Gran angular

contra xifrada

País de llana

aquests són els quilos que l'Obrador Xisqueta ha adquirit enguany als ramaders que formen part del projecte

15.000


Recuperar la població d'una raça d'ovelles i teixir-ne la llana per redreçar un territori. Aquest és l'objectiu de l'Associació Obrador Xisqueta, iniciativa filla del Projecte Grípia, que impulsa la dinamització econòmica del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà a través de les seves activitats tradicionals.

Explica la coordinadora del projecte, Vanesa Freixa: “Volíem demostrar als nostres ramaders que es podia fer un cicle tancat amb la llana de la nostra xisqueta, amb la venda directa al consumidor”. El circuit que engega el programa engloba 25 pastors, als quals enguany l'obrador ha comprat 15 tones de llana (27 tones els dos anys anteriors), i 12 artesans, dels quals onze són dones, formats directament per l'obrador per treballar la llana amb el mètode i les eines tradicionals. Cal destacar, en aquest sentit, que no és secundari en el projecte de l'associació el vessant formatiu, de crear nous professionals, artesans, i arrelar-los al territori.

Un dels objectius principals ha estat pagar un preu just per la llana, producte expulsat del mercat per les fibres sintètiques. En aquest projecte, al ramader se li paguen 0,18 cèntims per quilo, en el cas d'ovelles creuades, i 0,60 cèntims en xisqueta de pura raça, bastant per sobre del que ara ofereix el mercat convencional, uns 15 cèntims. “Volíem anar cap al pastor, que pugui pagar la xollada”, diu Freixa. Val a dir que, gràcies al suport dels fons de la UE, la població de les ovelles de raça xisqueta en els darrers anys ha passat de 15.000 caps a 25.000.

La iniciativa ha permès als seus promotors constatar que “hi ha un gran mercat per a la llana, un veritable boom”, com diu Freixa. El ventall de productes que configuren l'oferta d'Obrador Xisqueta destaca, malgrat la credencial 100% artesana, pel seu disseny innovador. “Ja des del principi, vam voler fugir de la peça típica”, diu Vanesa Freixa, en referència a la gosadia de línies i textura de sarrons, làmpades, bijuteria, cadires, peücs que exhibeixen els productes de la col·lecció de la marca Xisqueta, que d'alguna manera enllacen amb les tendències de l'artesania amb llana europees.

TOCAR I VEURE.

Si fins fa poc la comercialització era fonamentalment virtual, per esquivar la intermediació, ara el convenciment que el producte Xisqueta s'ha de veure i tocar, i ja el podem trobar en botigues especialitzades com All You Knit Is Love, un nom de referència a Barcelona en l'univers de la llana. De mica en mica s'omple la pica, i actualment el 50% dels ingressos de l'Obrador Xisqueta ja provenen de les vendes de la col·lecció, “per la demanda del turisme estranger i el sector professional, tant artesans i artistes com dissenyadors”, explica Freixa. En la cerca de la sostenibilitat econòmica, aquest 2011 l'Obrador Xisqueta ja podrà pagar el primer sou a un artesà pels propis mitjans, al marge de la subvenció.

I si no són infinites, les possibilitats de la llana són moltes. A l'obrador han convocat jornades amb arquitectes i altres professionals del món de la construcció per explicar les excel·lències de la llana com a material d'aïllament. També s'ha endinsat en el món de l'ensenyament, com a proveïdor de les escoles Waldorf, per als treballs manuals dels infants de primària, i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, que ha implantat assignatures vinculades al treball amb materials tous.

El projecte, però, té una clara vocació de modèstia, i si bé els seus promotors volen que la seva col·lecció es passegi per mercats que estimen molt la llana, com la Gran Bretanya o Alemanya, l'objectiu és afermar un mercat local “per a productes diferents amb una història al darrere, en què hi hagi un preu just per al pastor i l'artesà”, com diu Vanesa Freixa.

Dins d'aquest adequat redimensionament, a l'obrador voldrien que la llana xollada al Pallars no hagués de viatjar tant per ser pentinada i filada a la manera artesanal. A hores d'ara, aquesta llana pallaresa es neteja a Portugal, on es fa la napa per poder treballar el feltre, i es fila a França, a prop de Llemotges, però hi ha en estudi el trasllat d'aquests processos al Pirineu francès i a una filatura de Terrassa.

Aquesta iniciativa, triada pel Departament d'Economia i Treball juntament amb una quinzena de projectes d'emprenedoria social per rebre suport en gestió i formació, vol ser exemple arreu, no debades és actualment l'únic cas a tot Espanya de proveïdor local de llana per teixir. El model Xisqueta s'ha passejat per Aragó, el País Basc i Cantàbria, perquè allà també es torni a valorar la llana de les espècies d'ovelles autòctones.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.