En el sector de la fruita viuen, per tercer any consecutiu, una forta crisi de preus i la situació econòmica dels productors comença a ser molt greu. D'una banda, per la conjuntura d'enguany i, de l'altra, per les pèrdues acumulades. La fruita de pinyol, és a dir, préssecs i nectarines, ha estat la gran perjudicada i amb la campanya de pera i poma –que es troba en plena recol·lecció– es preveu que millori una mica el panorama, tot i que sense fer volar coloms.

La campanya va començar molt malament per la crisi alimentària de l'E.coli, amb el tancament de fronteres en relació amb la producció catalana i espanyola, i per una caiguda en picat del consum. Segons Manel Simon, director de l'Associació de Productors de Fruita de Catalunya (Afrucat), l'impacte mediàtic de la crisi de l'E.coli va ser 5 cops superior a altres esdeveniments rellevants i va aturar el sector en unes setmanes clau per a la collita de fruita catalana de pinyol.

Altres factors que s'han afegit en aquesta crisi han estat una gran producció arreu d'Europa i una pressió excessiva de la gran distribució, que monopolitza les compres i fa que els preus vagin a la baixa. I finalment, el trist paper de la Unió Europea. La Comissió encara és l'hora que no fa cas absolutament de res, malgrat els crits continuats de socors de les organitzacions de productors d'arreu del continent i dels governs. I, per postres, continua entrant fruita d'importació de tercers països, als quals no se'ls exigeix, ni de bon tros, el compliment de les normatives de qualitat, higiene i seguretat alimentària, a diferència de la producció local.

Per arrodonir la pitjor campanya dels darrers anys només ha faltat que pagesos francesos hagin tornat a fer accions vandàliques, destrossat i buidat camions a la frontera.

Per tant, als pagesos no els queda més remei que sortir al carrer i ja s'han començat a mobilitzar. Dijous la Unió de Pagesos (UP) va repartir a la Jonquera fruita i fulls informatius i promourà durant la Fira de Sant Miquel de Lleida, a la tardor, una gran manifestació per tal de sacsejar governs i, sobretot, el govern de Brussel·les.

Perquè la Comissió Europea, enlloc d'afavorir els aliments autòctons, ha eliminat mesures que regulen el mercat i les caigudes de preus.

Al setembre, quan hi hagi la traca final de la campanya, s'augmentarà el preu de retirada de 18 cèntims a 27. Però només s'hi podran acollir i pagar-ne una part les organitzacions de productors.

Mentrestant, els pagesos, segons fonts sindicals, cobraran les seves collites entre el desembre i el gener, i tot indica que seran unes liquidacions irrisòries. Rebran entre 10 i 20 cèntims per quilo, a tot estirar, de préssecs i nectarines, i hi perdran cap a 20 cèntims al quilo.

A l'altra banda de la cadena comercial, però, els consumidors es troben que els preus no baixen, sinó que pugen, i que el quilo es compra a un i a dos euros als supermercats.

Els fruiters reclamen bonificacions fiscals i crèdits tous, com reclama JARC. La UP reivindica reciprocitat en els intercanvis comercials, que les grans cadenes comercials compleixin les normes del mercat i que s'intensifiqui la promoció de la fruita catalana. Val a dir que la fruita catalana és de gran qualitat, valorada arreu, que guanya mercat i quota d'exportació i que ha arribat a un creixement del 60% en els últims 5 anys, segons Afrucat: s'ha passat de vendre 135.000 tones al 2005 a vendre'n 215.000 l'any passat, sobretot als mercats alemany i de l'est d'Europa.

Ja s'han fet algunes retirades de fruita de pinyol per evitar un excés d'oferta. Unes 200.000 tones de fruita ja s'han destruït per fer-ne sucs i per al Banc dels Aliments, és a dir, amb un rendiment molt baix per als pagesos. Alguns agricultors, a més, van deixar de collir préssecs i nectarines de poc diàmetre perquè la feina no els sortia a compte i més d'un respirava amb una possible pedregada per cobrar-ne, almenys, l'assegurança, tot i que les indemnitzacions no són res de l'altre món.

Els préssecs plans, xatos i platerines, han estat una excepció i han permès uns preus acceptables de fins a 1 euro al quilo, tot i que fa tres anys es cotitzaven el doble. És una fruita amb demanda creixent, amb poques zones productores i que en pocs anys ha doblat conreus al Baix Segre (fins a 35.000 tones).

El conseller Josep Maria Pelegrí ha animat els productors perquè s'uneixin per concentrar l'oferta i imposin preus, ja que ara particulars i cooperatives fan la guerra pel seu compte i permeten que la gran distribució faci el vulgui. Pelegrí aposta per un model mixt, entre la intervenció i la total liberalització.

Josep Cabré, de la permanent de la UP, va criticar que la UE hagi desmantellat els sistemes de protecció de preus i va carregar contra la gran distribució com un dels factors decisius en la caiguda de preus i contra la passivitat de les administracions.

Per la seva part, la directora d'Agricultura a Lleida, Cristina Bosch, va afirmar que “la UE no està a l'altura de les circumstàncies i pren mesures insuficients i ineficaces”. Va tornar a reclamar més control en importacions i va apostar per la reconversió varietal per modernitzar el sector.