Satisfet per diversos motius. David Miret va col·laborar en la gestació del llibre perquè jo no sóc casteller i per tal de documentar-me vaig entrevistar gent, bàsicament els Castellers de Vilafranca i la Colla Jove de Castellers de Sitges. M'alegro personalment per ell i per Vilafranca, per l'extraordinària temporada que ha tingut i per la trajectòria dels darrers anys, que és fruit de la constància, del treball, de la dedicació, de l'entrega i del compromís de la gent, que al final són els valors de totes les colles castelleres.

Redescobrir el món dels castells ha fet que me'ls mirés amb més passió i afecte. Però també hi he après moltíssim. La forma de gestionar persones, una a una i com a equip és una font inesgotable d'aprenentatge, tant als assaigs com a la plaça. Quan en el món de l'empresa es parla de gestionar un equip se sol pensar en grups de deu a quinze persones, muntar un castell de gamma mitjana pot exigir la col·laboració de més d'un centenar de persones. Per tant més que un equip és una organització.

Em va impactar sobretot com porten la canalla, perquè si és complicat gestionar un centenar d'adults voluntaris, fer-ho amb nens i adolescent és un repte absolut. La paciència que demostren és realment fascinant. Quan ho veus, t'adones que l'empresa en pot aprendre molt, dels castells.

Quan vaig decidir fer el llibre el meu punt de partida era el de la metàfora, però ràpidament em vaig adonar que més enllà del simbolisme hi ha un gran model d'organització.

Doncs coses com ara posar objectius que siguin viables però que comportin un creixement de l'organització, un lideratge i una forma de comunicar molt simples però a la vegada molt efectius, i una manera de gestionar persones i equips basada en l'evidència i el sentit comú. Més enllà de buscar un analogisme, que és un recurs molt freqüentat pels consultors, en aquest món he descobert un model diferent de treballar.

Prenc nota sobretot del valor de la senzillesa. No oblidem que el 95% de les persones que han de fer un pas endavant i gestionar un equip no són superherois, són gent normal que, no obstant això, saben engrescar, motivar i aconseguir fer coses tan excepcionals com són els castells.

De castells que no s'acaben de descarregar se'n veuen pocs a la plaça. Cada colla és conscient dels seus límits. Un casteller em va dir que davant les caigudes només hi ha dues actituds: o no caure o aixecar-se ràpidament.

Sí. De totes formes, portar un castell a la plaça vol dir estar segur que es carregarà i es descarregarà, i això significa moltíssima feina als assaigs. I vol dir que per no caure a la plaça s'ha d'haver caigut moltes vegades abans. Caure forma part de l'aprenentatge. Això es pot traslladar al món de l'empresa.