Represento l'Aglomeració Perpinyà Mediterrània, que suma 36 municipis de l'àrea urbana de Perpinyà, amb 260.00 habitants. Treballo al gabinet de Jean-Paul Alduy, el president de la institució, amb el qual definim estratègies de cara al sud.

El territori és l'eix del TGV a cada banda: l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva. Físicament som a Girona, però Figueres, a mig camí, és el nexe d'aquesta actuació. Pel que fa als àmbits d'actuació, l'economia, el turisme, les energies renovables i el món empresarial són el cor de la meva feina.

Empresaris que volen implantar-se al Rosselló i als quals haig de donar respostes que des de l'Aglomeració es puguin tractar; des de Perpinyà, entren a França, tot quedant-se a Catalunya. De fet, des de casa nostra s'arriba a tres àrees importants: em refereixo a la Catalunya del Nord, França i la francofonia, on entren a Bèlgica, Algèria, el Marroc, etc. Tot plegat ha de generar activitat econòmica al Rosselló, que volem fer soci de Girona, i viceversa.

Va per aquí, però potser amb vista a 30 o 40 anys... Es tracta de connectar àmbits culturals i econòmics amb la voluntat de fer existir una metròpoli. No necessàriament hem de pensar en Tòquio o San Francisco, sinó a reforçar dos espais mitjans per fer un espai més gros, sumar per existir. A Perpinyà hi ha Visa i es fa bé; Girona té una programació cultural potent, o Temps de flors, i ho sap fer bé; són manifestacions conegudes internacionalment, però curiosament no es pensa sempre en la proximitat immediata.

No hi ha més frontera, hi ha interès per passar la frontera, i paradoxalment hi ha necessitat de crear aquesta delegació a Girona perquè hi ha un dèficit de notorietat del Rosselló. Falta molta feina de pedagogia en tots dos sentits i això suposa reunir i dominar molta informació de dos territoris veïns i bessons, però que es desconeixen bastant.

No, perquè som a Girona físicament, som a la realitat, no estem projectant coses abstractes. Estic aquí per copsar la realitat tal com és i no pas tal com l'imaginem des de Perpinyà.

Sempre dic que algú que ve de Perpinyà, encara que baixi cap al sud, en realitat s'ha d'imaginar que va al nord perquè va a un país anglosaxó; els catalans del sud sou americans, des d'un punt de vista francès. Pel tarannà francès on l'economia pública és molt important, costa entendre que amb la societat sud-catalana entren en un món ultraliberal des del punt de vista econòmic, que a França és considerat una deriva, fins un perill.

L'economia ja fa coses; una empresa com AE300 del sector de les energies renovables de Mollerussa que s'instal·la a Perpinyà i penetra en el mercat francòfon fins al Marroc; o una empresa del Rosselló com Pyrescom que proveirà més de 600 desfibril·ladors cardíacs a les comarques gironines; són exemples que volem continuar, juntament amb les actuacions culturals que ja estan en marxa i que també són molt importants.