que un 60% dels passatgers són per negocis, no en va Tolosa és la seu de grans companyies com Airbus o Sanofi-Aventis. Cert és que no és la primera vegada que s'intenta fer una aposta d'aquest tipus i que fracassa, però potser ara és el moment oportú. Claude Terrazzoni, president de la Cambra de Comerç de Tolosa i de l'Alta Garona i de la Unió dels Aeroports Francesos, situa aquest progrés en les comunicacions com un clar signe de l'avanç de l'euroregió. I Sonia Ruiz, presidenta de l'Oficina de Promoció Turística, pensa que els viatges de lleure poden ajudar a enfortir uns lligams que històricament havien estat molt forts.

CENTRALISME.

Molts veuen les aliances entre les pimes de la megaregió Barcelona-Lió com la gran oportunitat davant del model de centralisme politicoeconòmic que despleguen Madrid i París. Així, l'alternativa de la megaregió vol dir repartir més el joc i col·laborar dins una xarxa policèntrica, en contrast amb la dinàmica centrípeta de les capitals dels dos estats. Tanmateix, Pere Becque considera que Barcelona hauria de fer un pas endavant: “El pes econòmic de Barcelona per tota la zona de la Mediterrània és immens i cal posar-lo en valor, de manera que no calgui passar per Madrid o París per fer coses. Al final, els territoris amb correspondència econòmica haurien de tenir capacitat de prendre decisions polítiques de forma coordinada”.

Malgrat els progressos també s'han fet passes enrere. Cal recordar que en els darrers anys han tancat les delegacions que la ciutat de Perpinyà i que les Cambres de Comerç del Llenguadoc-Rosselló tenien a Barcelona. Becque lamenta aquestes decisions que sovint van acompanyades d'apostes per altres territoris més llunyans i amb menys pes econòmic en les respectives balances comercials. “Hem de cuidar les relacions entre un costat i l'altre dels Pirineus que, al final, és el que per a moltes pimes significa el seu dia a dia”.

La gran advertència que fan tots els experts en el mercat francès és la barrera idiomàtica. Per fer negocis a França cal el francès, i el gran retrocés que ha experimentat aquesta llengua a casa nostra és un handicap.