Lloret haurà de lluitar per millorar el model turístic
El regidor de Turisme, Jordi Orobitg, creu que si es fa una aposta pel turisme familiar “no es pot barrejar” amb altres models
Opina que hi ha massa oferta d'oci
El regidor de Turisme de Lloret de Mar, Jordi Orobitg (ERC) manté que Lloret ha de “patir” uns anys si de veritat es vol canviar el model turístic. Fa un any que es va endegar el pla estratègic 2010-2014, que establia el full de ruta de Lloret. Per a l'alcalde, Romà Codina, no es pot menysprear cap tipus de turisme i el turisme jove i d'oci nocturn continua sent un gran actiu en la comercialització de Lloret però també és el que acaba portant més tensions entre residents i visitants.
Orobitg, que fa un mes que ha assumit la regidoria de Turisme, que no existia des del 2007, creu que hi ha ofertes que no són compatibles si es vol apostar per un canvi a millor. Una de les ofertes que no són desitjables, al seu parer, són els paquets del tot inclòs, que ara com ara els hotelers “es veuen obligats a acceptar”, i això acaba fent rebaixar el nivell d'exigència i, a més, perjudica altres sectors, com la restauració. Pel que fa al turisme jove que va a Lloret atret per un determinat ambient de nit, pensa que s'ha de fer balanç per si aquest turisme “encara que generi ingressos, en perjudica d'altres perquè porta conseqüències indesitjables”. “No pot ser que intentem tocar tots els pals. Si des de Lloret Turisme s'està apostant fermament per portar un turisme familiar, aquest no el pots barrejar amb segons què”, conclou Orobitg.
El problema, explica, és com fer possible la continuïtat en els ingressos. “Cal veure si els empresaris estarien disposats a passar una mala època o a perdre-hi durant un temps per passar a un turisme millor. Ens hem de decidir definitivament cap a on volem anar. El que és poc viable és el que estem fent ara, d'intentar aguantar el que tenim perquè és el que tenim i apostar i invertir molt cap a on voldríem anar”, conclou el regidor.
L'Avinguda Just Marlès
Per a Orobitg, un afer pendent és reordenar l'Avinguda Just Marlès. “Hi ha d'haver oferta d'oci però no tanta i ni de tants diferents perfils”, opina. Aposta per sancionar els establiments que no compleixin la normativa, encara que sigui impopular. “Hi ha gent que voldria treballar més bé, però si al costat té un establiment que rebenta els preus amb les copes, potser haurem d'ajudar el que treballa més bé”, explica.
LA FRASE
LA XIFRA
El consorci amb Tossa i Blanes
Una de les apostes del pla estratègic era treballar amb Blanes i Tossa, ja que en tota la zona s'arriba a uns 90.000 habitants. Es fan promocions conjuntes i també es va demanar el pla de destinacions turístiques madures.
La societat pública Lloret Futur SA
La promoció turística de Lloret s'articula a través de la societat pública Lloret Futur SA, que comprèn Lloret Turisme, Lloret Convention Bureau i Lloret Film Office. El 2010 el seu pressupost va ser d'1.439.534 euros, un 86% dels quals eren de recursos municipals. En el pressupost s'hi preveuen les despeses d'estructura i funcionament de les 3 oficines de turisme i el punt d'informació de l'estiu. La divisió Lloret Turisme està presidida per l'alcalde i hi ha representats diversos gremis. El director executiu és el president del gremi d'Hostaleria, Enric Dotras.
El turisme rus s'ha doblat en els últims disset anys
Un dels perfils de turista més desitjat a Lloret és el rus, però també és el més escàs. L'any 1994 va representar el 2,7% de tots els turistes que visitaven Lloret, i actualment és un 4,7%. El principal país de procedència dels turistes de Lloret és l'Estat espanyol (27%) dels quals un 5,3% són catalans. Els segueixen els francesos (23,1%), la zona del Benelux (9,2%), Alemanya (8,7%), Itàlia (5,6%), la Gran Bretanya (4,9%) i els països nòrdics (1%).