La Universitat de Reading (Anglaterra) convoca des de fa vint anys un concurs que incentiva i premia la recerca en el camp de la intel·ligència artificial. El repte per als concursants és presentar un programa informàtic que sigui capaç de fer creure a l'usuari, almenys durant un període de cinc minuts, que està dialogant amb una persona i no amb una màquina. El certamen fa un reconeixement públic cada any al més enginyós dels projectes però mai fins ara hi ha hagut guanyador real. I és que edició rere edició queda desert el desafiament plantejat pels catedràtics que formen el jurat i que en el seu dia van consensuar que la veritable “màquina intel·ligent” serà aquella capaç d'enganyar el 30% de les persones que l'usen.
Més enllà de concursos i d'experiments, gràcies a la seva eficàcia fins i tot en tasques cada vegada menys mecàniques les màquines han estat capaces de desplaçar les persones de moltes funcions que per tradició els eren pròpies. La màquina no té mals dies ni mals humors ni tampoc vol saber res de Sèneca i del seu errare humanum est. Però dóna la màquina un bon tracte a l'usuari? o l'usuari continua preferint tractar amb una persona i el seu possible caràcter sorrut abans que prémer un botó i enfrontar-se a una pantalla?
EL CERVELL QUE TOT HO SAP.
Són dades que domina bé Alícia Coca, enginyera responsable del desenvolupament d'informàtica corporativa, que juntament amb Carme Visa s'encarrega d'educar el cervell de tot el sistema de control centralitzat de les 76 estacions que conformen la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat.
En el marc de les jornades que la companyia tecnològica Wonderware va organitzar la setmana passada a Salou -on va reunir més d'un centenar d'assistents i experts en l'eficiència de la gestió i explotació d'infraestructures-, Alícia Coca posava de manifest que fa més de 10 anys, quan FGC va emprendre un projecte que trencava amb el model tradicional de gestió de cada estació de forma independent i apostava per un control centralitzat, va esdevenir “un nou paradigma de gestió ferroviària”.
El projecte aporta canvis tan xocants en el seu moment com va ser eliminar la figura del venedor de bitllets en les estacions i substituir-lo per una màquina que fa la mateixa funció. Igualment, el viatger també es troba en la necessitat de saber consultar horaris i informació en pantalles i panells en lloc de preguntar-ho al personal de taquilla i la supervisió de la seguretat es deixa en mans, o en ulls, d'un circuit tancat de televisió.
FGC ha anat polint aspectes amb el temps (per exemple, un cop descobert que davant d'incidències o dubtes en les màquines de venda la simple comunicació verbal entre usuari i centre de control és suficientment àgil, es decideix anul·lar l'opció videoconferència en ser massa costosa) i el grau de satisfacció de l'usuari dels seus combois no ha fet més que créixer.
LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES.
SOLUCIONS IMMEDIATES.
I pel fet de ser pioners en molts aspectes, de problemes no n'han faltat; “de problemes, n'hi ha sempre, això és inevitable. El que cal és solucionar-los”.
Així, per exemple, explica que per evitar traves a l'usuari i donar un bon servei a tots els públics es va desenvolupar una màquina de venda de bitllets que estigués habilitada per a persones amb discapacitats, per a analfabets i per a aquells que estan enemistats fins i tot amb la tecnologia més primària: “Vam enginyar una màquina en la qual si el client no volia no calia fer cap operació. Només calia posar-hi el teu bitllet habitual i els diners i la màquina el copiava i te n'entregava un d'igual”.
Alícia Coca explica que Ferrocarrils de la Generalitat té la missió de donar servei les vint-i-quatre hores cada dia de l'any i que, malgrat que ha minvat la presència de personal de l'empresa en les estacions, “l'usuari es continua sentint segur perquè”, matisa, “el desplegament de personal continua essent important per quan calgui qualsevol tipus d'intervenció”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.