Tot va molt de pressa. Si fa un temps calien un parell de generacions perquè un individu es guanyés el dret a poder asseverar allò de: “Encara recordo quan amb aquests diners comprava el doble de coses”, actualment n'hi ha prou amb què passi un any perquè una persona pugui recórrer a la mateixa sentència sense por que l'acusin de mentider. El cereal ho ha fet possible.
Retrocedint al mes de juny del 2010 i comparant-lo amb el moment actual s'observa que el preu del cereal ha experimentat una indiscriminada puja del 100%, i s'ha situat gairebé en els temuts nivells a què va arribar l'any 2008, quan les pèssimes collites –sobretot a la tradicionalment prolífica Austràlia– van coincidir un encariment del preu del petroli que va derivar en un augment de les taxes dels fertilitzants i del transport i de retruc, en una major demanda de biocombustibles (derivats precisament del cereal). Aquella escalada de preus va derivar en una crisi alimentària mundial (va afectar sobretot els països més pobres) que torna ara a ensenyar les orelles.
Segons els números de Corporació Alimentària Guissona, amb set fàbriques repartides a Pallargues, Lleida, Moià, Bujaraloz, Tremp, Reus i Guissona, actualment -en plena campanya de collita- el preu del blat està a 230 euros la tona (0,23 euros el quilo), quan l'any passat en aquesta època es pagava a 130 euros la tona. El blat de moro o panís, tradicionalment més car que el blat, ha experimentat un encariment gairebé idèntic, ja que la tona surt per damunt els 260 euros i, igualment, cas similar es dóna amb l'ordi (de 110 euros la tona el 2010 a 220 euros la tona enguany). Més exagerat és encara el cas de la soja (de 170 euros la tona a 360 euros). La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'agricultura i l'alimentació) ja ha advertit que aquesta vegada les repercussions estan sent més preocupants perquè el preu dels aliments ha augmentat “de manera alarmant i a un ritme molt més ràpid que el 2008” i que la conseqüència és una seriosa amenaça de fam per a 44 milions de persones. Què hi ha darrere del desmesurat augment de preus i qui en té la culpa?
LA DEMOGRAFIA.
LES MALES COLLITES.
El mercat europeu depèn del gra de l'estepa i per això va trontollar quan ara farà un any el primer ministre rus, Vladimir Putin, va anunciar que a causa que el país havia perdut un terç de la collita de blat quedaven prohibides totes les exportacions de cereal (la mesura havia de tenir vigència fins a l'1 de juliol d'enguany).
Els països compradors van córrer a buscar altres proveïdors (tradicionals productors com ara Austràlia, el Canadà i l'Amèrica del Sud es van començar a fregar les mans) i la puja de preus va ser instantània. El mandatari francès Nicolas Sarkozy (coincidint amb la seva presidència del G-20) va proposar regular els preus de les matèries primeres i fixar uns preus màxims per evitar fer negoci amb la gana. La negativa dels països productors va ser immediata i l'Argentina, l'Uruguai, el Brasil i el Paraguai van apuntar que les exportacions de gra són clau per a la seva salut financera.
CONTROL OLIGOPOLÍSTIC.
Alejandro Domingo és el responsable del sector cereal a Unió de Pagesos i no està d'acord amb la caricatura que identifica l'especulador com al responsable de tots els mals: “D'especulació n'hi ha hagut sempre. Ara no n'hi ha ni més ni menys que la que hi havia fa deu anys quan el cereal anava barat”. Malgrat que admet que el pagès cerealista cobra bé i no té queixa d'una situació en la que li treuen el producte de les mans abans fins i tot que el planti “és clar que el ramader té dificultats per poder pagar el pinso”.
La venda en el mercat de futurs ha acabat, de fet, amb una altra especulació: la que feia el mateix pagès guardant el cereal a les sitges i esperar a vendre'l quan estigués més alt de preu.
Amb més de 880.000 hectàrees és el latifundista amb més terres a l'Argentina. L'origen de les adquisicions era tenir prou terreny per fer pasturar el bestiar que serveix per proveir de llana l'empresa, però acumula tanta terra que el govern vol regular-ho.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.