Èxit inicial

A Regisa van començar a reeixir per la valentia de tots dos creadors per tal de garantir al fabricant el cobrament de les factures. Això va fer que molts els anessin a buscar com a representants dels seus productes per a carnisseries de les comarques gironines. Tanmateix, quan Regisa va tenir un nombre de clients molt gran i va decidir fer el salt a la restauració, van decidir facturar amb l'epígraf: “Per un costat, vam convertir-nos en compradors i venedors i també beneficiant els nostres amb una sola factura”, comenta Gerard Vila.

El 1991, a Regisa, van fer el salt a la restauració i la pastisseria per fer créixer el negoci, limitat a la carnisseria després dels deu primers anys de la fundació. Actualment l'empresa de Riudellots de la Selva té tres línies molt definides: restauració, carnisseries i botigues especialitzades i pastisseries.

Una nau moderna

Com a conseqüència del seu creixement i de la consolidació de l'empresa, el 1996 van inaugurar la nau de Riudellots de la Selva, de 1.400 metres quadrats. Versàtil i fàcil de posar al dia tecnològicament, no té res a veure amb el magatzem dels primers anys, situat a la carretera de Barcelona, aleshores al costat de la Guàrdia Civil de Trànsit.

Jaume Calm encara recorda que ells mateixos es van haver de pintar i fer les obres per adequar el primer local, propietat de Fèlix Ibáñez, director del Banc Atlàntic a Girona: “Ens hi va deixar estar de franc fins que nosaltres decidíssim que el podríem pagar. La condició era que quan comencéssim a pagar no podríem fallar ni un mes ni li causaríem problemes. El setembre del 81 vam començar a pagar. Quan vam canviar de magatzem, quinze anys més tard per ampliar el negoci, ens vam acomiadar abraçant-nos i plorant tots dos”.

La Llotja i el primer Fòrum

Cada any Regisa celebra la Llotja de Xarcuteria –el novembre es va celebrar l'edició 2010–, un espai de tast que van fer el 1987 perquè els clients –carnissers i xarcuters– poguessin tastar tots els productes: “La idea era el contacte directe perquè el fabricant o l'elaborador pogués explicar al detall el seu producte a cada client.” Regisa va emular els workshop que es fan a Alemanya, de Westfàlia-Renània, que aleshores eren els més avançats en la presentació de productes: els campions d'Alemanya venien a Girona a preparar safates de xarcuteria per a regal o celebracions, com si fossin capses de bombons. Tanmateix, segons Gerard Vila, aquí hi ha una altra cultura xarcutera pel que fa a les presentacions dels embotits: el consumidor els prefereix sencers i fer-se'ls tallar quan ho demana.

El 1994 va celebrar el primer Seminari Regisa de Cuina Mediterrània, que el 1995 ja es va convertir en el Fòrum Culinari del Pirineu-Mediterrània, celebrat a Figueres i organitzat per Fira de Figueres i Regisa, amb la implicació d'Hidroelèctrica de l'Empordà, J. García Maquinària Hostalera i la revista Girona Gastronòmica. Aquest fòrum culinari va ser el primer que va fer congrés i fira, per la qual cosa Gerard Vila pot presumir de ser impulsor dels fòrums i dels congressos gastronòmics: “Més que pare o padrí, me'n sento descobridor. Perquè sempre he cregut en la connexió entre el fabricant i el client final, més que en la relació entre el fabricant i el distribuïdor. El client final és el venedor final, no pas el consumidor. El venedor és el que té el coneixement més exacte de les preferències del consumidor final, per tant és al que se li ha de fer més cas.”

Regisa és distribuïdor en exclusiva a les comarques gironines, entre d'altres, dels productes d'Ànec Coll Verd, els caves d'Agustí Torelló Mata, el bacallà de Ràfols, embotits casolans elaborats per un artesà de Riudellots de la Selva, xoriço de la Rioja, a pernils ibèrics d'Andalusia i Extremadura, xai d'Aragó, cabrit de Múrcia, vedella d'Holanda i d'Irlanda, o la xocolata Valrhona. “Les distribucions són sempre exclusives”.