Un jutjat de Rubí (Vallès Occidental) ha obligat Caixa Penedès a tornar 50.000 euros a tres clients que van adquirir un producte que se'ls va oferir conegut com a swaps -una espècie d'assegurança contra possibles pujades de l'euríbor-, en considerar que es van ocultar dades i es va donar informació “esbiaixada”.

El titular del jutjat número 2 de Rubí ha dictat una sentència en aquest sentit en la qual afirma que Caixa Penedès va actuar de manera “negligent” a l'hora de comercialitzar els swaps, un producte financer que es venia com una espècie d'assegurança contra possibles pujades de l'euríbor establint un tipus d'interès màxim, però que tenia contrapartides.

El jutge declara nuls els tres contractes subscrits amb empreses als quals feia referència la demanda, per la qual cosa les parts hauran d'abonar-se recíprocament les quantitats rebudes en compte com a conseqüència d'aquests contractes, a més d'imposar les costes processals a Caixa Penedès.

La sentència afirma que aquesta caixa catalana va incomplir la seva obligació d'informar sobre el veritable cost de cancel·lació dels swaps i va vulnerar la normativa internacional que obliga a informar amb detall quan aquests productes s'ofereixen a clients particulars, ja que inicialment es van crear per a professionals.

El jutge dóna per fet que els bancs i les caixes que han ofert swaps als seus clients coneixien perfectament les previsions del Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya, que van advertir de l'inici imminent d'un període de descensos de l'euríbor, i que van oferir als seus clients informació “esbiaixada”.

Les clàusules dels swaps de Caixa Penedès preveien que si l'euríbor se situava per sota del tipus d'interès referenciat en el contracte, li correspondria al client abonar la diferència a l'entitat bancària.

“Aquest producte no era adequat per al client -assegura el jutge- i tal circumstància la sabia la demandada, que era coneixedora que la previsió era la de la baixada de tipus d'interès i malgrat això va oferir tres contractes a les empreses actores”.

Afegeix a continuació que aquests contractes situaven els clients “en un escenari de pràcticament nul·les possibilitats de guany i totes les possibilitats de pèrdues sobre la base d'una ocultació d'informació decisiva, que si s'haguessin conegut per les actores segurament que no haurien signat el contracte”.

El Col·lectiu Ronda, que va presentar la demanda sobre la que es pronuncia ara el jutge i que calcula en 50.000 euros els diners a tornar, ha denunciat que les entitats financeres van iniciar el 2008 la comercialització massiva d'aquests productes, sabent que els tipus d'interès iniciarien una tendència a la baixa.

Segons aquest bufet d'advocats, unes 200.000 persones a tot Espanya, 30.000 d'elles a Catalunya, van contractar aquests productes en diferents entitats bancàries, que van aplicar “imports abusius i desproporcionats” de cancel·lacions, que podien arribar a triplicar el valor de les quantitats suposadament assegurades.