Economia

anàlisi

Quan li toca a la indústria?

Per a un industrialista convençut com jo resulta difícil d'entendre i compartir l'escenari que està caracteritzant l'economia en aquestes setmanes d'estiu, tant en els fets que s'estan produint com en les mesures que s'estan prenent. Em poso en la pell d'un empresari, directiu o autònom: tot això com ens afectarà? I, més enllà, em qüestiono si realment sabem què està passant i si les decisions són les correctes, sense perdre de vista la manca evident de lideratge polític. I tinc clar que tot això serà negatiu per a la indústria, l'activitat més reivindicada per tothom i, alhora, la més menyspreada en tot el que s'està dient i fent.

El discurs polític situa la indústria en el centre d'atenció i tots estan d'acord que és el sector que ens traurà de la crisi, capaç de crear llocs de treball. Les mesures polítiques, però, no es corresponen amb aquest discurs. En el cas d'Espanya el govern està actuant de cara a la galeria i amb una cultura curtterminista, pensant més en l'economia financera i especulativa dels mercats internacionals i en les pressions d'altres països que no pas en el que realment necessiten les empreses, sense les quals la superació de la crisi serà impossible. Em refereixo, entre altres coses, a la reforma laboral del 2010 –que té poc de reforma–, a la reforma de la negociació col·lectiva –que ha deixat descontent tothom– i a totes les mesures d'impuls de l'activitat i de retallada de despesa pública. Però el despropòsit continua. Els pressupostos públics per al 2011 i les mesures que s'estan prenent no estan pensats per a la reactivació econòmica sinó per reduir el dèficit públic. Així s'explica la paradoxa de la retallada en els ajuts a la internacionalització de les empreses –quan els mercats més dinàmics són els exteriors–, o la reducció de l'IVA en la compra d'habitatge nou –que engreixa el model econòmic que ens ha portat a la crisi–, o el canvi en la recaptació de l'impost de societats –amb l'únic propòsit que el govern disposi d'un finançament ràpid i gratuït, sense tenir presents les dificultats de l'accés al finançament i de disponibilitat de liquiditat que tenen les empreses.

Crec que a la rentrée postestival toca obrir debats. La política econòmica ha de prioritzar la retallada del dèficit públic a qualsevol preu o bé la reactivació econòmica? Estem actuant correctament –en quantitat i enfocament– pel que fa a les mesures d'ajustament públic? L'economia productiva rep el suport que correspon o està sent maltractada per l'actuació pública? Caldria recuperar competitivitat de país via pacte de rendes? Són alguns dels temes que ballen en el cap de molts empresaris, directius i autònoms, silenciosos patidors i neguitosos amb la conjuntura actual.

La medicina per a la nostra indústria se centra en sis eixos fonamentals: innovació, internacionalització, formació, finançament, flexibilitat i moderació salarial. Tot ha d'anar en aquesta línia, amb l'objectiu d'assolir majors i millors nivells de competitivitat.

Antoni Marsal és president de la Unió Patronal Metal·lúrgica i vicepresident de la Comissió de Diàleg Social de la CEOE

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.