Economia

Enoturisme

Tocar el cel del vi

Converteixen el mas de Coll de Roses en un centre enològic i lúdic que pretén despertar els sentits del visitant

Fa un repàs de les diferents fases d'elaboració del vi mitjançant un atractiu circuit audiovisual

La foscor i la llum et guien cap als diferents espais i només t'has de deixar portar

El millor vi no és necessàriament el més car, sinó el que es comparteix. Amb aquesta frase acaba la visita al Coll de Roses, un mas convertit en un centre enològic i lúdic: el cel (suma de les inicials de les paraules anteriors), com el defineix el propietari, Damià Espelt, cap visible també de Vins Espelt. El centre no és un celler ni un museu. Però hi ha obres d'art i s'hi pot comprar vi. Es tracta d'un petit viatge, en el món de l'enologia, que desperta tots els sentits. Per fer el circuit no cal cap guia ni cap traductor. La il·luminació és la que et porta per les diferents sales i només t'has de deixar seduir per les imatges i la música mentre es fa un repàs de les diferents fases d'elaboració de la preuada beguda.

El visitant comença el recorregut endinsant-se en una bóta de vi a escala humana que el condueix a la primera parada: la sala del camp. L'origen de la fil·loxera i com combatre-la, el procés d'empeltar, el creixement de la vinya, com es poda... fins a obtenir el fruit. Un audiovisual en què la veu és innecessària. Només imatge i música, amb un petit toc de paraula escrita. Res més per captivar, ja d'entrada, el visitant. El vídeo acaba, una llum a l'altre extrem s'encén, una porta s'obre. I els peus ja t'hi porten.

La segona sala està dedicada a la verema. Pantalles a banda i banda. Primer se n'engega una. Després, una altra. Finalment, una tercera. Seguint la mateixa línia del començament, l'audiovisual et transporta. La parada següent és el celler. En aquest cas, els audiovisuals es projecten sobre unes bótes de vi. En pocs minuts es resumeix tot el procés que s'hi fa al llarg de l'any. I el visitant pot fer aquest seguiment des de dins o des de fora de la bóta, segons la pantalla que copsi la seva atenció. Realment, una de les sales més interessants. El circuit comença a arribar a la fi. El penúltim pas és l'embotellament. I en darrer terme, s'arriba a la sala dels sentits. Una taula parada, projeccions a la paret i a la mateixa taula. I és que el darrer pas és disfrutar del vi, de les sensacions que et genera, dels records que acumulen les olors i els gustos. Com a regal, abans de passar a un nou espai on es poden fer degustacions, comprar vi i altres complements, hi ha una petita exposició sobre l'elaboració de l'oli aprofitant que el mas conserva una premsa en aquesta zona, la qual s'ha restaurat.

Tal com explica Damià Espelt, s'ha intentat fer alguna cosa diferent que capti l'atenció del visitant. Ja fa vint anys que Espelt gestiona les vinyes d'aquesta propietat i ara també el mas, al qual se li ha donat aquest tomb. A part de tot el que hem explicat, també hi ha una sala d'exposicions temporals. Els colors de l'Empordà, amb imatges d'Yvonne Heinert, estrena l'espai.

Tot això ja és al vostre abast. El fullet promocional del Coll de Roses ho defineix com “un espectacle per als cinc sentits”. Si més no, una bona proposta per a l'estiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.