Després d'un temps en què l'impost sobre les transaccions financeres (una versió del qual és l'anomenada taxa Tobin) era vist com una proposta dels altermundistes i/o antisistema, resulta que amb la gran recessió en la qual ens trobem, i amb la crisi i els problemes de regulació del sistema financer, ha tornat a aparèixer, almenys a Europa, al mig del debat dels economistes i dels policymakers.

A principis de juny un nombre majoritari de diputats del Parlament europeu donaven suport a una proposta per establir un impost sobre les transaccions financeres. Un impost que suposaria una contribució significativa del sector financer als costos econòmics i socials de la crisi i que, al mateix temps, podria ajudar al finançament del pressupost de la Unió Europea, sigui per incrementar-lo i poder dur a terme polítiques coordinades i conjuntes contra la crisi, o sigui per reduir les contribucions dels estats membres al pressupost esmentat. Encara més recentment, una enquesta del Parlament europeu sobre els europeus i la crisi ens diu que el 61% dels europeus estarien a favor d'aquest impost, sigui a l'àmbit mundial o només europeu. Majoritàriament hi estan a favor perquè permetria combatre l'especulació excessiva i, per tant, ajudaria a prevenir crisis futures, però un percentatge important consideren que així el sistema financer contribuiria a pagar els costos de la crisi. Uns percentatges força més baixos diuen que així es reduiria el dèficit públic o que es podrien fer polítiques innovadores (en relació amb el canvi climàtic, el medi ambient, etc.). És interessant també constatar que els europeus són escèptics respecte que la crisi hagi arribat al seu final i que puguem tornar ràpidament al camí del creixement; la majoria creuen que l'euro no ha servit per reduir els efectes negatius de la crisi, i la majoria voldrien que, per combatre la crisi, els estats membres donessin prioritat a la coordinació de les polítiques econòmiques a l'àmbit de la UE.

La idea d'un impost a les activitats financeres es remunta a Keynes el 1936, però s'ha associat sobretot a Tobin, que ho va proposar el 1972. Aquesta proposta no tenia gaire interès per a la teoria econòmica estàndard, per a la qual els mercats financers són eficients i els agents econòmics es comporten d'una manera racional. Tanmateix, avui dia els grans increments de la liquiditat han portat que es tendeixi a realitzar massa transaccions, cosa que suposa una font d'inestabilitat a curt termini. Tot plegat fa que la idea d'un impost sobre les transaccions financeres torni a estar a l'ordre del dia. I no tant per limitar l'especulació o la volatilitat dels mercats sinó per recaptar fons. Per tant, els temes de discussió tècnica fan referència al subjecte i l'objecte tributari, les taxes a aplicar i l'àmbit territorial al qual s'han d'aplicar.

I es parla d'un impost sobre les transaccions financeres (ITF) per prevenir les crisis. És a dir, pagat pels intermediaris financers serviria per crear un fons que es pogues utilitzar en cas de fallida bancària i que, per tant, evités que ho haguessin de pagar finalment els contribuents. Els europeus semblen favorables a aquest impost (de fet Suècia i Alemanya ja en tenen un de semblant), però altres països (el Canadà i els emergents, per exemple) no ho tenen tan clar. Una altra opció, que podria ser complementària a l'anterior, es refereix més aviat a posar un impost a les activitats financeres (semblant a l'IVA) per augmentar els ingressos dels estats que han resultat molt afectats per la crisi. França, el Regne Unit, els EUA o l'FMI el veurien bé. Una altra possibilitat seria la de fer pagar un impost a les institucions financeres quan ultrapassin un cert nivell de rendibilitat per tal de no fomentar els comportaments amb massa risc. En tot cas, encara no és clar ni com ni quan, però sembla que es va cap a algun tipus d'imposició a les activitats i/o transaccions financeres en un termini relativament curt de temps.