La Targeta Vitivinícola Única va néixer el 2007 com un instrument per agilitar els lliuraments de raïm i facilitar a final de la campanya l'esborrany de la declaració de collita, almenys de primeres destinacions. El mecanisme de control, celebrat per uns i odiat per d'altres, deixa clar aquest any que els pagesos que entrin raïm al celler només podran qualificar 12.000 quilos de raïm blanc i 10.000 de raïm negre per cada hectàrea. L'excés que rebi es qualificarà per fer vi de taula. El sindicat Joves Agricultors
i Ramaders de Catalunya (JARC) celebrava fa dies
els canvis introduïts en el
mecanisme de control i instava els elaboradors “a respectar aquestes modificacions per tal de consolidar un instrument que ha d'ajudar a millorar la viabilitat de les explotacions vitícoles catalanes amb preus òptims per
les seves produccions”.

El director tècnic del celler Albet i Noya de Subirats, a l'Alt Penedès, Josep Maria Albet, va explicar divendres, el primer dia de verema a les seves terres, que els primers raïms collits de chardonnay i pinot d'oir fan entreveure una collita “impecable” i que de 100 punts la collita d'enguany es pot situar entre els 85 i els 90 punts. Albet explica que el seu celler, el degà de la producció ecològica a Catalunya, ha sabut parar el cop de la crisi “repartint els ous en diversos cistells”. La dita té tot el sentit quan es coneixen les dades de comercialització dels seus productes: exporten els 85% dels vins a 23 països diferents i només el 15% es reparteix entre l'Estat espanyol i Catalunya. Albet diu que “la crisi no ha fet que la gent deixi de veure vi però s'ha hagut de reduir els marges perquè el comprador s'hi mira, en el preu”. Albet és un dels elaboradors que controla directament tot el procés començant per la producció del raïm i cull el 80% del raïm que utilitza per la seva producció. La producció restant la compra a uns 10 o 12 pagesos de la zona. Albet diu que malgrat que la producció segons les dades oficials continuï creixent, aquest no és per si sol la causa dels baixos preus del raïm. “Alguns paguem bé el raïm però no tots ho fan. Falta responsabilitat social al camp perquè hi ha elaboradors que se n'aprofiten. Els preus que es paguen no els pot marcar només l'oferta”, diu.

L'exalcalde de Sant Sadurní d'Anoia i cavista Joan Amat és des de fa anys la veu i la cara amable del sector del cava. Presideix l'Institut del Cava, la patronal que aplega les empreses del sector, que aquests dies ja comencen a rebre alguna producció de chardonnay en espera que demà els tractors portin el primer macabeu. Amat comenta que la qualitat de l'anyada està assegurada, i comenta que la producció destinada a cava “serà igual i superior que la de l'any passat”. Amat hi afegeix que el sector li transmet que el preu que es pagarà pel quilo de raïm “serà el de l'any passat o potser una mica més”, i diu que si el sector continua empenyent l'economia del sector és perquè els cavistes han sabut “espavilar-se” en aquests darrers anys.

Amat diu que el xampany català té prestigi a l'estranger, i que hi ha països en què es ven molt bé. El sector del cava es va felicitar a principi d'any després d'haver assolit un “rècord històric” de
vendes l'any 2010, amb una producció de 244,8 milions d'ampolles, un 11,5% més que l'any anterior. L'exportació va tenir un paper important
en aquestes xifres, ja que es va registrar un augment del 13,68%. Del total d'ampolles, 95,6 milions es van vendre l'any passat en el mercat
estatal, i 149,1 milions, en el mercat exterior.
Una de les empreses més fortes del sector del vi
escumós cada any és Freixenet, que cada temporada s'endú gran part del pastís de la producció. Segons fonts del sindicat Unió de Pagesos, “cada
any compren 50 milions de quilos de raïm”. Tot i els intents, no ha estat possible abans de tancar aquesta informació parlar amb responsables de l'empresa, fins demà. L'interès era evident. Com que és l'empresa que compra més raïm, els preus que paga es converteixen en referència del mercat cada any. Si el sector del vi escumós planifica la
seva producció mirant cap a l'estranger, el sector del vi comença ara a consolidar una estratègia que fa anys que el vi escumós ja va guanyar. Segons
va informar la Generalitat, el 2010 Catalunya va exportar 209,2 milions de litres de vi, per un valor de 523,8 milions d'euros, a un preu mitjà de 2,50 euros per litre. En l'informe es destacava que hi
havia un augment en termes de valor (8,8%),
més que no pas de consum (5,1%).

Alguns vins de la DO Priorat i DO Montsant continuen situant-se en les primeres posicions de llistes com ara la de Robert Parker, una de les més valorades del món. Els vins catalans que obtenen més qualificació (entre 99 i 97 punts de 100 possibles) surten de cellers petits amb una producció molt reduïda però amb un control total de tot el procés i de l'evolució de les seves vinyes. Al celler Clos i Terrasses, els productors del vi Clos Erasmus, qualificat amb 99 punts per Parker, van començar divendres
a veremar part del sirà, i en els propers dies veremaran el cabernet i la garnatxa de la seva finca amb
vinyes de 30 anys. En total colliran uns 14.000
quilos de raïm per a un vi que es distribuirà majoritàriament als EUA, Dinamarca, Suïssa i Alemanya,
i només un 30% a l'Estat espanyol. “El nostre vi té
un reconeixement molt alt des del 1989 i molta
sortida. No hem notat l'efecte de la crisi”, explica Esther Nin, responsable de la part de la producció. L'ampolla de Clos Erasmus costa 120 euros.

Els productors d'Espectacle de Montsant, el vi qualificat amb 98 punts a la llista Parker, esperen aquests dies el punt màxim de maduració del raïm dels seus ceps centenaris de garnatxa situats en terrasses, i no començaran a collir fins a final de setembre. Amb l'espera, que té recompensa, “es corre un risc molt alt”, perquè les pluges poden malmetre a darrera hora tota la feina, segons explica el penedesenc Jordi Segura, des del 2007 soci i comercial de la marca a l'Estat. La seva producció, unes 5.000 ampolles, de les quals només 1.000 es distribueixen a l'Estat, no s'ha ressentit de la crisi, segons asseguren. Continuen servint el producte, que es ven a 91 euros, en el mateix mercat. Els seus compradors són restaurants molt exigents que ofereixen el vi als clients, com per exemple El Celler de Can Roca, i només en tenen 12 ampolles l'any per servir.

El celler Ferrer-Bobet, autor del vi Selecció
Especial, que va obtenir 97 punts en la llista Parker, espera també amb impaciència l'inici de la producció dels seus ceps de carinyena i garnatxa: “Potser els compradors en demanen menys, però té la mateixa sortida.” El seu vi costa 49 euros. Aquest any comencen un projecte nou amb vinya jove.

Tot i que Catalunya té vins d'una gran qualitat i amb una relació de preu molt competitiva, les
dades de consum continuen evidenciant que al país es continuen preferint percentualment els vins de fora. Segons les dades fetes públiques per l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), els
vins catalans només arriben al 27,7% de quota de mercat a tot Catalunya, tot i que els estudis de
les percepcions dels restauradors i sommeliers diguin que “els vins catalans són de bona qualitat, variats i diversos”. Segons les dades de l'Incavi,
els vins de la DO Rioja tenen una quota de mercat del 36% a Catalunya, és a dir, un pes semblant
al que tenen a la resta de l'Estat espanyol, on representen més del 40% del total venut.

Si la dada a tot Catalunya no és bona, menys bona és encara la de l'àrea de Barcelona. Segons dades de la consultora Nielsen, que es dedica a fer estudis d'evolució del consum, l'àrea metropolitana de Barcelona concentra prop d'un 9,2% de les vendes de la DO Rioja en el sector de l'hostaleria. Quan es busca quina és la DO catalana per quota de mercat amb més pes a Barcelona, apareix la DO Penedès en setena posició, en una llista que encapçalen els vins de la DO Rioja.

Per intentar frenar aquesta tendència i canviar els hàbits de consum de Catalunya, l'Associació Vinícola Catalana, l'Incavi, l'Associació Catalana de Sommeliers, la direcció general de Comerç
i les denominacions d'origen Penedès, Catalunya
i Pla de Bages organitzen des de fa uns cinc anys un concurs de cartes de vins dels restaurants de Catalunya, amb l'objectiu de fomentar la presència dels vins catalans a les cartes dels restaurants del país, i promoure així el coneixement i el consum responsable d'aquests vins. El concurs Cartaví no només valora les cartes de vins dels restaurants i la quantitat, sinó també les referències i la diversitat de les onze DO que hi ha a tot Catalunya, o l'equilibri entre vins blancs, negres, rosats
i escumosos. És una via per mirar de canviar
hàbits, que és el que costa més de canviar.