Paràsit ruïnós

3.000

La femella del morrut de les palmeres, un coleòpter originari del sud-est asiàtic i la Polinèsia, escull la part més tendra i amagada de l'ull de les palmeres per fer-hi la seva posta d'ous (entre 300 i 400). És el lloc ideal per garantir l'aliment de les larves que perforen l'interior de la planta.

Allà romanen fins a l'edat adulta, quan cerquen altres palmeres per colonitzar. Aquest cicle es pot repetir unes tres vegades cada any, entre març i novembre, segons explica Eduard Corrons, director comercial de Fumigacions Alemany, una empresa especialitzada en el tractament d'aquests escarabats, que quan arriba aquesta època de l'any envia quadrilles de tècnics a municipis de tot Catalunya, reclamats per particulars o ajuntaments, i amb tasques preventives, pal·liatives o, finalment, per certificar la mort d'una palmera i procedir a la seva retirada.

Fan tot el que poden per minimitzar els estralls que el morrut està ocasionant, però Corrons reconeix la impotència que senten en constatar que la plaga no ha fet sinó augmentar de forma exponencial els darrers anys. Segons la Generalitat, l'insecte va ser localitzat per primera vegada a Catalunya l'any 2005. Va entrar per les comarques del sud, les més properes amb el País Valencià, on l'insecte ja feia temps que s'havia instal·lat i fins i tot havia exercitat les seves potents mandíbules amb el palmerar d'Elx. Es calcula que la seva entrada a la península Ibèrica data del 1994, segurament per una palmera contaminada importada irregularment des d'Egipte. Sense els seus enemics naturals, que el mantenen a ratlla en el seu hàbitat original, el Rhynchophorus ferrugineus va avançar sense aturador eficaç per tot el litoral mediterrani on va trobar aliment i un clima ideal per a la seva reproducció.

La taca es va anar estenent i a finals del 2009 el tècnic del Consell Comarcal del Maresme Oriol Bassa assegurava que a Catalunya hi havia unes 4.300 palmeres infectades pel morrut asiàtic i posava l'èmfasi en la greu afectació de la comarca del Maresme, amb unes 2.500 plantes amb l'insecte. Quantes n'hi ha més d'un any després? “El nombre continua creixent, però ja no amb la progressió geomètrica d'abans”, explica Bassa, que és un apassionat seguidor del que ell anomena les ‘plagues del segle XXI', és a dir, les ocasionades per la introducció d'espècies foranes. La raó és que ja ha colonitzat molts dels exemplars de palmera de l'espècie Phoenix (canària o datilera), que són les que prefereix; a Mataró més del 80% de totes les palmeres d'aquesta espècie estan afectades. Les que no, o estan més aïllades o en zones on el clima no és tan adequat: “S'ha observat que l'hivern del Vallès és molt rigorós per a l'escarabat i no té fàcil colonitzar zones més enllà de la costa”, explica Bassa.

Certament, el mapa d'afectació a Catalunya que difon la Generalitat recorre les poblacions del litoral de les demarcacions de Tarragona, Barcelona i Girona, però de moment no s'ha detectat a la de Lleida.

Oriol Bassa adverteix que ara l'insecte està en un moment de transició i, com ha passat en altres territoris, està canviant de dieta, tot passant de l'espècie Phoenix a altres també presents en el nostre país com la Washingtonia o el margalló, aquest darrer, autòcton. Si aquest canvi d'hàbits es consolida la plaga podria tornar a agafar força.