L'alcalde d'Ascó, el convergent Rafel Vidal, va recuperar ahir els arguments que sempre ha esgrimit a favor de la candidatura del seu municipi al controvertit magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, i va afegir un matís: “L'any 1981 el Parlament de Catalunya [ha votat fins a tres vegades en els últims tres anys en contra d'un magatzem al Principat] va aprovar un document que donava el vistiplau als paràmetres de disseny de les centrals d'Ascó [I i II], però que ja alertava de la necessitat d'una millor gestió dels residus d'alta activitat”. És a dir, del combustible gastat que ara s'acumula a les piscines. Vidal interpreta el resultat de la seva recerca en els diaris de sessions com una mostra que la cambra catalana hauria avalat l'actual projecte d'MTC. “I avui, el Parlament ha votat el contrari”, va afegir, i va recordar que “els mateixos partits que s'hi han oposat hi han votat a favor al Congrés”. Vidal també es va referir als problemes afegits que han generat els residus de la piscina d'un dels reactors de Fukushima per defensar l'aportació a la “seguretat” col·lectiva. El batlle va fer aquestes consideracions en una taula rodona, en què el seu testimoni, en la mesura que va reivindicar el paper del municipalisme en la planificació energètica, va servir de fil conductor als representants de l'associació de municipis amb centrals hidroelèctriques i embassaments, Javier Gonzalo, i de l'associació de municipis amb energies renovables, Rubén Labella. Gonzalo va repassar la història dels pantans construïts durant la dictadura espanyola, que es van fer “prescindint” dels poders locals, “sense llicències ni tributs”, i que van suposar “el despoblament de molts territoris”, i va contraposar-ho a una situació actual en què l'associacionisme ha contribuït al respecte al principi d'autonomia dels municipis. I encara en vol més: “Qui millor que els municipis per dir qui ha de pagar més o menys en funció de l'energia que genera o consumeix?”, es pregunta.

El representant dels pobles amb infraestructures energètiques renovables també va reclamar que el pes dels ajuntaments sigui superior al 2 per 9 de les comissions que han tutelat el concurs eòlic català, que ara està en mans de la justícia i que Labella va augurar que s'haurà de tornar a fer. L'assessor jurídic va recordar els beneficis mediambientals, socials i econòmics de les renovables –si bé va admetre que la majoria d'equips estan patentats a l'estranger i això redueix el valor afegit– i va confiar que la justícia ratifique l'obligatorietat de les elèctriques de tributar per totes les instal·lacions, inclosos els aerogeneradors, i no només per l'obra civil, com una sentència recent afavoria l'Ajuntament de la Fatarella.