Promoure la producció de biogàs per mitjà de purins com una alternativa energètica de futur per al món rural. És la finalitat de la iniciativa d'àmbit europeu que es va presentar ahir al parc científic i tecnològic de Girona, en la qual participen dues empreses amb seu al parc, Llet Nostra i l'enginyeria Qnorm, i també el Grup de Sanejament Porcí de Girona, sota la coordinació de l'assessoria mediambiental Iris Research&Development.

El projecte, anomenat Geronimo II Bio-Gas, té un pressupost d'1,7 milions d'euros, el 75% del qual està finançat per la Unió Europea. Després d'un període de 30 mesos, la iniciativa ha de culminar amb la construcció de diverses plantes en granges lleteres i de porcí, majoritàriament ubicades a les comarques gironines. Les instal·lacions han de permetre convertir un residu com el purí, sotmès a una exigent normativa mediambiental, en energia (subministrament elèctric o aigua calenta), que pot abastir la mateixa explotació agrària i que també es pot comercialitzar.

Per arribar a aquest punt final, primer es farà una selecció d'explotacions que tenen interès en el projecte i són adequades per dur-lo a terme. En total seran 12 granges: 6 lleteres i 6 de porcí. En el primer cas, seran explotacions associades a la cooperativa Pur Llet –en tenen al Ripollès, el Pla de l'Estany, el Gironès, el Baix Empordà, l'Alt Urgell i el Pla d'Urgell–. Pel que fa a les porcines, les seleccionades seran totes de la demarcació gironina, i des del Grup de Sanejament Porcí de Girona ja s'ha fet una primera preselecció de 8 granges i diversos sectors del territori gironí que complirien els requisits mínims, que estarien situades a les zones de l'Alt Empordà, la Selva i el Gironès.

Les explotacions que participin en el projecte tindran un assessorament personalitzat, podran visitar plantes de biogàs que funcionen amb èxit a altres punts d'Europa i se'ls ajudarà en la tramitació del projecte. “Inicialment, la idea no és fer una planta per explotació, sinó una instal·lació que doni servei a diferents granges”, explica Oonagh McNerney, directora d'Iris.