Els pagesos fruiters treuen foc pels queixals per la greu crisi de preus en què es veuen sotmesos i la situació, crítica, s'ha traslladat a la frontera francesa. En tres setmanes hi ha hagut tres atacs i una desena de camions amb productes de l'Estat espanyol, alguns dels quals amb fruita lleidatana, han estat buidats per la força per un grup de pagesos encaputxats, amb la inoperància i fins i tot permissivitat de la gendarmeria, segons els agricultors catalans. L'últim atac, dijous passat, va fer que 100.000 kg de fruita quedessin per terra.

La situació ha arribat a un punt en què, a la frontera, en pot passar alguna de grossa. El sector fruiter català es va reunir amb urgència dijous a la nit a Lleida i va decidir incidir en la pressió perquè les autoritats ho evitin, però també han trencat relacions cautelarment amb organitzacions europees de productors i ja estudien més mesures de pressió. A més, reclamaran compensacions a l'Estat francès per la producció feta malbé pels vàndals.

L'Associació de Productors de Fruita de Catalunya (Afrucat) i els sindicats agraris, però, no en fan prou amb bones paraules. La reunió va ser tensa, segons ha sabut aquest diari, i s'han plantejat propostes més dures que ningú no descarta. Una és la contractació de seguretat privada, com explicava el president d'Afrucat, Francesc Argilés: “Igual que han fet altres sectors, com el pesquer, ens estem plantejant protegir nosaltres mateixos els camions de fruita que transitin en el territori francès cap als seus mercats de destinació”, va afirmar. Hi va afegir que “ens trobem davant d'una situació intolerable, amb una pèrdua de respecte per la llibertat de comerç entre socis europeus per part dels productors francesos i, a més, ningú no ens està protegint”. Argilés també va dir que “no podem valorar el paper dels governs ni espanyol ni europeu perquè a hores d'ara no han fet res. Estem sols”. En el mateix sentit es va pronunciar el responsable de la Unió de Pagesos (UP) a Lleida, Josep Cabré, que va dir que “tenim uns governs de merda” i va criticar la impunitat amb què actuen els pagesos de l'Estat francès. Els agricultors catalans també volen denunciar a la justícia aquests atacs.

En el sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ja van advertir que no tolerarien un altre boicot al transport de productes catalans i espanyols i que, si s'escau, hi respondrien de la mateixa manera. “Ull per ull”, va dir un dirigent de JARC. Als francesos, per tant, a la tardor els podria passar el mateix que els d'aquí, que és quan entren a l'Estat espanyol amb camions carregats de pomes.

Sembla que espontàniament ja hi ha hagut reaccions contra productes i empreses francesos, segons va constatar Afrucat.

Mentrestant, les autoritats polítiques, tot i que tard i de vacances, sembla que per fi reaccionen. El ministeri s'ha posat en contacte amb els govern francès al més alt nivell i, dissabte, la ministra Rosa Aguilar va tractar l'assumpte amb l'homòleg francès. Les queixes en l'àmbit diplomàtic van arrencar una simple promesa francesa de condemnar els atacs i d'assegurar que els gendarmes no es quedarien estàtics pels atacs als combois espanyols i catalans, segons el subdelegat estatal a Lleida en funcions, Daniel Porqueres. Però només és un compromís verbal. La comissió europea, com si no hi fos. El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí pressionaran la UE perquè impedeixin més atacs. La Generalitat,segons el conseller Josep Maria Pelegrí, no ha aparegut gaire; reclama suport i exigeix que el govern de Madrid actuï.

La producció catalana que travessa l'Estat francès, però, no té el mercat francès de destinació, sinó que transporta la mercaderia cap a països de l'est d'Europa i Alemanya, però els francesos que, com aquí, també tenen una greu crisi de preus, veuen que la fruita catalana els pren mercat internacional i nacional i, a més, asseguren que es transporta producte de mala qualitat, una acusació que, segons les autoritats i els pagesos, és falsa.

Els atacs als camions són el resultat d'un enfonsament brutal dels preus a tot Europa i, a més, en un any en què la UE ha eliminat tots els mecanismes de protecció de les produccions agrícoles.

La causa dels atacs als camions de fruita tenen l'origen en la impotència per la producció francesa per la tendència alcista de les exportacions de l'Estat espanyol de fruita d'os, perquè enguany és el primer en què la producció de fruita d'os catalana ha superat el total de la producció francesa. L'Estat espanyol, per tant, ha guanyat quota de mercat cada any als veïns francesos i italians i això no els ha agradat.

El coordinador nacional del sindicat de la UP va qualificar les agressions de “terrorisme sindical”. Va haver de recordar que pagesos de tots dos costats dels Pirineus pateixen del mateix mal i que si es destrossen només aconseguiran arruïnar-se. La culpa, segons la UP, la té la gran distribució i, en aquest cas, Carrefour, empresa francesa amb forta implantació a tots dos països i que, per capacitat financera i metres quadrats de superfície de venda, imposa uns preus molt a la baixa, per sota dels costos.