Fa uns anys el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Penedès va iniciar el camí per convertir el xarel·lo en la seva varietat de referència. Com que el Penedès històricament ha estat reconegut com a terra de blancs, el xarel·lo ràpidament va trobar el seu lloc i els millors elaboradors es van posar a treballar aquesta varietat per treure'n el màxim rendiment des del punt de vista qualitatiu. Blancs envellits, blancs joves, caves i licors de xarel·lo han completat les cartes de vins aquests últims anys sota el paraigua de la DO Penedès, fent passes endavant per guanyar prestigi com a marca col·lectiva. Enmig d'aquest procés, la DO Penedès va organitzar, fa dos anys, un congrés sobre el xarel·lo. Allà s'hi van reunir pagesos, productors, elaboradors i científics. I tots van coincidir que el xarel·lo era una varietat especialment arrelada al Penedès, rústica i que garantia aromes especials a vins i caves. D'entre tots, n'hi va haver un que va voler recordar una varietat que sempre s'havia conreat al Penedès i que feia anys havia quedat arraconada per deixar lloc als cabernet i chardonnay de torn: era el xarel·lo vermell. Aquest gra rosat, que garantia els mateixos aromes i fins i tot més matisos que el xarel·lo blanc, però tenia un problema. El xarel·lo vermell no és una varietat reconeguda per la DO Penedès. Des del Consell Regulador diuen que hi ha molt pocs ceps d'aquesta varietat i que encara s'han d'acabar d'analitzar les coincidències i diferències genètiques entre el xarel·lo vermell i el blanc (ho ha de fer l'Incavi). Mentrestant, però, el cervell dels innovadors no para de pensar. El setembre passat, Josep Mitjans, vitivinicultor del Penedès, propietari de vins i caves Loxarel, va fer un pas més i amb la breu collita de xarel·lo vermell que té a la seva finca va fer una maceració de dues setmanes del gra sencer i va aconseguir un blanc vermell sorprenent, que va batejar com a LXV. No és un rosat, no és un blanc. És un xarel·lo vermell. Fa uns dies va guanyar una medalla d'or en el concurs International Wine Challenge de Hong Kong. La paradoxa? Doncs que LXV es va haver d'embotellar com a vi de taula perquè la DO Penedès no va poder emparar sota el seu paraigua un producte tan innovador. Mitjans no és l'únic que té ceps de xarel·lo vermell, al Penedès. Què en fan els altres? Doncs el cullen, el barregen amb el blanc i l'etiqueten sense cap problema com un Penedès d'aquests que fan guanyar prestigi a la marca col·lectiva.