“Millor un precari que un aturat”
El ministre de Treball admet que el decret laboral no busca crear llocs de treball sinó evitar destruir els actuals
L'empresa no ha de fer fix qui acumuli 2 anys com a temporal
La taxa d'atur enquistada al 21%, i en el cas dels joves, al 46%, és un paisatge tan dramàtic i insostenible per a les finances públiques que el ministre de Treball, Valeriano Gómez, ja inverteix els termes de la seva croada. “No parlo de quants llocs de treball crearem, perquè la regla és inversa i el que es pretén és no destruir ocupació”, va raonar Goméz com a resum de l'esperit del decret laboral aprovat pel Consell de Ministres ahir. “Millor un precari o temporal que un aturat”, va sentenciar.
El decret laboral aposta ara per la temporalitat, perquè eximeix l'empresa d'haver de fer fix qualsevol treballador que acumuli dos anys de contractes temporals en 30 mesos. La norma va ser aprovada el 2006 pel primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero en bonança per evitar l'abús que feien els empresaris dels contractes temporals, barats a l'hora d'acomiadar perquè només cal no renovar-los.
Rotació de contractes
Gràcies a la modificació del segon govern de Zapatero en el seu últim mes de mandat, ara l'empresari tindrà mans lliures durant dos anys per encadenar contractes temporals sense haver de fer ningú indefinit. Segons Gómez, ara succeïa que per esquivar l'obligació de fer fix l'obrer, el patró no renovava el contracte a l'antic i contractava una altra persona de manera rotatòria. “No és una eliminació sinó una suspensió i la regla es restaurarà, però es tracta de sostenir l'ocupació”, esgrimia el ministre de Treball.
El decret laboral situa el focus en generacions joves que van deixar els llibres prematurament pels llaminers sous que oferia la construcció en el boom immobiliari. Així, el contracte de formació deixa pas al d'aprenentatge, amb una durada mínima d'un any i un màxim de tres i que permet a un jove de fins a 30 anys treballar el 75% de la jornada i formar-se el 25% restant. El salari ha de ser el del conveni menys el percentatge de jornada no treballada. L'executiu rebaixa 1.500 euros (1.800 en una dona) les cotitzacions socials de l'empresa que el faci fix al final del temps formatiu.
Sense impost als rics
El que el Consell de Ministres ni va debatre és exigir un esforç als rics, ni ara que a França són les fortunes les que l'han reclamat. Si la vicepresidenta Elena Salgado juga periòdicament a suggerir que rescatarà l'impost de patrimoni, el portaveu José Blanco va ser clar. “És evident que ni s'ha abordat perquè si s'hagués tractat n'hauria informat”, va resoldre.
