Un dels llocs comuns sobre la independència de Catalunya és que no és viable econòmicament. A Sense Espanya (Pòrtic, 2011), Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató han fet un exercici de simulació, amb les dades econòmiques a la mà, per demostrar que, tot i que es produís un dur boicot per part dels consumidors espanyols als productes catalans, Catalunya hi sortiria guanyant gràcies a la desaparició del dèficit fiscal.
Per què han decidit fer un balanç econòmic de la independència?
Modest Guinjoan: El debat de la independència cada vegada és més viu, però la reacció dels empresaris és bàsicament de por, amb tres arguments: a la Unió Europea no ens hi voldran, trauran els tancs i a més no vendrem a Espanya. Hem centrat l'atenció en aquest últim temor, per veure quins fonaments té i quin abast podria tenir. Les altres dues incògnites les hem donat per resoltes, dient que seríem membres de la UE i que seria pacífic.
Hi sortiríem guanyant, amb la independència?
M.G.: Si posem en una balança la dimensió fiscal i la comercial, és força evident que sí. Perquè fos que no, hauries d'agafar uns escenaris de boicot molt extrems.
Xavier Cuadras: Hi ha moltes circumstàncies que no prenem en consideració. És un procés que tindria moltes incerteses, sobretot derivades del tipus de transició que hi hagués, que tindria repercussions econòmiques. Aquests escenaris són pràcticament impossibles d'estimar d'una manera mínimament rigorosa. En canvi, el dèficit fiscal és conegut, i hem mirat la repercussió comercial que pot tenir si hi ha un boicot, que és una amenaça de la independència, i l'hem intentat quantificar.
Donen per fet que Catalunya seria acceptada a la UE, però si no fos així, quines conseqüències podria tenir, per a l'economia catalana?
X.C.: Això dificultaria les exportacions a la resta d'Europa, sense cap mena de dubte, però no d'una manera enorme. Hi ha molts països tercers que tenen avantatges comercials que fan que siguin competitius a Europa, però evidentment és un escenari indesitjable. El nostre principal mercat, després d'Espanya, és Europa.
M.G.: Catalunya no hauria de ser acceptada a la UE perquè ja hi és.
Han quantificat el boicot i s'han centrat en una hipòtesi: 40% en vendes al consumidor i 20% a empreses.
X.C.: Ningú sap el possible abast del boicot. Nosaltres agafem aquest com a exemple i sí que justifiquem, amb els casos que posem del que ha passat en altres països, que ens sembla que això és tirar llarg; difícilment s'arribaria a aquest nivell.
L'impacte d'un boicot així faria caure un 6% el PIB. Les empreses catalanes depenen massa del mercat espanyol?
M.G.: Les empreses competeixen en els mercats que poden i en aquells en què tenen capacitat per implantar-se. El mercat espanyol és un mercat tradicionalment molt important, però també és cert que està perdent pes relatiu en la cistella de clients de les empreses catalanes, i això és normal en un procés de globalització i d'integració europea com el que estem vivint.
X.C.: En lloc de dir que estan massa exposades al mercat espanyol, jo diria que estan massa poc exposades a la resta dels mercats. Exportar a Espanya no és dolent, el que és dolent és exportar massa poc a altres mercats, que són molt més grans i que tenen més potencial de creixement.
No estan preparades per substituir el mercat espanyol per l'internacional?
M.G.: Prescindir d'un mercat sempre costa. T'has d'adaptar i buscar sortides. Les empreses catalanes, històricament, han demostrat que tenen capacitat d'adaptació a les circumstàncies adverses. No hi ha motiu per pensar que no s'adaptarien a un boicot i el superarien. Una altra cosa és si dintre del teixit productiu hi ha empreses més dependents al mercat espanyol que d'altres; depèn de la posició relativa de l'empresa dins del seu mercat, si té molta competència o si té la posició de domini. En tot cas, el boicot seria un accelerador d'internacionalització.
X.C.: Els mateixos sectors que exporten a Espanya són més o menys els mateixos que exporten a la resta de mercats. Això vol dir que són sectors competitius, que no estan venent a Espanya només perquè és el mercat interior.
Diuen que no afectaria les multinacionals que produeixen a Catalunya, però què passaria si els espanyols deixessin de comprar una marca, com ara Seat, que fabrica només aquí i que depèn molt del seu mercat?
X.C.: No. Creiem que no afectaria les multinacionals. A Martorell es podrien passar a fabricar Volkswagen, per exemple, i els espanyols no deixaran de comprar-los. Quan parlem d'empreses d'aquest abast, amb unes estratègies tan globals, aquest tipus de consideracions perden una mica de sentit.
M.G.: La Sony va tancar fa poc temps a Viladecavalls, i la imatge de Sony no ha quedat malmesa. En les multinacionals, el pes de la imatge de marca en la decisió de compra és el més important. El criteri de decisió bàsic de les multinacionals és racional, les emocions hi tenen poc espai. Una localització és competitiva per una sèrie de factors, com els logístics o el cost del sòl, de l'energia, de la mà d'obra, etc. De factors polítics, no n'hi ha cap que hagi de tenir una incidència sobre el cost d'aquests factors. Les decisions de les empreses estan per sobre dels localismes polítics.
Calculen que el boicot afectaria menys les vendes a empreses, la meitat que les vendes als consumidors. Per què?
M.G.: Entre empreses, s'aplica un criteri de racionalitat, i la identitat de l'origen en el producte queda amagada.
Com afectaria el turisme si vénen menys espanyols de vacances?
X.C.: El que hem vist és que la balança turística és deficitària. Si hi hagués alguna mena de boicot, seria simètric i no afectaria Catalunya perquè precisament, si els espanyols es quedessin a casa, els catalans també es quedarien a casa i encara es perjudicaria més el turisme espanyol que el català.
És el que anomenen el contraboicot.
X.C.: Fem el supòsit que si hi hagués un boicot seria en les dues direccions i la reacció seria simètrica. Una part del que consumies d'Espanya ara ho substitueixes en part per importacions d'altres països i en part per productes del país propi. I, per tant, això té un efecte positiu, encara que molt menor que l'efecte del boicot.
Els seus càlculs són que, a causa del boicot, es podrien perdre entre 100.000 i 200.000 llocs de treball. Això afectaria la demana interna.
X.C.: Sí, però després hi hauria l'efecte de l'augment de la renda, que suposaria que no hi hauria dèficit fiscal. Això augmenta la capacitat de despesa del govern i de les famílies i empreses si s'abaixen els impostos, per exemple. Aquest increment de la despesa també provocaria més demanda i creació de llocs de treball.
M.G.: I després d'un procés d'independència cal crear una estructura d'estat, i hi hauria una generació directa de llocs de treball que s'alimentaria d'aquest augment de renda. Hi ha una sèrie de serveis centrals que tenen totes les administracions estatals que caldria posar en marxa i que actuaria en sentit contrari.
Però també tenen un cost.
X.C.: El problema del dèficit fiscal és que suposa una transferència neta de diners a l'exterior. Seria com si tinguessis un ingrés extra del 9% del PIB, i aniria directament a la teva capacitat de despesa. Com ho paguem? Doncs ja ho tenim pagat, en certa manera. Si només hi hagués el boicot, tot serien pèrdues, però la variable clau és el dèficit fiscal.
Què ha de fer una empresa que es trobi amb un boicot?
M.G.: Hauria de saber quin és el seu nivell d'exposició al boicot a partir de paràmetres com ara el volum d'exportació a Espanya, la posició dins aquest mercat, els competidors, etc. Seria un repte important per a algunes empreses, que les obligaria a fer tres actuacions: fer un ajustament temporal de la capacitat productiva, mirar de capturar mercats que compensin les pèrdues i recuperar el mercat espanyol. Perquè el consumidor és una persona racional, les emocions tenen incidència, però sense una base racional són difícilment sostenibles en el temps. Si algú es comporta racionalment i compra un producte català perquè el troba bo i a un preu competitiu, és difícil pensar que l'empipada li duri molt de temps si el producte continua sent bo i a un preu competitiu. No diem que no hi hagi un pòsit de ressentiment, d'animositat, però no pot afectar el 100% de les persones durant tota la vida.
X.C.: Hi ha maneres d'evitar-lo. Si tens un producte, el pots vendre a través d'un intermediari, o canviar la marca. Hi ha moltes maneres de camuflar l'origen d'un producte si tens dificultats per vendre'l per aquest motiu.
Quant de temps duraria el boicot?
X.C.: És difícil de preveure. Se centraria en una sèrie de productes, no en tots, i per a moltes persones podria tenir una durada relativament curta. Depèn molt del tipus de transició política que hi hagués: si fos una decisió molt majoritària a Catalunya, que fos acceptada a Espanya amb resignació, amb una negociació política entre els dos governs i la UE, potser tindríem una situació a la txecoslovaca en què hi hauria antipaties durant un cert temps, però no hi hauria un daltabaix en termes comercials.
Malgrat aquests arguments, no creuen que ni les grans empreses ni els lobbies empresarials donaran mai suport a la independència?
M.G.: Hi pot haver una reacció, però la independència és una qüestió política, no de les empreses.
X.C.: És natural que hi hagi empreses amb interessos al mercat espanyol que s'hi posicionin en contra. Hi ha moltes decisions polítiques que són contràries als interessos de les empreses, i fan el que poden per aturar-les, però moltes vegades no poden i, per tant, s'adapten.
Si Catalunya fos un estat, tindria més multinacionals?
X.C.: Amb una política d'infraestructures més centrada en les necessitats de Catalunya i que no depengués de les decisions de Madrid, s'afavoriria la implantació de multinacionals. I tindria els diners per fer-ho.
M.G.: L'aposta logística de Catalunya, si fos un estat, seria evident. Podria ser una porta d'entrada, amb els ports, que podria competir internacionalment amb els complexos d'Hamburg, Rotterdam i Anvers. I el corredor del Mediterrani seria també una aposta claríssima.
Comentaris
No s'ha de considerar només el dèficit fiscal en la valoració. Seria tota la massa impositiva la que es podria administrar i a més a més amb criteris de, per i per a Catalunya. Amb una altra manera d'invertir el benefici encara podria ser millor.
El tema boicot s'esbaeix de seguida si observem el consum tan domèstic com industrial. Si la Espanya negra exercís la venjança que el cós i la malicia li demanen ensorraria les seves empreses. Una cosa és "jugar a pistoles" amb el tema del cava i l'altre fer una guerra de debó on les seves empreses rebrien de totes bandes i a més a més cal tenir en compte la quantitat de tècnics i personal qualificat que devant d'una situació com aquesta abandonarien les empreses espanyoles on treballen actualment.
La independència econòmica s'ha d'anar explicant i les empreses han d'anar preparant-s'hi perquè en qualsevol moment pot passar com a Grècia. I l'economia espanyola no es podrà arrenjar amb quatre dèficits fisca
La senyora Merkel, amb un plà d'ajust de quatre dèficits fiscals en quatre anys pretén redreçar l'economia alemanya. A Tunisia li acaben de concedir prop de quatre dèficits fiscals per que es refermi la seva democràcia. Portugal també ha rebut quatre dèficits fiscals per parar el cop. Grècia ja en porta un grapat de dèficits fiscals i ja veurem si no han de vendres les illes de l'Egeu en subhasta.
O sigui que a base de la unitat de dèficit fiscal (els 20/22 mil milions d'euro anuals que generosament i per força desapareixen de les nostres mans) s'està arreglant mig món mentre a nosaltres ens està portant a la decrepitut i la misèria i a la castració del potencial econòmic on en lloc de "fer l'amor cardant" ens haurem de contentar en visionar pel.lícules porno.
No termino d'entendre perque assumeixen que Espanya no treuria els tancs al carrer.Algú m'ho pot explicar?
Si los mismos autores dicen que "es un escenario imposible de simular" ¿por qué publican un estudio que carece pues de rigor científico?..... Para alentar las huestes independentista s.
Para que Vd. puedas escribir con la ignorancia y colonialismo vulgar.
QUINA PENETA QUE A LES MEVES TERRES HI HAGI AQUETS TIPUS DE GENT TAN HORRIBILIS...LA MEVA TERRA ES TARRAGONA...QUINA PENA!! I PQ NO SEN VAN!! PODRIEN MARXAR CAP A LA ESPAGNA IMPERIAL.!!
Ellos mismo reconocen que su estudio es hipotético...y también reconocen los riesgos que supondria.Cataluña quedaria fuera de la U.E, pués no tiene puesta su firma en los Tratados Constutuyentes,por tanto tendria que solicitar su adhesión,pasar un periodo de estudio que dura años y finalmente,si España,que tiene derecho de veto lo ejerce,tendriais qu quedaros fuera por los sigos de los siglos.Y si sereis tontos que no os dais cuenta que con esos 23.000 millones tendrias que financiar una estructura de Estado que ahora no teneis que pagar: un Ejército,un Cuerpo Diplomático,un Banco Central,autopistas,ferrocarriles,Seguridad Social,Hacienda,red eléctrica y energética,reserva de divisas,puertos y aeropuertos...
Daniel, el 2005 el general espanyol va amenaçar als catalans amb treure els soldats si intentaven algun dia la independència. Acte seguit el món en va fer ressó. El new york times publicava un article titulat Army Troglodites in Spain, les accions del BBVA i Santander, així com les d'altres grans empreses espanyoles, van baixar en picat, la gent no inverteix en un país violent, no dona confiança als mercats. Europa va demanar explicacions i es va avisar que si espanya treu els tancs al carrer, es plantarien tancs alemanys a les fronteres catalanes per frenar la imposició. Espanya va haver de demanar perdó, destituïr al general, i dir que són demòcrates i que mai ho farien. La UE porta 60 anys de pau, i el que la trenqui serà expulsat i bombardejat pels seus exèrcits, en nom de la pau i la democràcia. I seguiriem sent europeus, la prova? Escòcia!
Joan Sanromá.- Els teus arguments son asenyats a mes de veritables i verificables... pero encara hi ha mol mes del que dius, perque una cosa es parlar del déficit fiscal de 23.000 Milións d'€ + 3.600 Milións d'€ de la Seg. Social... El tenir défict indica que d'altres gastan alló que es nostre... i no es el mateix, que aquets milións es gastin a Catalunya, a que es gastin fora de Catalunya... Per arrivar a tenir aquest déficit, vol dir que la nostra contribució a las arques del Estat, es mol superior, i la part que l'Estat, fa servir amb mantenir funcionaris, museus, infraestructure s, ministeris, armaments, etjércits, policías, etc... també la paguém nosaltres amb la deguda proporcionalita t, sense que en fem cap us, ja que tením els propis... Per tan, al ser mols menys habitants, i un territori menor, las despeses haurían i podrían ser menors, sent el mateixos ingresos i per tan amb un superávit mol mes alt que es podría distribuir de millor manera.
Quedar fuera de la U.E. supondria tener que pagar aranceles a vuestros productos para que entrsaen en la U.E, encareciendolos y sin que nadie los comprase,cerrando un montón de empresas y provocando un desempleo catástrofico.Tendreis que tener vuestra propia moneda,que para que no fuese papel del monopoly tendriais que aumentar vuestros tipos de interés encareciendo préstamos e hipotecas y arruinandoos.Tendriais que aumentar los impuestos para mantener la masiva bolsa de desempleados que tendriais y la Seguridad Social española no pagaria vuestras pensiones.Todas las multinacionales se os marcharian a territorio Euro...pero haceros comprender esto es imposible.Sois de mente obtusa y cerrada y vuestro fanatismo os impide ver la realidad.
Pel que pregunta sobre els tancs.
L'article 8é de la enèssima llei fonamental del Movimiento nacional està feta per a ús intern. Un analista de Berkeley no en pot copçar la seva intenció, tanmateix els hipotàlams dels catalans duem inserit el seu significat (IF separatisme THEN Guerra AND repressió).
Però no podran fer efectiu el seu desig animal ja que si ho fessin, a les 48 hores la NATO estaria bombardejant Madrid i avionets carregats de bombes empaitarien fins al water als escarbats espanyolistes de i on no arribés la tecnologia americana arribarien els nostres cops d'escombra.
Manzanares, no en tens ni puta idea... A Europa, ens acollirían amb els braços oberts, perque som els únics de tot l'Estat Espanyol, que ens hi asemblém i a mes tením prou capacitat de crear riqueça... D'arancels, ni un sol duro... Els nostres productes son els únics fabricats a l'Estat, que son apreciats, per la seva qualitat (ja veus el que pasa amb els cogombres, d'Almería) El mes probable, es que las multinacionals que ara están a Madrid, per obligatorietat imposada, tornésin on están els llocs de producció que es a Catalunya majoritariament... i l'Euro, no sería de Monopoly, perque es la moneda aprovada i no te res a veure amb Espanya.. siní amb Europa. Sobre el tema de las pensións, al tenir ara un déficit de 3.650 M. d'€ cada any, está calculat que cada un dels nostres pensionistes podría tenir uns 1300 € al any... a mes dels que ara cobren, ja que las pensións surten de lo que cada mes es paga i no pas dels interesos com als plans de pensións.
Per tan... no n'has encertat ni una de sola... no entenc, com pots viure al mon, entre essers humans mitjanament preparats, i no morir-te de vergonya, adonan-te, del baix nivell que tens...
article força interessant... només és teoria però amb arguments económics. Llavors, fa temps que és "la pela" qui mana en les revolucions... i, pel que sembla, "la pela" catalana te pes, força pes.
Em fa molta gràcia la gent que amenaça amb l'expulsió de la UE. Per a aquests intoxicadors, la constitució europea no parla en cap cas d'expulsió d'un estat i a més, ara jo som ciutadans de ple dret de la UE, que hem votat aquesta constitució,i que per tant, l'amenaça de l'expulsió és ridícula i fa bastant llàstima. I per altra banda, en el suposat cas que Catalunya marxés de la UE, podríem ser com Noruega o Suïssa, que gaudeixien de tots els privilegis de la UE però amb rendes per càpita molt més elevades. La independència només té beneficis i ja és imparable. Els que busquen excuses només busquen temps!
a ver.....si solo viendo la cara de paletos de estos tipos ya se ve que esto es una tomadura de pelo...por esta regla de tres el valles occidental o el baix llobregat podrian pensar en ser independientes tambien y dejar que las zonas ganaderas y agricolas que necesitan subvenciones se pudran......no me extraña que los indepes hayais salido incluso de los ayuntamientos....va..cerrar ya el chiringuito que dais pena..paletos.
Una semana despues de los resultados electorales que muestran la realidad politica, ja estem de nou començar a fer volar coloms. . . Es que vivis en el mundo de Yupi. Ya varias veces he dicho, un argumento de peso, no mio sino de publicaciones economicas seias. Si Cataluña se separa de España, OK, sin problema, pero para la entrada en la CEE como pais independiente se encontraria, no solo con el probable veto de Espanya, sino con el seguro veto de Francia, de Belgica, de Hungria, etc. de muchos paises que de esa forma evitarian que otras regiones secesionistas en sus propios territorios siguiesen el mismo camino.
Sr. Cañas, quien es miembro actual de la CEE es el Estado Español no Cataluña.
El President francés ha defensat a Espanya i ha dit que és una gran democràcia, referint-se als fets de divendres a la Plaça de Catalunya amb els indignats.Sent així en cas d´arribar la questió tindríen que actuar com a verdaders demòcrates i respectar el què els catalans demanen.Europa ja ha demostrat el suport la voluntat d´uns pobles a independitzar-s e.Els que no els hi sortiríen els números seria a Espanya sense l´apotació tan valuosa de Catalunya i aixó ja es comença a reflectir amb aquest moviment d´indignats sorgit de la Plaça del Sol de Madrid i que un dels pensaments que impacten diu "no hi ha tant de pa per tant xoriço". Genial.
Ay Jordi que ho has entes al reves. Sarkozy ha dit que España es un gran democracia reconexent la NO necesitat de un moviment como aquest i que SiI es necessari a paisos no democratics. A l´inreves ho has entes. La democracia es fa efectiva a les urnes votant, no al carrer cridantper molts que hi siguin. La maioria silenciosa que es dutxa i no passa les nits fent foc de campapaments i prenen porros es MOLT superior a aques moviment de antisistemas y fa una setmana ael 22-M ho varen demonstrar.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.